banalitzar violació

TEMA DEL DIA
Visceral.
Amb tres dies de judici n’hi ha hagut prou per a demostrar que tota la instrucció judicial contra els dirigents independentistes no tan sols no té base jurídica sinó que té una clara intencionalitat política. El discurs de l’estat espanyol que no es persegueixen idees, sinó només delictes es va desfent, sobretot per l’actuació visceral d’una fiscalia clarament polititzada. L’estat té dominat el relat dins Espanya gràcies al control que exerceix sobre els mitjans de comunicació públics i privats, amb alguna excepció tan honorable com excepcional. Així i tot, per assegurar-se’n, ha censurat l’emissió en directe del judici a Espanya i TVE el retransmet per a Catalunya i prou; i només l’agència pública EFE té autorització per a fer fotografies.

Però una altra cosa és el relat exterior, que l’estat no pot controlar, perquè afortunadament l’autarquia informativa en un món globalitzat és impossible. Per provar de contrarestar l’independentisme, el govern espanyol va crear una estructura específica, Espanya Global, pagada amb diners públics, sota les ordres del ministre Josep Borrell. Ha estat com afegir benzina al foc. Al capdavant d’aquesta oficina, hi va posar Irene Lozano, una ex-militant del partit ultraespanyolista UPyD que capitanejava Rosa Díez. El seu sectarisme li ha fet a cometre uns quants errors aquestes últimes setmanes, però el pitjor el va cometre ahir, quan en una entrevista a Sky News va comparar el referèndum amb una violació. Amb astorament del presentador, va assegurar que votar és com el sexe, que si no és consentit és una violació. Aquestes declaracions de Lozano són una banalització de la violació que hauria d’haver aixecat les protestes de tot el moviment feminista espanyol i la seva dimissió automàtica, encara que ha demanat disculpes. Però de protesta, ni una. Espanya és un país on els violadors de la Manada viuen en llibertat mentre dirigents polítics pacífics són jutjats pel Suprem per haver posat urnes.

No cal esperar que Lozano dimiteixi perquè al govern de Pedro Sánchez teòricament li queda poca vida. De fet, aniria bé que continués, perquè la tasca d’Espanya Global i de Josep Borrell no tan solament no ha fet canviar l’opinió pública europea sinó que ha fet créixer la sospita sobre el tarannà poc democràtic de l’estat espanyol. S’ha demostrat que l’eficàcia de les gestions de Lozano sobre els mitjans de comunicació europeus és nul·la. Amb tres dies de judici, ja han sortit informacions, editorials i articles d’opinió que recorden que això que es jutja és la qualitat de la democràcia espanyola. I en l’àmbit diplomàtic, els gests de suport als presos polítics continuen, com la protesta d’Islàndia, el primer estat que demana explicacions a Espanya. També ha estat molt significativa la presa de posició del president de la Cambra dels Comuns britànica, John Bercow. Dimarts, responent a un diputat gal·lès, va assegurar que ell permetria un debat sobre la independència de Gal·les i va expressar suport a Carme Forcadell.

Malgrat el fracàs de l’estratègia exterior, el govern i els partits espanyols persisteixen a actuar com a censuradors. Dilluns que ve hi ha d’haver una conferència dels presidents Carles Puigdemont i Quim Torra al Parlament Europeu sobre el judici al procés, que tindrà un ressò internacional indubtable. Doncs tres eurodiputats del PSOE, del PP i de Cs, ja han demanat per escrit al president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, que la prohibeixi. Cada vegada que Espanya pretén impedir un acte a Europa demostra que té por de la llibertat d’expressió. A Espanya li és molt complicat de negar l’evidència: que això que fa al Suprem espanyol és un judici polític. Hi ajuden molt uns fiscals que, a més, critiquen la justícia alemanya i, sobretot, les desenes de periodistes internacionals acreditats, que cada dia aixequen acta d’aquesta farsa.

MÉS QÜESTIONS
Zaplana amagava part dels seus fons a Andorra.
El sumari del cas Erial exposa que l’ex-president de la Generalitat Eduardo Zaplana era copropietari a l’ombra d’immobles, terrenys i fons que suposadament eren dipositats a Andorra, segons fonts de la Guàrdia Civil espanyola. Els diners obtinguts per les comissions irregulars del pla eòlic i les ITV sembla que estaven en comptes de la Banca Privada d’Andorra (BPA). En una conversa intervinguda arran del cas Lezo, en què és investigat l’ex-president de la comunitat de Madrid Ignacio González, Zaplana va exposar presumptament els seus interessos econòmics al Principat. ‘Ignacio [González] no em dóna diners d’Andorra’, va manifestar en la conversa. Abans havia admès a un testaferro del cas Lezo que necessitava liquiditat. Amb motiu de les escoltes telefòniques, els investigadors creuen que encara hi ha fons pendents de repatriar a l’estat espanyol, uns 3,5 milions d’euros, que poden ser ocults a Andorra. Zaplana actualment és en llibertat provisional.

Ribó confirma que es presentarà a la reelecció a la batllia de València. El batlle Joan Ribó ha confirmat la seva candidatura a la reelecció com a cap de llista de Compromís per València. Dimarts es va tancar la inscripció al procés de primàries de la formació i cap afiliat no competirà contra l’actual dirigent de la coalició a la ciutat. En total s’hi presenten 30 persones (inclòs Ribó) a la llista de València per a 33 llocs disponibles, per la qual cosa encara quedarien dues vacants per completar, perquè hi ha estat incorporat l’independent Jordi Peris (ex-regidor de València en Comú), que concorrerà en el lloc 12 o 13, depenent de l’equilibri de sexes per a confeccionar la candidatura. L’objectiu de Joan Ribó és repetir el Pacte de la Nau amb PSPV i València en Comú –que hi concorrerà amb el nom Unides Podem-EU. Per Ribó aquest objectiu passa fins i tot per sobre dels resultats concrets de Compromís. ‘El gran objectiu és aconseguir majoria absoluta del govern de la Nau i després treballarem per obtenir el millor resultat possible com a Compromís’, diu. Té la previsió que el tripartit d’esquerres obtindrà 17 regidors i, per tant, millorarà el resultat actual.

La Generalitat garanteix que es farà la Plaça del Llibre tot i que la batllia d’Alacant en retirà la subvenció. La Plaça del Llibre tornarà a organitzar-se a Alacant, per tercer any, encara que el govern municipal del PP va decidir de retirar la subvenció que els dos anys anteriors havia concedit el tripartit. La batllia no participarà en la mostra, que es farà el cap de setmana vinent (del 22 al 24 de febrer) al passeig del Port, després de la polèmica per les adjudicacions durant el govern del tripartit. Malgrat això, els organitzadors han assegurat que el pressupost total no ha variat significativament, perquè la Generalitat ha suplert bona part de la partida que hi havia aportat el consistori. No han volgut donar xifres exactes, però els organitzadors han assegurat que la Plaça del Llibre costarà enguany uns 35.000 euros, si fa no fa com els anys anteriors, segons Teresa Val, directora de projectes de la Fundació Full. En la presentació de la iniciativa cultural, hi ha intervingut també Vicent Moreno, subdirector general del Llibre, Arxius i Biblioteques; Marisol Pinilla, d’Escola Valenciana; i Vicente Pina, del gremi de llibreters independents de les comarques alacantines, al costat d’un representant de la Universitat d’Alacant.

Prada commemora els cinquanta anys de la flama de la llengua catalana. La vila de Prada de Conflent celebrarà aquest cap de setmana el cinquantè aniversari de la flama de la llengua catalana. L’any 1968, a iniciativa de diversos centres excursionistes i de la federació catalana de la muntanya, es va encendre una flama davant la tomba de Pompeu Fabra amb motiu del centenari del seu naixement. Es va renovar per primera vegada l’any 1970. D’aleshores ençà, és una tradició que enguany fa cinquanta anys. L’organitzador, Jordi Taurinyà, president del Casal del Conflent, ha recordat que Fabra va ser l’home que va normalitzar l’ortografia i la gramàtica i va permetre que es pogués escriure en català: ‘És el gran ordenador de la llengua.’

Andorra demana a la CE de mantenir les quotes de treballadors immigrants. El primer ministre d’Andorra, Antoni Martí, s’ha reunit a Brussel·les amb el president de la Comissió Europea (CE), Jean-Claude Juncker, per fer balanç de l’estat de les negociacions de l’Acord d’Associació a la Unió Europea i tractar sobre la lliure circulació de persones i serveis financers. En relació amb els serveis financers, Martí ha reclamat accés a liquiditat i a recursos d’última instància com a pas previ a assumir la lliure circulació de serveis financers, sigui per part del Banc Central Europeu, sigui per un banc d’un estat membre.  Ha dit que era una condició sine quan non per a obrir el mercat financer andorrà i ‘jugar tots amb les mateixes regles del joc’. Sobre la lliure circulació de persones, ha parlat de la història de la immigració d’Andorra, un país ‘construït entre tots’. Ha afegit que el manteniment del sistema de quotes de treballadors no consisteix a tancar-se en si mateix: ‘És una posició favorable a la nostra seguretat, perquè puguem trobar els corrents migratoris adequats.’ Martí ha explicat que actualment un 50% dels residents són ‘nacionals’ andorrans i la resta vénen de la immigració; per això Andorra vol mantenir el sistema de quotes. La reunió de Martí amb Juncker serà probablement l’última d’aquest mandat, perquè el 7 d’abril hi ha eleccions a Andorra.

LA XIFRA
17 anys feia que vivia a València la ciutadana boliviana Carmen Leigue. Malgrat això, la justícia espanyola va considerar que no tenia prou arrelament i va ser a punt de ser deportada. Una campanya de solidaritat ha impedit finalment aquesta decisió injusta.

TAL DIA COM AVUI
El 14 de gener de 2016 moria Muriel Casals. La seva mort, després de ser atropellada per una bicicleta a Barcelona, va causar un gran impacte en el món civil i polític sobiranista. Casals era diputada de Junts pel Sí i havia estat presidenta d’Òmnium Cultural.

Missatge de Vicent Partal

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb