La fiscalia demana al Suprem espanyol que obri judici contra Ponsatí per desobediència

La fiscalia ha demanat a la sala penal del Tribunal Suprem espanyol que obri judici oral contra la consellera i eurodiputada Clara Ponsatí. Ara fa dos mesos, el jutge instructor, Pablo Llarena, va dictar la interlocutòria de conclusió de sumari, un cop li havia pres declaració després d’haver estat detinguda per un presumpte delicte de desobediència pel Primer d’Octubre.

Segons Europa Press, la fiscalia ha presentat ara l’escrit, en plena negociació sobre una possible amnistia en relació amb el procés d’independència.

Ponsatí va ser detinguda al juliol, poc després d’haver anunciat ella mateixa per les xarxes socials que era a Barcelona Els Mossos d’Esquadra la van detenir en ple centre de la ciutat, tot obeint l’ordre de detenció que Llarena mantenia contra ella malgrat el fet de ser eurodiputada. Va ser llavors quan Llarena va demanar al jutjat de guàrdia de Barcelona que li prengués declaració per comunicar-li el seu processament per desobediència i poder continuar el seu procés penal.

Aquella va ser la segona vegada que Ponsatí era detinguda a Barcelona per ordre del Suprem. També la van detenir el 28 de març a Barcelona, quan va tornar de l’exili, i va ser posada en llibertat amb l’obligació de declarar davant Llarena el 24 d’abril, però no ho va fer. El jutge va resoldre que havia faltat a la seva cita al Suprem injustificadament.

Ponsatí pot encarar aquests mesos vinents un judici per desobediència, que implicaria penes d’inhabilitació i multa, però no pas de presó. Això és així d’ençà del 12 de gener d’enguany, quan amb la modificació del codi penal espanyol es va derogar el delicte de sedició, que és aquell pel qual havia estat perseguida tots aquests anys. La desaparició d’aquest delicte (penat entre deu anys i quinze de presó i inhabilitació) va propiciar que el magistrat el substituís pel de desobediència, castigat amb multa de tres a dotze mesos i inhabilitació de sis mesos a dos anys.

Encara que tant la fiscalia com l’advocacia de l’estat espanyol van sol·licitar a l’instructor que hi afegís el nou delicte de desordres públics agreujats, amb penes de tres anys a cinc de presó i sis a vuit d’inhabilitació, Llarena el va descartar.