África de las Heras, una de les principals espies soviètiques, va ser reclutada a Barcelona

Quan una ciutat es converteix, al llarg de la història, en un punt neuràlgic del món és normal que atregui tota mena de personalitats als seus carrers. També espies, és clar. Barcelona no és cap excepció, ans al contrari, alguns dels millors espies de la història han nascut a la ciutat o hi han exercit la seva activitat professional. I parlem d’espionatge del de debò, no d’operacions fetes per detectius de pa sucat amb oli col·locant micròfons en restaurants de l’Eixample perseguint polítics, amics, amants i confidents varis. Parlem d’homes i dones capaços de desbaratar plans hitlerians, passar informació a Napoleó o posar-se incondicionalment sota les ordres de Stalin i l’URSS per dur a terme missions d’alt risc. La historiadora de l’art Rose Messa ha recollit disset històries dels principals espies que han actuat a la ciutat a Espies de Barcelona, publicat per Comanegra.

En cada una de les històries que ens presenta, Messa situa, com a mínim, un indret de la ciutat de Barcelona vinculat amb els fets que explica i també un fet històric, amb la qual cosa el llibre es converteix no tan sols en una manera interessant de conèixer personatges que conformen la nostra història, sinó que també esdevé una guia important d’espais i indrets que permeten de fer la ruta dels espies barcelonins. Segons que explica l’autora: “Tot i que la majoria ho varen fer per defensar uns ideals i unes conviccions, alguns s’hi van veure empesos per necessitats merament econòmiques i uns altres, fins i tot, pel seu esperit aventurer.” El llibre també es pot llegir com “un recorregut per més de cinc-cents anys d’història marcats per una Barcelona convulsa afectada per guerres, invasions i revoltes, com la guerra de Successió, la invasió napoleònica, la guerra civil i les dues guerres mundials, que van transformar la ciutat en un gran centre de l’espionatge internacional”.

Dones desconegudes

De dones espies n’hi ha hagut força en la història, i la més coneguda (tot i que no la més eficaç) és Mata Hari, que també treu el cap pel llibre. Però fins ara ens havien venut la guerra de Successió com una cosa, sobretot, d’homes i, en canvi, Messa ens presenta la història de Manuela Desvalls i de Mariana de Copons, una monja i una aristòcrata a favor de la causa austriacista. Mentre Desvalls era a Vallbona de les Monges, va interceptar cartes i va fer el possible per enviar tropes i armes a Barcelona. I Copons no dubtava a seduir qui fos, com ara el coronel Le Querchois, qui li va confessar una emboscada que preparaven el 1713 per als lleials a Carles d’Àustria a Mataró i que ella va desbaratar, cosa que va salvar moltes vides.

Per descomptat, en el llibre apareixen figures ben conegudes, com la d’Alí Bei, juntament amb altres que en el seu moment foren molt importants i que ara no recordem tant, com mossèn Borra, el bufó que va exercir d’espia durant els mandats de Martí I l’Humà, Ferran I i Alfons V, el Magnànim. Però és el període comprès entre el 1900 i el 1945 on trobem actius el nombre més gran de personatges del catàleg.

Aquella Barcelona que Eduardo Mendoza va batejar com la ciutat dels prodigis i que es mou entre les dues exposicions universals, la de 1888 i la de 1929, va comportar l’arribada en massa d’una gran quantitat d’obrers a la ciutat, on hi havia les principals fàbriques del país. L’organització d’aquesta massa obrera i les revoltes que varen anar protagonitzant –entre les quals, la Setmana Tràgica de 1909 i la vaga de la Canadenca deu anys després– comportà una reacció forta i desmesurada tant de la policia com dels empresaris. I d’aquesta manera, els atemptats se succeïen en un bàndol i un altre. Però, sobretot, va ser la neutralitat d’Espanya en la Primera Guerra Mundial que va propiciar que Barcelona es convertís en un cau d’espies alemanys i aliats que volien controlar la indústria de guerra i els subministraments que s’enviaven des de Barcelona. Després d’uns anys amb calma, la irrupció de la guerra de 1936-1939 i de la Segona Guerra Mundial també propiciaren un augment important de les activitats d’espionatge.

El llibre ens recorda la figura de Manuel Bravo Portillo, que va dirigir la Banda Negra, una de les organitzacions parapolicials a servei de l’empresariat per a eliminar el moviment sindicalista; i el baró Von Rolland, un estafador de primer ordre que és un dels pocs jueus que varen estar al servei del nazisme, però que a la Primera Guerra Mundial va ser el cap de l’espionatge alemany a Barcelona. Sens dubte, un dels més interessants de tots aquests personatges és el baró de König, que va ocupar el càrrec de Manuel Bravo Portillo a la Banda Negra i la va reconvertir en una agència de detectius, operativa a principi de 1920 des d’un edifici de la rambla de les Flors. Però no es dedicava a la investigació, sinó a l’execució dels dirigents del moviment sindical, que, per descomptat, s’hi tornaven. Era el moment en què a Barcelona les pistoles eren a l’ordre del dia, tant com la diversió al Paral·lel i al Raval, amb locals mítics com el cabaret Pompeya o l’Eden Concert. De König encara va fer un altre gir sorprenent a la seva vida, es va convertir en agent doble i a la Segona Guerra Mundial el trobem convertit en Rodolphe Lemoine, àlies Rex. Ell va ser qui va fotografiar els manuals d’utilització de la màquina Enigma, l’invent alemany per a xifrar i desxifrar missatges, i els va lliurar als aliats, fet que va contribuir a la victòria contra Hitler.

El cas Josep Pla

El llibre dedica un capítol a l’escriptor Josep Pla, que durant la guerra de 1936-1939 va fer d’espia per al bàndol franquista des del port de Marsella. Segons que explica Messa, el cap directe de Pla era Josep Bertran i Musitu, un home de la patronal que no havia dubtat a dirigir el pistolerisme contra l’anarco-sindicalisme i que fins i tot va ordenar el bombardament de casa seva, al barri del Putxet, quan va saber que s’hi allotjava Indalecio Prieto. Bertran i Musitu havia estat també un dels fundadors de la Lliga Regionalista. Segons Messa “viatjaria a l’Alemanya nazi per rebre nocions pràctiques sobre tècniques d’espionatge, d’on va tornar sabent criptografia, radiotelegrafia, psicologia, psiquiatria i tot el que calia per dirigir un equip capaç de vigilar les entrades i sortides del vaixell del port de Marsella”.

Un dels homes a sou era Josep Pla: “Josep Pa seria l’encarregat de descobrir els vaixells que arribaven i sortien del port amb mercaderies per al bàndol republicà, una feina que feia gustosament fent ús dels seus dots de bon conversador acostant-se als membres de les diverses tripulacions per establir-hi amistat. Els resultats de les investigacions quedarien recollits en un seguit de notes i informes que no signaria mai, si bé la seva prosa inconfusible el delatava. No sabia dissimular el seu estil característic? O bé no el preocupava deixar al descobert la seva identitat?”, es pregunta Messa.

Interior del búnquer soviètic de Barcelona.

L’espionatge soviètic

Capítol a banda mereixen els espies soviètics que han operat a casa nostra, començant per Leonid Eitingon, que va ser el cap de la subestació de la policia soviètica (NKVD) a Barcelona, i continuant per personatges com África de las Heras, Caridad del Río i Ramon Mercader. La presència soviètica a Barcelona encara és palesa en el búnquer de l’antic Consolat, a l’avinguda del Tibidabo, del qual sabem que “actualment es conserva quasi intacte: la porta de ferro colat que hi dóna accés, les gruixudes parets de formigó –per protegir de l’impacte de les bombes–, la cuina, les latrines, la farmaciola, el grup electrogen i, fins i tot, les habitacions, pensades per poder-hi dormir i treballar fins a quinze dies”. Eitingon va ser un reclutador d’agents important i, a banda, va estar implicat directament en la desaparició d’Andreu Nin.

Entre els fitxatges estrella de l’home fort de la policia soviètica a Barcelona, hi havia el d’Àfrica de las Heras, coneguda com a Patria, i que va obtenir nombroses condecoracions de la Unió Soviètica. Va ser una de les persones que va donar informació rellevant per a l’assassinat de Trotski i a la Segona Guerra Mundial va ser especialista a sabotejar comunicacions dels nazis. Va viure a Llatinoamèrica com a informadora soviètica i als anys setanta la trobem formant els agents del KGB. Una vida apassionant, com la dels disset homes i dones que apareixen al llibre i que mostren una altra cara de la nostra història. Com a mínim, més oculta i discreta.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.