Calvet assegura que JxCat i ERC recuperaran el lloguer social obligatori amb una nova llei

  • El conseller considera que qualsevol acord de legislatura ha d'incloure mesures estructurals en matèria d'habitatge

VilaWeb
ACN
18.04.2021 - 09:14
Actualització: 18.04.2021 - 11:45

El conseller de Territori i Sostenibilitat en funcions, Damià Calvet, assegura que JxCat i ERC recuperaran el lloguer social obligatori amb una nova llei durant aquesta legislatura. Així mateix, afirma que qualsevol acord entre partits polítics que vulguin formar govern ha d’incloure mesures “estructurals” en matèria d’habitatge, com ara l’elaboració d’un pla sectorial. El mercat residencial també ha rebut els estralls de la pandèmia, amb un increment de l’oferta de lloguer, amb la consegüent contenció de rendes i una reducció de les compravendes. El Departament de Territori i Sostenibilitat reclama més recursos a l’estat espanyol i entre 500 i 600 milions del fons europeu per a rehabilitar el parc d’habitatges.

A final del desembre del 2019, el govern va aprovar el decret llei 17/2019 de mesures urgents d’accés a l’habitatge. La norma obligava els grans propietaris a oferir un lloguer social per a famílies en situació de vulnerabilitat. A final d’aquest, el Tribunal Constitucional espanyol va tombar el decret, aprovat pel Parlament de Catalunya, amb l’argument que la norma no tenia el rang adequat. “Els grups parlamentaris que donem suport al govern en funcions, JxCat i ERC, ens hem compromès a recuperar el lloguer social obligatori en forma de llei i fer-ho molt ràpidament i a l’inici d’aquesta legislatura”, assegura el conseller en una entrevista a l’ACN. Calvet afirma que el lloguer social obligatori és un avenç importantíssim i és irrenunciable per al govern.

També tem una possible derogació de la llei de contenció de rendes, aprovada pel parlament el setembre del 2020, perquè el Tribunal Constitucional espanyol va admetre a tràmit un recurs presentat pel PP. Vuit mesos després de l’entrada en vigor de la norma, l’impacte que ha tingut a les rendes encara no es pot calcular. “El context d’emergència sanitària, econòmica i social ha tingut més efectes sobre el mercat de lloguer que no la llei”, afirma el conseller.

La pandèmia ha causat un increment de l’oferta d’habitatge per l’entrada al mercat dels apartaments turístics i els pisos buits, amb una consegüent contenció de les rendes. Ara, la reactivació econòmica pot generar un repunt dels preus i una “nova onada de desnonaments”, una situació que el govern preveu d’evitar amb la llei de contenció de rendes. “Tindrem una llei que evitarà un efecte rebot i una especulació que pugui tornar a inflar el mercat de lloguer”, afirma Calvet.

La situació epidemiològica també ha produït una disminució de prop del 20% de les compravendes d’habitatges el 2020 i el Departament de Territori i Sostenibilitat preveu d’arribar a les xifres prèvies a la pandèmia cap al 2024. “Aquests anys hem de crear condicions perquè la reactivació econòmica general inclogui el mercat de l’habitatge”, sosté el conseller.

Els acords de govern

Una d’aquestes condicions és, per a Calvet, l’elaboració de polítiques a llarg termini. “Qualsevol acord de legislatura entre partits polítics que vulguin formar govern ha d’incloure mesures estructurals”, afirma. El conseller en funcions ha assegurat que els pactes han de ser bons i arribar a temps i ha destacat la importància de disposar d’un acord sòlid que permeti al govern de fer bones polítiques de reactivació econòmica del país i protecció social. “Seria bo que l’acord d’investidura a què s’arribi inclogui les mesures estructurals en matèria d’habitatge i ho faci dins la temporalitat que marca la llei”, reitera.

Entre aquestes mesures, el conseller en funcions proposa l’elaboració d’una nova llei d’habitatge que inclogui tota la legislació, “bona, però dispersa”, sobre la matèria. Així mateix, remarca la importància d’aprovar definitivament el pla sectorial de l’habitatge i dotar les polítiques d’aquest àmbit de més pressupost.

En aquest sentit, ha denunciat la manca de recursos del pla d’habitatge del govern espanyol, i també el repartiment entre les diferents comunitats autònomes. Actualment Catalunya rep el 14% del pressupost del pla, però representa el 16% de la població de tot l’estat espanyol i entre un 19% i un 20% en matèria econòmica. Per aquest motiu, el conseller en funcions reclama a l’estat d’augmentar la dotació del pla, amb l’objectiu d’arribar a 1.000 milions d’euros de pressupost per a habitatge a Catalunya.

Una altra font de recursos serà el fon europeu. El Departament de Territori i Sostenibilitat demana una dotació d’entre 500 i 600 milions d’euros per al programa Rehabilitem.cat, centrat a crear condicions d’assessorament tècnic, subvencions i acompanyament financer per donar més eficiència energètica al parc d’habitatges.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any