“Automàtiques per a tothom”: el relat de com Rússia va intentar de capturar Zelenski

El periodista de la revista Time Simon Shuster ha conviscut durant dues setmanes amb el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski. El reportatge narra rutines i escenes personals del dirigent ucraïnès d’ençà que va començar la invasió per part de Rússia. Un dels moments més tensos que recull l’article és el relat de com Rússia va intentar de capturar Zelenski el dia que va esclatar la guerra, el 24 de febrer.

Aquell matí, Zelenski i la seva dona, Olena Zelenska, van anar a l’habitació dels seus fills per explicar-los que hi havia hagut els primers bombardaments i que havien d’anar-se’n de casa perquè les oficines presidencials no eren el lloc més segur on resguardar-se. En paral·lel, l’exèrcit ucraïnès informava Zelenski que Rússia havia enviat soldats en paracaigudes a Kíiv per a matar-lo o capturar-lo a ell i a la seva família. “Abans d’aquella nit, tan sols havíem vist aquestes coses a les pel·lícules”, recorda Andrii Yermak, cap de gabinet del president.

Zelenski va anar al parlament per aprovar la llei marcial i va tornar de nit al recinte presidencial. Aleshores van començar a sentir trets als carrers adjacents. El guardaespatlles de Zelenski van tancar els llums i van portar armilles antibales i rifles d’assalt per al president i una dotzena dels seus ajudants. Tan sols uns quants sabien fer-les servir. Un d’ells, Oleksii Arestovitx, un veterà del servei d’intel·ligència, va donar aquesta ordre: “Automàtiques per a tothom.”

Les tropes russes van intentar dues vegades d’assaltar el recinte, però els accessos eren blocats i van desistir. La dona de Zelenski i els seus fills encara no havien abandonat el palau. Seguidament, les forces armades nord-americanes i britàniques van oferir ajuda a Zelenski i al seu equip per a evacuar-los i crear així un govern a l’exili a l’est de Polònia. Zelenski va respondre amb una frase lapidària: “Necessito munició, no un passeig.”

Un dels guardaespatlles explica al reportatge que van insistir a Zelenski d’abandonar el recinte presidencial perquè l’edifici és envoltat de cases particulars que podien servir a franctiradors. “Ni tan sols teníem blocs de formigó per tancar el carrer”, relata. Li van oferir un búnquer segur fora de la ciutat que estava equipat per resistir un llarg setge, però Zelenski es va negar a anar-hi. Volia crear exemple en el qual començava a ser la resistència ucraïnesa. La segona nit de la invasió el president va enregistrar un vídeo: “Defensem la nostra independència, defensem el nostre país.” Diu Simon Shuster que va ser aleshores quan Zelenski va entendre que havia esdevingut un símbol a ulls de la població.