L'escriptor Gerbrand Bakker.

L’editorial Raig Verd, de la mà de Laura Huerga, va néixer el 2012 amb un premi sota el braç, el que li van concedir els llibreters pocs mesos després: A dalt tot està tranquil, de Gerbrand Bakker, va obtenir el premi Llibreter, un dels més estimats i valorats pel sector editorial i pels lectors. Durant aquests set anys, Raig Verd ha fet política d’autor i ha anat publicat tota l’obra de Bakker: Deu oques blanques i Les pereres fan la flor blanca. Ara n’arriba la darrera, Juny, una història que escruta la propagació del dolor en una comunitat, una família i diverses generacions.

Us n’oferim un fragment.

L’editora Laura Huerga escriu sobre l’autor i l’obra:

«Gerbrand Bakker ens enamora. Juny és la quarta i darrera obra que publiquem d’aquest autor i (com ja ha passat amb Svetlana Aleksiévitx o aviat passarà amb Juan José Saer) ja podeu gaudir de la seva obra completa a la nostra editorial. Bakker és un autor important i significatiu per a nosaltres, perquè el primer llibre que vam publicar va ser precisament d’aquest escriptor: A dalt tot està tranquil, i aquell mateix any els llibreters el premiaven amb el premi Llibreter. Després vam publicar Deu oques blanques, també guanyadora de diversos premis, i Les pereres fan la flor blanca, una obra que tres anys després de la seva publicació es llegeix a les escoles i ja arriba a la cinquena edició. Bakker és segurament l’autor més venut de la nostra editorial i, sens dubte, un dels més estimats.

Els seus textos estan plens de vida, amb aquella capacitat que té la vida d’il·lusionar-te o decebre’t en qualsevol moment. Els seus diàlegs són frescos, amb una tensió deliciosa, on sol ser més important allò que els personatges no diuen (i que tu sí que saps), que allò que sí que diuen en aquelles frases curtes i familiars. Hi ha un cert to de malenconia i un humor àcid que es repeteix. La pèrdua, el dol, l’amor… són temes habituals en les seves obres, si bé mai no els tracta de la mateixa manera. Als seus llibres sempre hi ha animals d’una presència protagonista que, habitualment, no tenen veu però que tampoc sembla que els faci falta. Les relacions familiars són un dels articuladors comuns, i com les entén i les explica, sense disfresses ni adorns, és la seva millor habilitat. Les diferents perspectives de la mateixa història a Juny recorden les de Les pereres fan la flor blanca, però la història és més completa i la mirada més àmplia, superant a l’anterior en estructura i personatges. Dels quatre llibres, aquest és probablement el més ambiciós i el més proper a A dalt tot està tranquil. Aquests dos són llibres durs, on la vida se’ns presenta com és, sense embuts, però on sempre hi ha espai per una mica de llum i per una esperança que, potser, a continuació, tot serà millor.»

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb