Fotografia: Albert Salamé

El vice-president Oriol Junqueras i els consellers del seu govern han tornat al parlament on fa dos anys i mig es va declarar la independència. La comissió del 155 els havia citats a declarar. I, després de 817 dies de presó, els representants polítics han tingut unes quantes hores de permís, han tornat a entrar per la porta del parc de la Ciutadella i han enfilat escala noble amunt. Tots han tornat en llibertat vigilada, envoltats de policia, i hauran de dormir a la presó. A més a més, tots han tornat a una casa, el Parlament de Catalunya, que després de la pèrdua de l’escó del president Torra per jutges espanyols, també és objecte de llibertat vigilada.

Dolors Bassa, sola, cara serena, mirada potent, arribava a les 8.24. Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, i Joaquim Forn, puntualíssims, a les 8.30, en grup. Aquest matí hem pogut veure una barba de Junqueras més blanca que mai i una mirada més fonda, més densa, que la de Bassa; un Raül Romeva amb uns ulls plens de curiositat; i un Josep Rull amb un somriure pintat a les ninetes. Mentrestant, l’estol de mossos, policies i personal de seguretat ens blocava la cara de Jordi Turull. Quim Forn, de dalt la seva talaia estant, era ell que ens veia a nosaltres i no al revés.

Al primer pis, a la planta noble, aquest matí hem sabut que els presos polítics entraven al Parlament de Catalunya abans de veure’ls, perquè els aplaudiments de la gent que els esperava al pis de baix n’anunciava l’arribada. Amb Dolors Bassa, aplaudiments i prou. Amb els consellers, aplaudiments i algun moment de crits de ‘llibertat, llibertat’. Però tot revestit d’una certa moderació, potser tristor i tot, i de segur que d’un cert pudor de no convertir aquesta arribada en una festa. París era una festa. Aquest matí, el parlament, no. Massa vigilància per a tan poca llibertat.

Una vegada a la planta noble, els presos polítics s’han encaminat en grup a les estances del president Roger Torrent. S’hi han estat una mitja hora, fins que Oriol Junqueras, primer testimoni, ha anat a declarar. Ha travessat els Passos Perduts i el túnel de periodistes i càmeres, fins que, envoltat de policia, Roger Torrent, Pere Aragonès i Toni Morral ha entrat a la sala. Un policia ha restat a la porta, custodiant-la. Més policies són dins la sala. I als Passos Perduts. I a baix al bar, on una taula plena de policies seu al costat del grup d’ERC que, tot esmorzant, miren la pantalla de televisió i llegeixen els subtítols de Junqueras de la seva primera fase: ‘Trobo a faltar els somriures dels exiliats, avui, per exemple, que no poden ser aquí.’ Efectivament, avui deu ser el primer dia, i de moment únic, que els presos polítics tenen més llibertat, ni que fos vigilada, que no els exiliats.

I per què no s’escapen, avui que els és més fàcil? Aquesta pregunta continua causant somriures i fins i tot riallades nervioses al personal quan es fa, en dies emotius com avui. Un altre punt que ha trencat la certa densitat del dia, la certa pesantor (‘Avui són aquí, però a la nit seran a la presó’) ha estat el moment en què Junqueras ha fet esclafir el personal de riure, quan Ciutadans ha abandonat la sala després de la intervenció inicial de Lorena Roldán (‘Ara se’n van? Ara que començàvem finalment a dialogar marxen?’). La riallada amaga la realitat: Ciutadans s’aixeca, sí, però el PSC ni tan sols hi ha fet acte de presència. Al final, els presos polítics explicaran com van viure el 155 als grups independentistes i als comuns.

Mentre Oriol Junqueras dóna el seu testimoni als grups polítics dins la sala, la resta de consellers podran viure unes quantes hores esperant el seu torn dins estances ben ateses, i sense premsa al voltant. Faran temps acompanyats de cinc persones del seu entorn que han triat. Seran les úniques que tindran permís per a tocar els consellers. La resta, segons avís de la policia penitenciària rebut ahir al parlament, no tenen permís per a tocar els presos polítics. Veurem si es compleix. Els familiars i amics escollits convertiran hores mortes en hores vives. Ben bé set hores, que podran gaudir de llibertat vigilada dins la sala on van voler declarar la llibertat total.

París era una festa. El parlament, aquest matí, no. I no tan sols perquè els presos tornaran a dormir a la presó, sinó perquè després del trencament de Junts per Catalunya i ERC d’ahir, els ànims gaire amunt tampoc no hi eren. La caiguda de Torra torna a tibar la corda entre els independentistes. Veurem com es resol. I veurem si dins les estances, on seran ben atesos, no tan sols es fa família, sinó també política per cosir o descosir governs actuals i futurs. Set hores poden fer molt de profit.

Entre les fonts consultades per aquest periodista a mig passadís, i ahir al vespre, podem afirmar això: si venim d’un govern de Junts per Catalunya i ERC, ara alguns voldrien un govern quadripartit: ERC, Junts per Catalunya, CUP i comuns. És un exemple, i no és pas aquest sol, de la multitud de rumors, converses, informacions, punyalades, ferides i llepades de ferida que circulen avui al parlament per les conseqüències de l’atac judicial contra Torra, que s’acaben escolant dins el parlament en una jornada pensada per donar la benvinguda als presos polítics a la seva casa de llibertat vigilada.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.