S’acosta un canvi? Bateries a casa, totes les opcions que tenim

El preu de les bateries ha baixat significativament aquests darrers anys. Fins ara poca gent afegia bateries si s’instal·lava plaques solars a casa, atès que el preu elevat feia tirar enrere molta gent, que no acabava de veure si les amortitzaria o no. Tanmateix, amb preus que han arribat als 1.000 euros per una bateria de 5 kWh a les marques més barates, o poc més de 6.000 euros per bateries de 15 kWh de primeres marques, la situació canvia ràpidament al sector residencial. Al nostre país, la gran apagada ha estat un element que ha fet decidir molta gent a instal·lar-se una bateria. Amb preus tan baixos, malgrat que siguin una inversió important, fins i tot els qui no tenen plaques solars poden valorar d’adquirir una bateria per carregar-la durant les hores més econòmiques a la nit i emprar-la durant el dia. Una opció fins ara impensable. Tot seguit us expliquen en quins casos es recomanen d’emprar bateries i si ens pot sortir a compte, encara que no tinguem plaques solars a casa.

Bateria d’emergència, una opció no recomanada d’entrada

Les bateries residencials actualment permeten tres grans usos. Amb la gran apagada de l’abril passat molta gent ha sospesat d’adquirir una bateria per si es repeteix. Seria el primer cas, l’ús per a emergències. D’entrada, els experts no recomanen aquesta opció si pensem en termes d’amortització econòmica clàssica. Les grans apagades són molt excepcionals, passen cada força dècades, malgrat que certament no podem saber què passarà en el futur. En termes econòmics estrictes, no és justificat de comprar-ne. Però en alguns casos concrets pot sortir a compte. Com ara que tinguem apagades més o menys freqüents a la nostra zona, producte d’una xarxa de distribució molt deficient. També per als qui treballen a casa i han d’estar connectats remotament contínuament. O si tenim menjar en neveres i congeladors que superi el preu de la bateria, si es malmetés per una apagada.

Si arribem a la conclusió que necessitem una bateria per a aquests casos, cal dir que al cost de les bateries cal sumar el d’un inversor, que es pot situar entre els 500 i els 2.000 euros addicionals (algunes bateries en tenen un d’incorporat). Són recomanables els de la banda alta de preus perquè són els que incorporen més opcions que podem fer servir en un futur, com us explicarem tot seguit, especialment si ampliem la instal·lació. L’inversor és l’encarregat de gestionar la càrrega i descàrrega de la bateria d’acord amb les necessitats i la programació que se n’hagi fet. És el seu cervell. El segon paràmetre que necessitem saber és quina és la mida de bateria en kWh que necessitarem per a cobrir els casos d’emergència. En general, els experts consideren que amb 4 kWh o 5 en tindrem prou per a mantenir en funcionament la nevera, els llums i els electrodomèstics bàsics durant un dia. Tot i que si consumim molta electricitat haurem d’augmentar aquesta xifra. Tant si la bateria és més gran o més petita, en cas d’apagada l’inversor automàticament canviarà de la xarxa elèctrica a la bateria, sense que ens n’adonem, sempre que n’hàgim adquirit un que tingui l’opció de backup, condició indispensable. Els inversors més moderns i en el rang de preu superior acostumen a incorporar l’opció de backup instantani, que fa el canvi en mil·lisegons, sense que hi hagi temps que s’apaguin els llums.

En general, per la potència que ens ha de donar l’inversor no ens hauríem de preocupar, atès que la majoria són de 6 kW o més, i a casa la potència contractada habitualment és de 5 kW. En tot cas, haurem de comprovar que l’inversor tingui almenys la potència que tenim a casa, tot i que en cas d’emergència, en què reduirem al màxim el consum de llum, farem amb un valor més baix. Cal tenir en compte que les bateries tenen un límit de potència a donar, per més que l’inversor tingui més potència. Generalment, es recomana que la potència de descàrrega de les bateries sigui de la meitat de la seva capacitat per a evitar sobreescalfaments, atès que això n’escurça la vida útil. És a dir, si tenim una bateria amb una capacitat de 5 kWh, es recomana programar-la perquè doni una potència màxima de 2,5 kW, més que suficient en cas d’emergència. Si necessitem més potència, haurem d’augmentar la mida de la bateria proporcionalment.

Bateries per a estalviar-nos diners en electricitat

En el cas anterior hauríem de fer una inversió mínima d’uns 3.000 euros, que difícilment recuperarem en termes econòmics estrictes, tot i que ens proporcionarà la màxima seguretat i tranquil·litat. El segon cas d’ús de bateries és el més comú, i ací sí que podem fer números per comprovar que ens surti a compte. Parlem del cas en què tenim plaques solars a casa. Les bateries ens serviran per a aprofitar al màxim la producció solar. D’entrada, haurem de mirar al programari de gestió de les plaques, o a la factura de la llum, quants excedents de les plaques no aprofitem durant el dia, per una banda, i quanta electricitat consumim de la xarxa general quan no hi ha producció solar, per una altra.

Els experts apunten que una instal·lació solar mitjana cobreix el 60% amb plaques i el 40% amb la xarxa elèctrica. Com a referència, i considerant un consum mitjà d’uns 10 kWh el dia, això vol dir que consumirem de franc 6 kWh el dia de les plaques i uns 4 kWh de la xarxa elèctrica que haurem de pagar. Aquests valors dependran de cada cas concret, del que ens digui la factura o el programari de gestió. Però, d’entrada, amb aquests valors mitjans, amb una bateria de 4 kWh aprofitaríem els excedents solars durant el dia per cobrir els 4 kWh que fins ara hem consumit de la xarxa elèctrica, i obtindríem uns estalvis en llum que podrien arribar als 300 euros anuals. Com dèiem al començament, amb preus de bateries de 5 kWh per uns 1.000 euros i inversors per sota de 2.000 euros, podem calcular el període d’amortització necessari. Els experts calculen que de mitjana es triga uns 4-5 anys a amortitzar la bateria, especialment si fem servir una tercera opció que explicarem més endavant.

Si tenim plaques solars i bateries correctament dimensionades per a cobrir el nostre consum mitjà, i amb un inversor amb sistema de backup instantani, també ens servirà en casos d’emergència, per a apagades. L’inversor ens aïllarà de la xarxa i les plaques i la bateria continuaran funcionant. Tanmateix, podríem tenir mala sort i que l’apagada fos un dia de mal oratge amb pluja, sense producció solar, cosa que podria fer que ens quedéssim sense bateria i, per tant, sense llum a casa. Per evitar aquesta eventualitat, i bo i aprofitant que ja tenim el gruix de la instal·lació feta, els experts recomanen d’ampliar la bateria.

Val a dir que les bateries residencials són modulars, pensades perquè puguin ser ampliades fàcilment. Generalment, posant el mòdul nou al costat i connectant uns cables, sense fer res més. Això vol dir que no hem de prendre la decisió d’ampliació immediatament, sinó més endavant. En qualsevol cas, si considerem que per emergències necessitem 4 kWh i per al consum diari 4 kWh més, hauríem d’optar per una bateria de 8-10 kWh. En aquests casos l’inversor es programa perquè usi diàriament la meitat de la bateria per als consums de la casa, com si tinguéssim una bateria de 4-5 kWh. L’altra meitat de la bateria no s’empraria mai en un dia normal, solament en cas d’emergència. Si fa mal oratge, però no hi ha una apagada, i hem exhaurit la meitat per al dia a dia, l’inversor agafarà electricitat de la xarxa general, que pagarem, sense tocar la reserva. Però si hi ha una apagada enmig d’una tempesta, aleshores disposarem dels 4-5 kWh de la reserva i no ens quedarem sense llum. Com en els casos anteriors, totes aquestes xifres dependran del nostre cas particular. Algunes cases podran fer amb bateries més petites i unes altres en necessitaran de més grans. D’una altra banda, si hem consumit part de la reserva, o tota, i torna la llum, es carregarà immediatament a partir de la xarxa pagant, atès que la prioritat màxima és tenir electricitat a la bateria per si hi torna a haver un tall.

Bateries sense plaques solars

El gruix de la població no té plaques solars o no pot posar-se-les. En aquest cas, les bateries ens poden fer servei igualment, tot i que haurem d’afinar encara més els càlculs econòmics. Continuaríem amb els dos casos principals d’ús de bateries, el d’emergència i el d’estalvi en el consum d’electricitat. Però carregarem la bateria a partir de la xarxa elèctrica sempre, atès que no tenim plaques. Emprarem els horaris i les tarifes diferenciades. Actualment, tenim tres franges horàries, el període 1 (punta o P1, el més car, de 10.00 a 14.00 i de 18.00 a 22.00), el període 2 (vall o P2, amb un cost intermedi, de 8.00 a 10.00, de 14.00 a 18.00 i de 22.00 a 0.00) i el període 3 (P3 o vall, el més econòmic, de 0.00 a 8.00).

La majoria d’inversors (però no tots, ho haurem de comprovar) poden ser programats per carregar la bateria automàticament durant l’hora vall (P3), que és quan la llum és més econòmica, i emprar la bateria als horaris P1 i P2, més cars. Fins ara, el preu elevat de les bateries no justificava de fer això, atès que no es recuperaven els diners de la inversió amb els estalvis obtinguts amb la llum. Però amb els preus actuals, tot dependrà de la diferència de preu entre les tarifes que tinguem. Especialment, si disposem d’una tarifa supervall (P4) per a cotxe elèctric, que té preus encara més barats en horari de poques hores a la matinada, habitualment entre la 1.00 i les 6.00. Tornant als valors mitjans per fer un càlcul a l’engròs de referència, amb un consum diari de 10 kWh (que serà tot de la xarxa elèctrica perquè no tenim plaques) i si tenim una diferència de 10 cèntims entre l’horari P3/P4 (quan carregarem la bateria) i el P1/P2 (quan consumirem), podem obtenir un estalvi d’1 euro el dia. Més de 300 euros l’any. Ací el període d’amortització de la bateria i l’inversor pot arribar a 10 anys, per la qual cosa haurem d’afinar bé els càlculs segons el nostre consum. Tot i que no hem d’oblidar que també ens proporciona seguretat i tranquil·litat en cas d’apagada.

Si no tenim plaques, per a cobrir el dia a dia necessitarem una bateria d’uns 10 kWh, com hem vist. També podrem afegir els 4-5 kWh d’emergència, per la qual cosa la bateria total hauria de ser d’uns 15 kWh. Com en el cas de les plaques solars, l’inversor s’encarregarà de gestionar-ho tot automàticament.

La darrera opció nouvinguda: peak shaving

Els inversors més moderns incorporen un tercer cas d’ús de les bateries, cridat a ser àmpliament emprat i que fins i tot pot canviar la gestió de la xarxa elèctrica. És el que s’anomena peak shaving en anglès, i que té a veure amb la potència que fem servir a casa. La potència habitual contractada en una casa se situa en uns 5 kW. Hem de pagar per cada kW contractat segons dos períodes, el període punta (P1), que s’aplica de dilluns a divendres, i el període vall (P2), que s’aplica els caps de setmana i festius. Un cost que se situa al voltant dels 30 euros/kW/any per al P1 i els 12 euros/kW/any al P2. Ací les bateries poden proporcionar un estalvi extra que ens pot ajudar a amortitzar-les més ràpidament gràcies al peak shaving.

Hem vist que els inversors tenen normalment una potència de 6 kW i que les bateries també poden proporcionar aquesta potència, segons la seva mida. També hem de tenir en compte que encara que tinguem 5 kW de potència contractada a casa rarament la farem servir tota. Normalment, fem pics de potència que no acostumen a durar més de 20 minuts. Gràcies a les bateries podem abaixar la potència contractada i fer-les servir per als pics. Així, els experts recomanen d’abaixar la potència a 2 kW, amb què cobrirem les necessitats comunes. Si superem aquest valor, les bateries entraran en acció per proporcionar-nos la potència restant. El resultat és que ens estalviarem 90 euros anuals de cost de potència si baixem de 5 kW a 2 kW el P1 i uns 36 euros anuals amb el P2.

En general, els inversors estan programats per emprar la fracció d’emergència de la bateria per fer el peak shaving, sense afectar la fracció per al consum normal del dia a dia. Com que els pics de consum són ocasionals, el consum és baix i hi ha temps per a recuperar ràpidament el valor de reserva carregant de la xarxa elèctrica (pagant) o dels excedents de les plaques solars (si en tenim). Hi ha una altra opció d’estalvi, però que de moment els inversors no ofereixen i que la normativa espanyola encara no permet. Fins ara hem parlat dels horaris vall, punt i pla, però també hi ha tarifes que ofereixen un preu per hora. I actualment, a les hores centrals del dia, pels grans excedents solars, presenta preus negatius. Preus que se saben un dia abans. En principi, els inversors es podrien programar per obtenir automàticament les tarifes horàries de l’endemà i programar-se per carregar-se en les hores més barates de cada dia, especialment si hi ha preus negatius, atès que cobraríem per consumir electricitat. Però, com dèiem, de moment no hi ha una normativa preparada i els inversors no ho ofereixen. Tanmateix, els més manetes poden fer programacions específiques amb eines domòtiques, al marge de l’inversor.

Sigui com sigui, l’abaratiment de les bateries pot començar a canviar la gestió que fem del consum d’electricitat a casa gràcies als estalvis que ens poden oferir, fins i tot sense necessitat de tenir plaques solars. Tot plegat beneficiaria la xarxa elèctrica, que tindria un consum més estable, atenuaria els pics de consum i aprofitaria al màxim els excedents solars del migdia.