El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Les victòries de Donald Trump als Estats Units –contra tots els pronòstics dels sondatges– i del Brexit a Anglaterra han obert una nova etapa política a occident. El descontentament envers els governants s’ha traduït en una mobilització com més va més forta del vot de protesta, que s’estima més els candidats més radicals, els partidaris d’estripar les cartes i de fer discursos populistes, que moltes vegades entren en el terreny del racisme o la xenofòbia.

Després de l’Amèrica del Nord torna a ser el torn d’Europa, encara estabornida pel Brexit. En pocs mesos el vell continent sabrà si el Partit de la Llibertat d’Àustria (FPÖ), el Front National (FN) de Le Pen i el Partit de la Llibertat (PVV) de Geert Wilders segueixen els passos de Trump i generalitzen un fenomen que molts analistes encara no saben explicar.

Norbert Hofer, candidat presidencial de l'FPÖ
Norbert Hofer, candidat presidencial de l’FPÖ.

Àustria: segona volta de les eleccions, 4 de desembre
Després d’anys de creixement de l’extrema dreta a Europa, Àustria podria esdevenir el 4 de desembre el primer país amb un president neonazi. S’hi farà la repetició de la segona volta de les eleccions, feta per primera vegada el 22 de maig i impugnada pel partit extremista FPÖ per irregularitats del recompte de vots. El suposat frau va ser en el recompte del vot per correu, que en alguns col·legis electorals es va obrir abans d’hora. En aquelles eleccions, el candidat verd, Alexander van der Bellen (50,3%), es va imposar pels pèls al representant de la ultradreta, Norbert Hofer (49,7%). Només 30.863 vots de diferència. Cal veure com afectaran la decisió final dels austríacs el Brèxit i la victòria de Trump.

Itàlia: referèndum constitucional, 4 de desembre
El mateix dia que a Europa pot guanyar un partit d’extrema dreta per primera vegada, a Itàlia, el primer ministre, Matteo Renzi, podria dimitir. Això passarà si el referèndum sobre la reforma constitucional no rep l’aval ciutadà. El projecte del Partit Democràtic (PD) de Renzi implicaria la primera modificació oficial de la constitució d’ençà del 1947. Des de llavors, Itàlia ha tingut 63 governs, però no n’hi ha hagut cap que hagi estat capaç de sobreviure a cinc anys de legislatura. Així doncs, si el referèndum no permet de reformar la constitució, Itàlia es trobaria sotmesa una altra vegada a una crisi de govern i no podria aixecar el cap.

fotonoticia_20161014110342_800
Geert Wilders, dirigent del PVV, mira de capitalitzar el vot xenòfob i antieuropeista.

Països Baixos: eleccions presidencials, 15 de març
L’onada de refugiats que rep Europa ha apeixat el discurs de Geert Wilders, la cara visible del PVV, un partit obertament xenòfob que demana de tancar tots els centres de refugiats, les mesquites i les escoles islàmiques, i prohibir-hi l’Alcorà. Per si fos poc, la victòria del Brexit ha donat més arguments a Wilders, que fa campanya perquè els Països Baixos surtin de la UE: ‘Nexit’, en diuen, popularment. A principi d’any els sondatges els eren clarament favorables, però en l’últim que s’ha publicat, el 10 d’octubre, els liberals els havien superats. Segons aquest estudi, el VDD guanyarà els comicis amb 27 escons dels 150, mentre que el partit d’extrema dreta n’obtindrà 23.

França: eleccions presidencials, 23 d’abril
Si la primera volta de les eleccions franceses s’haguessin fet el mes de setembre passat, Marine Le Pen les hauria guanyades amb un 27% dels vots, i hauria passat davant dels conservadors (25%), tant si haguessin estat representats per l’ex-president Nicolas Sarkozy com per l’ex-ministre d’Afers Estrangers Alain Juppé, capficats en les eleccions primàries. Aquesta tendència a l’alça als sondatges és marcada per les eleccions regionals de fa un any, quan el Front National, malgrat que no va conquerir cap regió, va ser la força més votada i va obtenir 356 càrrecs electes a tot el país, xifra que triplicava els 118 del 2010. Le Pen, sabedora de la desafecció que causa el projecte europeu, sobretot després de la victòria del Brexit, ja ha promès que convocarà un referèndum per sortir de la UE si guanya les eleccions.

Alemanya: eleccions presidencials, data a definir
La dreta radical, xenòfoba i antieuropea d’Alternativa per a Alemanya (AFD) ha exhibit múscul a les eleccions regionals d’enguany. A Berlín han entrat al parlament amb força; a Mecklenburg-Pomerània Occidental, l’estat d’Angela Merkel, van humiliar la cancellera perquè van superar la CDU; van convertir-se en la segona força política a Saxònia-Anhalt; i van obtenir representació als estats de Baden-Württemberg i Renània-Palatinat. Aquests bons resultats de l’AFD s’interpreten com un atac a la política d’acollida de refugiats de Merkel, que bona part del seu electoral no entén i que ha estat explotada per l’extrema dreta, amb campanyes molt dures.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.