01.07.2023 - 21:40
“En aquest li agraden la carn i el peix”, “Tu rai, que tens doble mercat”, “Estava amb un noi i ara amb una noia, s’ha fet lesbiana”, “Com vols que sigui bisexual, si sempre ha tingut xicots?”. Aquests són alguns dels mites i prejudicis que encara avui pesen sobre la bisexualitat, una orientació sexual que és majoritària dins el col·lectiu LGBTI, però que alhora continua invisibilitzada i estigmatitzada.
Això no és solament una sensació generalitzada entre les persones bisexuals, molts estudis ho demostren. Per exemple, un estudi publicat a la Social Psychological and Personality Science demostrava que, tant entre heterosexuals com entre homosexuals, encara són vigents les creences que qüestionen i esborren la bisexualitat i que sostenen prejudicis bifòbics, com ara que les persones es declaren bisexuals per “motivacions estratègiques” o bé per cridar l’atenció.
O bé heterosexual o bé homosexual
Malgrat els avenços en drets LGBTI, la norma social continua essent l’heterosexualitat, allò que és pressuposat, d’entrada, a tothom. “En aquesta norma heterosexual li va molt bé funcionar per oposats”, explica Ángel Camacho, portaveu de la Crida LGBTI. “Per tant, allò que no és heterosexual, per definició ha de ser tan sols gai o lèsbic. Els estigmes o discriminacions pel fet de ser bisexuals partirien d’aquesta concepció.”
De fet, d’aquesta visió dicotòmica que diu que tan sols et poden agradar els homes o bé les dones deriven molts mites. Un dels principals, el d’una suposada indefinició de les persones bisexuals, com si la bisexualitat fos solament una etapa cap a l’homosexualitat o fos fruit d’una confusió personal. “El prejudici principal continua essent que la bisexualitat és una fase, i això fins i tot es pensa dins el col·lectiu”, explica Cristina Darriba, també portaveu de la Crida LGBTI. “També ens diuen molt que és una moda.”
“Diuen que estem indecises o confoses i ens obliguen a caure cap a una banda o l’altra”, afegeix Camacho. “D’aquí també ve l’estigma de l’engany o la creença que som persones en qui no es pot confiar. Si tothom ha assumit que ets gai perquè has sortit de l’armari amb un home i després tens una parella d’un altre gènere, alguna gent s’ho pren com si fos un engany. Algunes dones amb qui he estat han tingut la sensació que les he fetes servir de ‘tapadora’, com si fos un gai reprimit. També hi ha gent que m’ha dit, patint, ‘és que no sé si t’agraden els nois o les noies’, com si els ocultés informació.”
La visió de les persones bisexuals com a homosexuals reprimides o bé directament com a heterosexuals és habitual. “Sóc d’un poble i amb família molt catòlica, i durant la meva adolescència vaig estar més amb nois. Quan vaig venir a Barcelona em vaig començar a relacionar més amb noies, i tothom va suposar que el que em passava és que era lesbiana, era dins l’armari, i no havia fet aquest pas, però a mi em continuen atraient els nois”, explica Darriba. “Des de petita tenia molt clar que m’atreien tots dos gèneres, però al final, com que tanta gent em deia això, sí que em vaig plantejar que potser pensava que m’agradaven els homes perquè era el que dictava la norma. Ara ja tinc clar que sóc bisexual, però sí que he tingut dubtes per aquestes creences externes.”
La promiscuïtat: un estigma que apareix entre bromes
Anys enrere, tal com passava amb l’homosexualitat, s’expressava molt explícitament la concepció de les persones bisexuals com a “vicioses” o molt promiscues. “Crec que els meus avis, que són molt religiosos, condemnarien que fos homosexual, però encara més que sigui bisexual, perquè li assignen un component de vici”, comenta Darriba.
Tot i que avui dia i entre gent més jove i progressista costa més expressar això tan explícitament, sovint apareix entre bromes que fan referència a un suposat “doble mercat” de la gent bisexual a l’hora de lligar o a una activitat sexual que suposadament seria més activa i variada, amb un imaginari que remet sovint als trios. Malgrat que aquesta bifòbia és camuflada entre bromes, les idees que sosté van més enllà de l’humor i deriven en discriminacions. “La frase ‘si t’agrada tot hi ha més possibilitats que em posis les banyes’ és habitual i horrible”, diu Darriba. “Igual que si ets heterosexual no t’exciten totes les dones del món, els bisexuals no tenim més libido pel fet de ser-ho.”
“Pel fet de ser bisexuals ens pressuposen una disponibilitat sexual permanent i sense cap mena de criteri”, explica Camacho. “Com si tingués capacitat de relacionar-me amb tanta gent! És com quan diuen que el castellà és més útil perquè el parlen molts milions de persones, com si haguessis de parlar amb tothom…”
En definitiva, no pel fet de ser bisexual es dupliquen les ganes o possibilitats de tenir relacions perquè la capacitat sexual de cadascú és limitada. Que et puguin atraure tota mena de persones independentment del seu gènere no fa que aquest nombre es multipliqui per dos. Això, que sembla obvi, encara no és del tot interioritzat socialment, ni tan sols en ambients joves. Alguns estudis demostren que aquesta mena de prejudicis fins i tot porten a refusar una persona com a parella pel simple fet de ser bisexual.
“Però t’agraden més els homes o les dones?”
Fins i tot en contextos en què ja s’ha acceptat que una persona no ha de ser necessàriament homosexual o heterosexual, encara es fan preguntes com ara “ets bisexual, però t’agraden més els homes o les dones?”, “ets bisexual 50%-50%?” i fins i tot s’arriba a assumir que algú bisexual té etapes heterosexuals i etapes homosexuals al llarg de la seva vida, no pas que ho és de manera constant i al 100%, sense necessitat d’establir percentatges ni etiquetes sobre qui li agrada més. Així doncs, sovint s’entén la bisexualitat com si fos la suma o la combinació de dues orientacions, i no pas una orientació en si mateixa.
“No serveix de res posar percentatges, no ajuda. Al final el que fa és invisibilitzar, perquè si dius 70%-30% et diuen ‘ah, doncs ets lesbiana’”, defensa Darriba. També considera que hi ha unes altres frases que invisibilitzen la bisexualitat, com ara el missatge de “tots som bisexuals”: “Jo també ho deia quan era molt jove, abans de polititzar-me, però ara penso que això invisibilitza la bisexualitat. Tant de bo arribi el moment en què a ningú importi el gènere de l’altra persona, però no hi som. Segurament hi ha més persones bisexuals que no sabem, però això és per l’heterosexualitat obligatòria, perquè des de petits ens ensenyen a ser heterosexuals i pot ser que no ens plantegem plenament la nostra sexualitat.”
Haver de demostrar-ho constantment
Una altra cosa que demostra que la bisexualitat és sota sospita és l’exigència de validació constant que hi pesa. Sovint, la societat espera que algú bisexual demostri que ho és segons els tòpics, que alterni constantment parelles home i dona. Així, acaben sota sospita les persones bisexuals que potser només s’han relacionat amb persones d’un sol gènere o que fa temps que s’hi relacionen. Per exemple, una dona que sempre ha tingut xicots i que tothom la llegeix com a heterosexual. En canvi, a algú heterosexual que es defineix com a tal no li demanaran mai el currículum de relacions per a demostrar-ho. En general, ningú posa en qüestió l’orientació sexual d’un jove que diu que li agraden les noies, encara que no hagi estat mai amb cap dona.
“Si estic amb un noi, em llegeixen com a gai, si estic amb una noia, com a heterosexual. Ens requereixen una adhesió permanent a un estat concret”, explica Camacho sobre la seva experiència. Això mateix ha passat a Darriba: “Gairebé sempre estic amb noies, i fins i tot les meves amigues, sense intenció bifòbica, em comenten que sóc bisexual, però que sempre estic amb noies. Això no em treu la bisexualitat… Em sento atreta per nois, també. També passa al revés. La meva millor amiga és bisexual i té una parella formal que és un noi. Però tothom li diu que no ho és perquè té parella home i un fill. Tota l’estona sentim que hem de justificar la nostra sexualitat davant de tothom, és esgotador.”
Els homes bisexuals, invisibles; les dones bisexuals, sexualitzades
Una de les dades que més ha cridat l’atenció sobre bisexualitat darrerament és la que assenyalava que com més anava més noies s’hi declaraven. El percentatge de joves entre tretze anys i dinou que declara sentir-se atret només per homes o per dones cada vegada és més baix, però aquí l’escletxa de gènere encara és evident: mentre tres noies de cada deu es consideren bisexuals, en el cas dels nois no arriba a un de cada deu, segons xifres del darrer informe de Salut Pública de Barcelona.
Una construcció de la masculinitat molt rígida, que llegeix com a no acceptable tot allò que se surti de la idea d’home tradicional –necessàriament heterosexual– permet menys flexibilitat en aquest sentit, tant en l’autopercepció com en la percepció externa. “Molts homes tenen homofòbia i masclisme interioritzats. Assumeixen que si els agraden els homes només poden ser gais. Les dones ens hem alliberat molt més, sobretot a partir de l’auge del moviment feminista. Ells són una o dues passes enrere”, considera Darriba.
“En el cas dels homes, el fet de tenir moltes parelles sexuals generalment és vist com una cosa positiva, però si aquestes parelles són homes sembla que això té uns límits. Si ets un home bisexual sembla que tens manca de criteri i passes aquells límits d’allò que socialment s’acostuma a premiar”, explica Camacho.
En el cas de les dones, sembla que la bisexualitat femenina és més visible i normalitzada, però la intersecció entre ser dona i ser bisexual origina un seguit d’estigmes concrets. Per exemple, la hipersexualització al servei de la fantasia de dues dones mantenint relacions sexuals. “Ens converteixen en un objecte sexual al servei masculí, sobretot. És molt habitual la situació de tenir una parella home que sap que ets bisexual i que et demana automàticament un trio, m’ho he trobat”, explica Darriba.
Bifòbia dins el col·lectiu LGBTI
La bifòbia o la invisibilització també són presents dins el col·lectiu LGBTI mateix. “Hi ha la creença que els bisexuals només patim agressions o prejudicis quan som llegits com a homosexuals. És veritat en el sentit que si vaig amb una parella home pel carrer i m’agredeixen segurament em llegiran com a gai, però no és cert del tot”, diu Camacho. Sobre la bisexualitat pesen els estigmes i prejudicis específics esmentats, que no són diferents dels de l’homosexualitat, tot i que tinguin punts comuns.
“Dins el col·lectiu a vegades els homes bisexuals som percebuts com a persones que volem mantenir els privilegis dels homes heterosexuals, com si volguéssim tenir la vida d’un heterosexual però de tant en tant anar cap a l’ambient, com si fóssim ‘heterocuriosos’”, explica Camacho. “També em preocupa molt un discurs masclista que he sentit en homes gais: ‘No sé per què t’agraden les dones si s’hi està molt bé, amb homes.’”
Darriba també ha viscut situacions de bifòbia en festes LGBTI: “Era amb un amic bisexual que va lligar amb un noi. Quan aquest noi va saber la seva orientació, va dir que no volia tenir res amb bisexuals perquè no tenen les coses clares.”
Hi ha també un problema de representació a vegades difícil de solucionar. “Des del moviment LGTBI més crític hem criticat aquest missatge de love is love, com si tot es reduís al fet d’estimar-se”, explica Camacho. “Sovint hi ha una representació clara: dos homes o dues dones fent-se un petó. Una persona bisexual és molt difícil de representar gràficament sense recórrer al recurs dels trios, i això és un problema que tenim.”
Amb tot, hi ha molta feina a fer per posar fi als prejudicis que, a vegades de manera subtil, encara es transmeten: ni és una etapa, ni cal demostrar-ho constantment, ni és una suma d’orientacions, ni implica més promiscuïtat. I encara avui és necessari dir-ho.
