Per què cada vegada hi ha més càncer entre els més joves de cinquanta anys?

Els nascuts més tard del 1990 tenen més probabilitat de desenvolupar càncer abans dels cinquanta anys que els qui van néixer l'any 1970

VilaWeb
Siobhan Glavey
06.11.2022 - 21:40
Actualització: 06.11.2022 - 22:29

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Sabem què hem de fer per a reduir el risc de tenir càncer. Deixar de fumar, evitar els aliments processats, mantenir-nos en forma, perdre pes i dormir prou. Però, i si gran part d’allò que causa el càncer ens va passar de petits? O, encara pitjor, abans no nasquéssim?

Un estudi recent del Brigham and Women’s Hospital i la Universitat Harvard diu que pot ser així, especialment en els càncers que es tenen abans dels cinquanta anys, càncers precoços.

La troballa més important d’aquest estudi, publicat a Nature Reviews Clinical Oncology, és que els qui van néixer més tard del 1990 tenen més probabilitat de tenir un càncer abans dels cinquanta anys que els qui van néixer, per exemple, l’any 1970. Això vol dir que els joves tindran més càncer que no les generacions anteriors, cosa que repercutirà en l’assistència sanitària, l’economia i les famílies.

Els hàbits dietètics són formats en les primeres etapes de la vida

Els factors als quals ens exposem en els primers anys de vida poden influir en el risc de tenir càncer més endavant, i aquesta revisió de les tendències del càncer examina com aquests factors poden afectar els càncers precoços. Encara no és del tot clar quines exposicions són significatives en els primers anys de vida, però els factors principals són la dieta, l’estil de vida, el medi i la fauna que viu al nostre intestí, és a dir, el microbioma.

Quan observen un gran nombre de gent, els investigadors veuen que els hàbits dietètics i d’estil de vida es formen en les primeres etapes de la vida. Això es veu en l’obesitat: els nens obesos tenen més probabilitat de convertir-se en adults obesos. Atès que l’obesitat és un factor de risc conegut per al càncer, es dedueix que aquests adults són propensos a desenvolupar-ne un abans, possiblement perquè han estat exposats al factor de risc durant més temps.

Alguns d’aquests càncers d’aparició primerenca es detecten gràcies a programes més bons de proves en massa i a un diagnòstic a temps, cosa que contribueix a augmentar el nombre de nous càncers diagnosticats anualment a tot el món. Però això no és tot.

Els càncers precoços tenen signatures genètiques diferents dels càncers tardans i tenen més probabilitat d’haver-se estès que no els càncers diagnosticats en etapes posteriors de la vida. Això vol dir que aquests càncers poden necessitar diferents menes de tractament i un enfocament més personalitzat que s’adapti a l’edat del pacient quan va aparèixer el càncer.

Bacteris intestinals alterats pel sucre i els antibiòtics

L’estudi de Brigham va analitzar catorze càncers i va descobrir que la composició genètica, l’agressivitat i el creixement eren diferents en els pacients que el van tenir abans dels cinquanta anys en comparació amb els que van patir el mateix càncer més tard. Això semblava més destacat en diverses menes de càncers intestinals (de còlon, de pàncrees, d’estómac). Una de les possibles raons és relacionada amb la dieta i el microbioma.

Els bacteris intestinals són alterats per les dietes altes en sucre, els antibiòtics i la lactància. I, com que la dieta va canviant amb el temps, bacteris del nostre intestí, també. Aquest descobriment pot donar suport a l’aplicació d’imposts sobre el sucre, tal com recomana l’Organització Mundial de la Salut.

Si les cèl·lules sanes es programen en el ventre matern, també pot ser que s’hi programin les que acaben causant càncer. Sabem que la dieta materna, l’obesitat i les exposicions ambientals, com ara la contaminació atmosfèrica i els pesticides, augmenten el risc de malalties cròniques i càncers.

D’una altra banda, les restriccions estrictes en la ingesta d’aliments durant l’embaràs augmenten el risc de càncer de mama en la descendència. Totes dues troballes són significatives per als enfocaments socials de la reducció del risc de càncer.

Entendre què fa que apareguin càncers precoços, quines exposicions són realment importants i què es pot fer per a prevenir-los són algunes de les primeres passes per a desenvolupar estratègies de prevenció per a les generacions futures.

Com a hematòloga, atenc pacients amb mieloma múltiple, que és un càncer de sang incurable que sol afectar pacients més grans de setanta anys. Tanmateix, aquests darrers anys, ha augmentat el nombre de pacients més joves a qui han diagnosticat aquest càncer arreu del món, cosa que solament s’explica en part per una detecció més bona. Aquest estudi assenyala l’obesitat com un factor de risc considerable de la malaltia d’aparició primerenca, però és clar que hi ha més factors de risc encara per descobrir.

 

Siobhan Glvey és hematòloga i dirigeix un grup de recerca a la Universitat de Medicina i Ciències de la Salut del Royal College of Surgeons d’Irlanda. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation

The Conversation

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes