Enguany a Berga hi haurà festa grossa. Al setembre se celebra el centenari de la coronació canònica de la Mare de Déu de Queralt. Seran uns dies intensos, plens d’actes commemoratius d’alegria, fervor queraltí, bullícia i records. Com passa sempre a Berga quan hi un fet important, hi haurà Patum extraordinària.

Berga, enguany estrena un nou i jove govern municipal. La seva alcaldessa, Montse Venturós, és de la CUP. Com que el que és tradicional a Berga continua, es mantenen les nostres centenàries tradicions inalterables, com tota la vida.

Una mica d’història
El Corpus berguedà, festa documentada des del 29 de juliol de 1626, continua quasi inalterat –en l’essència– des de llavors. La Patum, segons Joan Amades, juntament amb la processó de Corpus de València, són l’única mostra vivent actual del Corpus medieval català.

La Patum ha estat objecte de tot d’agressions, com ara quan Carles III –el més il·lustrat dels Borbons, diuen (imagineu-vos com devien o deuen ser els altres)–, per la reial cèdula del 10 de juliol de 1780, va prohibir l’assistència a la processó de tota la comparseria festiva que feia segles que l’acompanyava. El text deia: ‘Se manda que en ninguna Iglesia de estos Reinos sea Catedral, Parroquia o Regular, haya en adelante Danzas, ni Gigantones sino que cese del todo esa práctica en las Procesiones y demás funciones Eclesiásticas, como poco conveniente a la Gravedad y Decoro que en ellas se requiere.’ Aquesta reial cèdula, enviada a totes les autoritats eclesiàstiques i civils, anava acompanyada d’una carta de Carles III datada a San Ildefonso el 21 de juliol de 1780, que demanava l’observança i el compliment de la prohibició. I afegia ‘Algunas y notables irreverencias que en la Fiesta del Santísimo Corpus Christi de ese año se han cometido con ocasión de los gigantes y Danzas en donde permanece la practica de llevarlos en la Procesión de aquel día.’

Per sort, Berga no va acatar mai aquesta disposició reial, per això encara tenim Patum. Totes les poblacions catalanes com: Solsona, Barcelona, Cervera, Manresa o… Vic van deixar de fer sortir a les processons tota la rica i variada comparseria local. Però a Berga no. És un misteri que no s’ha pogut esbrinar, encara. Hi ha diverses teories: potser la reial cèdula no va arribar mai a Berga, si va arribar no van obrir la carta (cosa que recentment ha passat amb alguna carta governamental oficial), o –la versió que més m’agrada– , atès l’atàvic sentit revolucionari del poble berguedà, la gent va dir no a la submissió borbònica de Madrid. Tot això són teories, però boniques, per interpretar…

Les tres Patums de 2016
Enguany tindrem tres patums a la plaça de sant Pere, l’antiga plaça Cremada: dues per Corpus i una al setembre, per la Mare de Déu de Queralt. Esperem poder gaudir de totes i veure com l’Ajuntament de la CUP de Berga és allà on li pertoca, com quan el Vot del Poble, per Sant Marc, l’alcaldessa i les regidores berguedanes van repartir la xocolata –pagada per l’ajuntament– a la plaça de Queralt a tothom.

Perquè, com dic al programa de Patum d’enguany, citant el llibre d’Antoni Sansalvador –primera monografia sobre la festa berguedana de l’any 1916–, ‘pel poble berguedà [hi ha] una trinitat peculiaríssima; tres pilastres ben diferents, però tan harmòniques, fermes i robustes que no hi ha poder humà que pugui enderrocar-les: el santuari de Queralt, el Pi de les Tres Branques i la Patum’.

La trinitat berguedana, ara es pot contemplar a l’església queraltina sota la presidència de la imatge de la Mare de Déu, des del seu cambril. Al faristol de la dreta hi ha reproduïda l’ Àliga de la Patum i al de l’esquerra el Pi de les Tres Branques. Per tant, prou podem afirmar que Berga, Queralt, Patum i el Pi de Campllong són indestriables.

El darrer exemple va passar l’any 1931 amb la primera Patum republicana. Al llibre d’actes de l’Ajuntament de Berga, hi consta que el 23 de maig, a proposta del regidor Valentí Anglada, es pren l’acord de construir una guita xica perquè… l’actual és de propietat privada (aquesta era la del patronat catòlic). Al mateix llibre, el 27 abril de 1931 es diu que es modifica el programa de festes del Corpus concentrant-se en els actes de dijous i diumenge, i a més a més la corporació municipal ‘queda eximida’ d’assistir oficialment als actes religiosos de la parròquia. També li van arrabassar la corona a l’Àliga. Per tant, el ‘fervor’ anticlerical per Patum ve de lluny. Era cosa sabuda –aquells anys– que molts militants d’esquerres i els anarquistes d’abans de la guerra de 1936-1939 no anaven mai a la Patum perquè era una cosa de ‘capellans i missaires’.

I ara els electes de la CUP no volen entrar a la parròquia per Corpus.

Ara, el darrer ajuntament de CDC ja va gosar treure els oficis religiosos de dissabte de Patum, va fer canviar l’hora de l’ofici religiós de dijous i diumenge de Corpus i fins hi tot va suprimir que les autoritats municipals anessin a la passada de dissabte a la nit. Això, per mi, fou una errada monumental. Mentrestant els cupaires, patumaires de soca-rel, han decidit –com fan d’ençà que tenen regidors– sortejar democràticament els salts de plens que els pertoquen (aquest entremès consisteix a saltar de ple dijous o diumenge a la nit a la plaça de sant Pere i és el més desitjat per tot berguedà).

Per tant, no ens ha d’estranyar gens de veure coses com aquesta, que els regidors i l’alcaldessa de la CUP no vagin als oficis religiosos de la parròquia per Patum. La festa del Corpus de Berga és unes quantes vegades centenària i, malgrat que n’hi han passat de totes, continuarà essent com sempre.

La Patum es mantindrà com sempre. A l’ofici religiós –l’origen de la Patum és catòlic, apostòlic i ….–, els regidors de CDC o ERC aniran a missa, potser també la regidora del PSC-PSOE… Tot acabarà com un petit foc d’encenalls.

En fi, molt bona Patum a tothom. Diumenge aniré a l’ofici, eh (!).

 

Missa sí, missa no, sí, no, sí, no, sí…  ( Amadeu Carbó-Mercè 2015)

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb