‘Cada dia em trobo un munt de gent que em diu coses boniques per a tu’: carta de Carles Porta a Carles Puigdemont

  • Carta del periodista Carles Porta a Carles Puigdemont, que és a l'exili des del 30 d'octubre · 'Cartes per la llibertat' és un espai de VilaWeb per a expressar la solidaritat amb els presos polítics i exiliats i, alhora, per a fer conèixer qui són

VilaWeb
Carles Porta
18.04.2018 - 22:00

Molt honorable president,

Estimat amic, és la primera vegada que et dono aquest tractament i ho faig perquè te’l mereixes més que ningú. Ja saps que em costa de donar-te tracte protocol·lari. Fa més de trenta anys que som amics i et continuo veient més com un amic que no com a president de la Generalitat, però, noi, amb tot això que t’ha tocat viure, t’has convertit en un símbol.

Sempre he dit que ets el president de la gent. Quan vaig escriure el llibre L’amic president volia que la gent et conegués, que sabessin que tu eres un d’ells, un de nosaltres. Els lectors no saben quanta vergonya et feia que sortissin quatre llibres parlant de tu. Poca gent sap que ets un home molt humil i vergonyós i que no tens gens de vanitat.

És increïble com has posat el paper de president en un nivell històric, des de la senzillesa, fent allò que has dit que faries. Com vas dir aquell dia al parlament, ets ‘fal·lible però insubornable’. Ja veus com costa de fer política perquè no hi ha honestedat enlloc. Perdona, sí, hi ha honestedat en la gent i en tu. I per això t’admiro tant i per això la gent t’estima tant.

Ets la nova política, la que no busca privilegis personals ni cadires per als amics, ets un home que ha sacrificat totalment i absolutament la seva vida personal i familiar per unes idees i per un poble, el català. La gent no sap que preferiries estar en un racó de la teva Girona, discretament, escrivint de política i noves tecnologies i veient com creixen la Maria i la Magalí, però has assumit que t’ha tocat un paper molt difícil, ser president d’una nació a la qual un estat gegant vol mantenir esclavitzada. Has assumit i portat a terme tots els compromisos perquè, a cada pas, has cregut que feies el millor per al país, no pas per a tu. Aquesta actitud (i el moment i les circumstàncies, és clar) t’ha portat on ets, a ser un símbol, una icona, a ser ‘el president’, i això ja no t’ho prendrà mai ningú. Vas acceptar de ser president a contracor, però, des del primer instant, justament perquè és una feina tan important en un moment tan important, has decidit que faràs tant com calgui per preservar la dignitat de la institució que representes. Tan simple i tan profund com això.

Per tanta honestedat la gent t’estima i les elits que no et poden controlar et volen destruir. No saben que cada insult, cada mentida, cada patacada et fan emprenyar més i et fan més fort i resilient. No saben que si et deixessin en pau, si entenguessin que no és res personal teu, sinó un deure, voldries mirar-t’ho des de la distància. Però tampoc no saben, o no se’n volen adonar, que són els qui t’estimen i els qui t’ataquen que t’han convertit en un símbol, en el símbol dels catalans. I que cada dia que passa, el teu nom i la teva actitud fan créixer més la figura d’un home honest que, per damunt de tot, defensa els drets d’un poble, del seu poble.

Sé que et fa molt de mal que la política sigui tan falsa i que el periodisme, algun periodisme, sigui tan fastigós. Són dues passions que tu has dignificat sempre. Per què els costa tant d’entendre, a tots els qui et volen mal, que ets un home senzill, honest i que no busques poder, ni fama, ni diners? Suposo que és perquè no són com tu i no es poden imaginar que hi hagi ningú així. També sé que n’estàs tip, però que resistiràs mentre tinguis un alè de vida i el poble de Catalunya ho necessiti.

Em sap greu que pateixis tant, saps que et faré costat sempre. Cada dia em trobo un munt de gent que em diu coses boniques per a tu i sé que els catalans no t’abandonaran mai. Ets la rehòstia, noi! Te n’adones, que ara Catalunya és un afer internacional de primer ordre i és gràcies a tu? Hem avançat més en dos anys que en els darrers 300. I si en lloc de fer-te tant la traveta els ‘de casa’ et deixessin treballar, mare meva on aniríem a parar!

És la teva puresa que els fa enveja i per això volen fer-te mal, però no saben que a tu et mou la noblesa i un únic ideal, que Catalunya tingui allò que es mereix: una república independent.

Estic tan orgullós de tu, Pugi!

PD: Records a en Jami Matamala, quin crac!

Carles Porta

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any