Quin és el futur del bolsonarisme després de la derrota electoral de Bolsonaro?

Les situacions possibles que s’esperen per al futur de la democràcia brasilera no suggereixen un retorn senzill a la “normalitat democràtica”

VilaWeb
Bruno Ronchi Lucas Camargo Gomes
31.10.2022 - 21:40

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Lula acaba de guanyar la segona volta de les eleccions presidencials al Brasil per un marge estret contra el president en funcions Jair Bolsonaro, després d’una campanya marcada pels aldarulls fins l’últim dia.

Aquesta campanya extremadament tensa ha confirmat l’arrelament del bolsonarisme en la societat brasilera. De fet, malgrat el ressorgiment de la inseguretat alimentària, les gairebé 700.000 morts causades per la pandèmia de la covid-19 i l’augment de la desforestació, Jair Bolsonaro i el seu govern han mantingut una popularitat alta entre gran part de la població durant tot el seu mandat. L’últim sondatge de Datafolha fet abans de les eleccions indicava que el 38% dels brasilers considerava el govern “bo” o “molt bo”, mentre el 22% el considerava “regular” i el 39% “dolent” o “molt dolent”.

Malgrat que el debat resta obert, les investigacions actuals mostren que l’adhesió a les idees bolsonaristes es pot explicar per factors diversos, el primer és l’estratègia de comunicació de l’ara ex-president. Tot i les crítiques recurrents dels mitjans tradicionals contra Bolsonaro i el seu govern, el bolsonarisme aconsegueix de crear un circuit d’informació independent, extens i permeable, sobretot a internet.

Contra vent i marea

El contingut reproduït per aquests mitjans de difusió també contribueix al manteniment del bolsonarisme. Malgrat les diferències internes, el discurs bolsonarista concep el dirigent i els seus partidaris com a soldats en la lluita contra “el sistema”. Aquest “sistema” inclou, per exemple, institucions d’educació superior, institucions judicials, ONG nacionals i internacionals, i fins i tot les Nacions Unides.

A conseqüència, qualsevol crítica que sorgeixi d’aquestes institucions i dels seus membres és qüestionada, la qual cosa ajuda a justificar les dificultats amb què es troba el govern en l’aplicació de les seves polítiques.

A més, el discurs bolsonarista insisteix en la necessitat de moralitzar la societat brasilera. Aquesta moralització fa reviure el record dels escàndols de corrupció que va haver-hi durant els governs del Partit dels Treballadors i exalta els valors tradicionals, tal com demostra la consigna bolsonarista, repetida sovint, de “Déu, pàtria i família”. En aquest context, l’ús de símbols nacionals i religiosos reforça l’efecte moralitzant i desperta sentiments com ara la por i l’odi.

A més, cal destacar el suport econòmic i moral que han donat a Bolsonaro certs sectors, com ara part de les esglésies evangèliques (en particular els pentecostals), empreses agrícoles, el món empresarial, la policia i l’exèrcit.

Una representació limitada del poble

L’arrelament del bolsonarisme a la societat brasilera depèn en gran manera de la construcció d’una certa representació del poble. A partir de la figura del “bon ciutadà”, el poble que Bolsonaro i el seu camp pretenen de representar es construeix sobretot en oposició a les representacions que fa de l’enemic comú bolsonarista, encarnat per l’esquerra.

D’una perspectiva de la lluita del bé contra el mal, els altres són ací els “vagabunds”, ja siguin interiors –tots aquells que amenacen la integritat dels brasilers i les seves famílies– o exteriors –sobre això, les múltiples comparacions amb els estats de l’Amèrica Llatina governats per partits d’esquerres serveixen per a advertir sobre el seu retorn al poder.

En aquest context, Lula apareix com la personificació d’aquesta contra imatge, que uneix els bolsonaristes al voltant d’un rebuig profund. Li atribueixen el desig de destruir les famílies brasileres –en el context de la lluita contra la “ideologia de gènere”, associada a la “sexualització dels nens”– i de perseguir els cristians, amb el risc de veure tancats els seus temples –invoquen l’exemple de Nicaragua.

Pànic moral al voltant de Lula

Les polítiques contra la pobresa aplicades pel Partit dels Treballadors també són castigades com una manera de manipular electoralment, fins i tot quan Bolsonaro pretén de destacar la seva pròpia “generositat” cap als beneficiaris d’aquestes polítiques mateixes. A més, Lula és presentat com el candidat del “sistema”, amb el suport tant dels grans mitjans com de les institucions encarregades de regular les eleccions, en particular el Tribunal Suprem Electoral, representat en el president de l’ens, el ministre Alexandre de Moraes.

Amb el pànic moral creat al voltant de Lula, es desenvolupa la idea que el Brasil està malalt espiritualment, perquè és dominat per forces del mal. Bolsonaro apareix aleshores com l’únic que pot lluitar contra aquestes forces i “guarir” el Brasil i alliberar-lo d’un sistema profundament corrupte.

Aquest discurs fonamenta una mena d’acostament als votants, marcada per l’èmfasi de l’autenticitat i la senzillesa com a qualitats intrínseques del dirigent i de la gent que pretén de representar. L’ús de termes vulgars, la reivindicació del sentit comú contra un cert intel·lectualisme percebut com a elitista, o fins i tot el seu estil de vestir, tradueixen una representació una mica caricaturesca del “ciutadà normal”.

El pes de l’electorat popular

Segons els darrers sondatges (Datafolha, 28 d’octubre de 2022), els votants amb ingressos familiars de dos salaris mínims brasilers (al voltant de 460 €) o menys solen votar a Lula (61% Lula, 33% Bolsonaro). Aquesta escletxa es reprodueix en la major part dels estrats en què les classes treballadores són majoritàries, com entre els votants que es declaren negres (60% contra 34%), els menys educats (60% contra 34%) i els que viuen al nord-est, els més pobres del Brasil (67% contra 28%). Malgrat això, en un país en què el 48% dels votants té una renda familiar de dos salaris mínims o menys, el suport de l’electorat popular continua essent fonamental per mantenir el potencial electoral de Bolsonaro.

Aquest potencial s’explica en part pel suport que té entre els evangèlics. Tanmateix, el camp evangèlic, que el 2018 era molt favorable a Bolsonaro (prop del 70% dels vots), ha esdevingut ara un camp en disputa, tal com apunta Esther Solano. Aquesta professora de relacions internacionals de la Universitat Federal de São Paulo observa que alguns fidels manifesten insatisfacció amb la instrumentalització de la seva religió amb finalitats polítiques i constata l’existència d’allò que ella anomena “pentecostalisme oscil·lant” entre Lula i Bolsonaro. Segons la investigadora, alguns dels fidels de les esglésies pentecostals es penedeixen d’haver donat suport a Bolsonaro, sigui per la manca de suport a la població durant la pandèmia o per la seva desesperació econòmica.

A més de les qüestions religioses, el discurs bolsonarista sembla trobar una certa ressonància en la revolta de les classes treballadores contra la delinqüència –més intensa als afores de les grans ciutats i a les zones rurals. Amb aquesta ràbia, la resposta és una proposta repressiva, sigui per part de la policia o de la ciutadania –ara que són lliures de portar armes de foc.

A més, el discurs bolsonarista destaca la importància de la corrupció com a clau per a explicar totes les dificultats. Això contribueix a la construcció d’una imatge de l’estat com a obstacle per al desenvolupament individual i col·lectiu, per això, d’aquest punt de vista, les funcions públiques s’haurien de confiar al sector privat, segons que ha dit Paulo Guedes, ministre d’Economia de Bolsonaro.

Els efectes a llarg termini

En vista de l’arrelament bolsonarista a la societat brasilera, és important de tenir en compte els efectes a curt termini i a llarg que ha tingut en aquesta democràcia jove. Els atacs incessants dirigits a la resta de poders, en particular al Tribunal Suprem, accentuen la desconfiança en les institucions que tenen com a missió salvaguardar l’estat de dret. Ancorat a la constitució del 1988, que va marcar el final de la dictadura militar, el marc institucional va mostrar signes de corrosió molt abans de l’arribada de Bolsonaro al poder.

Amb la successió de crisis i reconfiguracions que hi ha hagut durant l’última dècada, marcada per l’acomiadament de Dilma Rousseff l’any 2016, i molts escàndols de corrupció, el descontentament generalitzat es fa com més va més palpable. Aleshores, el bolsonarisme apareix com l’expressió de l’antipolítica, que parteix de la idea que tots els que se sotmeten al sistema són corruptes. Una construcció no exempta de contradiccions –atesa la llarga trajectòria de l’antic capità com a diputat i, sobretot, perquè ell també es veu abocat a aliar-se amb velles forces polítiques per mantenir-se al poder–, però molt poderosa en una societat plena d’escàndols i un cert discurs moralitzador.

Les situacions possibles que s’esperen per al futur de la democràcia brasilera no suggereixen un retorn senzill a la “normalitat democràtica”. El fenomen que veiem ara per ara és caracteritzat per la desestructuració d’un marc institucional històric, que ja mostrava els seus límits.

Encara que la victòria de Lula sigui acceptada per Bolsonaro i els seus partidaris, caldrà molta feina del nou govern per reajustar-se als nous mètodes d’acció política, contra una oposició bolsonarista que, sens dubte, serà ferotge i decidida a tornar al poder tan aviat com sigui possible.

 

és doctorand en ciències polítiques de la Universitat de Rennes 1. és doctorand en sociologia de la Universitat Federal de Paranà (Brasil). Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation.

The Conversation

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes