Els veïns de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra (Vallès Occidental) són cridats a les urnes els dies 10, 11, 14 i 15 de setembre per decidir si volen constituir-se en un nou municipi. La pregunta que han de respondre és: ‘Vol que Bellaterra esdevingui municipi?’ Els votants tindran una butlleta amb tres opcions: sí, no i altres. La consulta no és vinculant, però l’EMD té previst de presentar un expedient de segregació respecte de Cerdanyola del Vallès al parlament en cas que guanyi el sí. L’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès considera positiu que la ciutadania ‘es pugui pronunciar sobre qualsevol tema’, però avisa que ‘el resultat s’haurà d’analitzar’. Hi tenen dret de vot els més grans de setze anys.

El poble de Bellaterra, d’uns tres mil habitants, va aconseguir el rang d’EMD l’any 2008 després d’anys de reivindicació. Administrativament depèn de Cerdanyola del Vallès, però té competències en el manteniment d’espais públics, inspeccions d’urbanisme, regulació del trànsit, conservació del patrimoni i promoció de la cultura i l’esport. El 1974 hi va haver un primer intent frustrat de convertir-se en EMD i el 1992 la Generalitat li va denegar la sol·licitud de convertir-se en municipi al·legant que el poble tenia pocs habitants. Actualment és la segona EMD més gran de Catalunya. Per població, és més gran que el 70% dels municipis de Catalunya.

Aprovat per unanimitat

El partit Gent per Bellaterra va obtenir la majoria absoluta al plenari de l’EMD en les eleccions del 24 de maig, amb sis escons de nou. Ramon Andreu en va tornar a ser nomenat president. Un dels punts del programa electoral era precisament fer la consulta per saber si els veïns volien anar més enllà de l’EMD i constituir-se en municipi independent de Cerdanyola del Vallès. La decisió definitiva de dur endavant la consulta es va aprovar per unanimitat al ple del mes de juny. CiU i ERC també hi van votar a favor.

Consulta

La consulta es fa a les dependències de l’EMD durant els dies 10, 11, 14 i 15 de setembre. S’hi pot votar des de les nou del matí a les nou del vespre, i hi tenen dret de vot les persones més grans de setze anys, unes 2.200 aproximadament. El recompte de vots es farà el 16 de setembre.

En cas de victòria, comencen els tràmits

La consulta no serà vinculant i servirà per a saber l’opinió dels veïns. Així i tot, en cas de victòria del sí, l’EMD té previst de presentar un expedient de segregació de Cerdanyola al parlament perquè ‘elabori una llei per a convertir Bellaterra en un nou municipi’. En cas de victòria del no, l’EMD continuarà essent l’òrgan gestor d’un poble dins de Cerdanyola del Vallès. El membre i portaveu de la comissió de segregació, Juanjo Brugera, està convençut que hi haurà una participació important i que el sí guanyarà. Brugera ha afegit que els tràmits començaran encara que només es guanyi per un 51%.

Cerdanyola avisa: primer, analitzar els resultats

L’Ajuntament de Cerdanyola considera benvingut que la ciutadania es pugui pronunciar sobre qualsevol tema. El batlle, Carles Escolà (Compromís per Cerdanyola), avisa, amb tot, que després de les votacions caldrà ‘analitzar el resultat i veure la possibilitats dins d’una perspectiva legal’. Demana un debat a fons sobre la qüestió, amb ‘elements objectius i contrastables’: ‘No ens fa pas por el procés participatiu.’

Bellaterra ja ‘funciona bé’

Escolà també posa de manifest que ‘Cerdanyola és un municipi molt més cohesionat del que la gent es pensa’ i assegura que hi ha molta relació amb la gent de Bellaterra. Diu que Bellaterra ‘funciona molt bé com està’: ‘Si hi ha algú que té una opinió diferent haurà de treballar perquè això pugui canviar, si realment és el que vol la majoria de la gent.’

Estudis sobre la viabilitat de la independència

Un estudi recent encarregat per l’EMD posa de manifest que, en cas d’esdevenir municipi, Bellaterra ‘seria viable econòmicament sense la necessitat d’apujar els impostos als ciutadans’. No hi hauria problemes per a pagar les despeses que tindria el nou municipi ni en les previsions més desfavorables amb què es planteja l’estudi, que preveu una important reducció de l’IBI de cara al 2016.

A banda l’estudi econòmic, al principi del 2015 l’EMD també va encarregar a l’empresa Kéikom Solucions un estudi sobre els hàbits de consum dels bellaterrencs. Una de les dades a tenir més en compte és que només el 9% dels enquestats confessaven sentir-se identificats amb Cerdanyola. Sant Cugat, Sabadell i Barcelona eren preferits abans que Cerdanyola a l’hora d’anar a fer la compra o utilitzar serveis. L’estudi conclou que Bellaterra no té dependència de Cerdanyola i que disposa d’una identitat social pròpia i singular.

Juanjo Brugera hi afegeix que hi ha un ‘sentiment de poble’ i que no hi ha cap nexe amb Cerdanyola del Vallès. Recorda que els orígens de Bellaterra es remunten al principi del segle XX, quan gent de Barcelona va començar a instal·lar-se a la zona en cases de segona residència. Segons Brugera, amb la independència el poble tindria més pressupost per a acomplir projectes i preservar la qualitat de vida.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb