La presidenta de l’Ateneu Barcelonès, Isona Passola, a l’ull de l’huracà

Passola defensa la polèmica destitució del bibliotecari Àlex Cosials · Addueix que la institució perilla i que calen decisions doloroses

VilaWeb
Blai Avià i Nóvoa
21.09.2022 - 21:40
Actualització: 22.09.2022 - 14:53

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

[Una primera versió d’aquesta notícia afirmava que la candidatura d’Isona Passola va sorgir de l’entesa entre els dos sectors que, a les eleccions a l’Ateneu Barcelonès del 2017, van representar les candidatures d’Ordre i Aventura, dirigida per Bernat Dedéu i Ateneu 2021.cat, dirigida per Genís Roca. En un piulet publicat aquest matí, Dedéu ha desmentit aquesta informació i ha explicat que va tenir l’opció d’entrar a l’equip de govern de Passola en qualitat de vice-president cultural, però que va declinar l’oferta. Hem rectificat la informació i demanem disculpes per aquest error als nostres lectors.]

L’acomiadament d’Àlex Cosials, director de la biblioteca i de l’arxiu històric de l’Ateneu Barcelonès, ha desfermat una tempesta al si de l’entitat. Han dimitit dos membres de la junta –el vocal primer Joan Safont i la bibliotecària Teresa Mañà– i ha aflorat el malestar d’alguns membres envers la presidenta, Isona Passola, i el seu cercle més estret a la junta. És la culminació de desencís que s’ha covat a poc a poc entre una part dels socis de l’entitat i la presidència, que els crítics qualifiquen de presidencialista i poc avesada al consens.

Un malestar amb arrels profundes

La destitució de Cosials ha estat el detonant immediat de les dimissions de Mañà i Safont, però fonts consultades per VilaWeb coincideixen a assenyalar que les arrels de les desavinences entre la presidència i part dels socis de l’entitat són molt més profundes i vénen de més enrere.

Tal com explicà ahir Safont en un missatge a Twitter, l’acomiadament del director de la biblioteca ha estat la gota que ha fet vessar el got. Però el motiu de fons de la seva dimissió, diu, és un estil de lideratge que considera poc predisposat al treball en equip. El vice-president Genís Roca va dimitir a mitjan any passat, pocs mesos després d’assumir el càrrec, fet que, segons els crítics, va eliminar el gran contrapès de Passola i el seu cercle a la junta.

Fonts acostades a l’Ateneu consultades per VilaWeb coincideixen amb el relat de Safont. La candidatura de Passola –que integra membres del sector que, a les eleccions del 2017, van representar la candidatura Ateneu 2021.cat, dirigida per Genís Roca– es va constituir precisament amb aquesta vocació unitària, però segons algunes fonts la presidència ben aviat va fer valer el seu pes en el procés de presa de decisions, fins al punt de relegar la junta al paper d’espectador. La directora fou elegida presidenta de forma automàtica a les eleccions del 2021 perquè va ser l’única candidata que s’hi presentà.

La topada següent arribà amb la destitució del gerent, Daniel Ortiz, el juliol del 2021, quan tot just feia sis mesos que ocupava al càrrec. Ortiz, lamenten, fou despatxat d’esquena a la junta, que no en tingué constància fins que la decisió ja havia estat presa. Ortiz va impugnar la decisió perquè va considerar que era un acomiadament improcedent, i l’Ateneu acabà pactant-hi una indemnització per evitar un litigi més llarg (el successor d’Ortiz, Jordi Codina, fou substituït el gener passat per la gestora cultural Ariadna Robert).

Es tracta, diuen, del mateix modus operandi que la junta ha seguit en el cas de Cosials. El director de la biblioteca de l’entitat, que ocupava el càrrec d’ençà del juliol del 2018 i que abans havia estat ponent de la secció de literatura, ha estat despatxat sense avisar-ne la junta, que ha tornat a trobar-se relegada al paper de mer espectador.

L’acomiadament, expliquen, és un signe d’una tendència més àmplia: la concentració del poder en mans de la comissió executiva, que segons els estatuts haurien d’integrar tots els membres de la junta tret dels vocals, però que en el mandat de Passola és compost solament pels vice-presidents i els vocals de confiança de la presidenta. Aquesta desfiguració dels òrgans de govern estatutaris –afegeixen– ha causat grans disfuncions en l’estructura de l’entitat, que es palesen en el fet que el mandat de Passola hagi vist tres gerents i tres responsables de comunicació en tan sols un any i mig.

Més enllà de les altes instàncies

Lluny de romandre confinat a les altes instàncies de la institució, aquest malestar latent –però creixent– s’ha filtrat progressivament en la massa social de l’Ateneu Barcelonès. Entre els socis que han protestat a les xarxes contra la destitució de Cosials hi ha, per exemple, Bernat Dedéu, l’arqueòleg i ponent de la secció de ciències i tecnologia Jordi Serrallonga i l’historiador Agustí Colomines, que en dos piulets publicats ahir a la tarda digué que l’acomiadament del bibliotecari havia estat “injust, arbitrari i, a més, força il·legal”. I etzibà a Passola: “Quan algú capitaneja una entitat de socis, no pot dirigir-la com si fos només casa seva.”

Tant Dedéu com Colomines han demanat públicament a la direcció que convoqui una assemblea extraordinària per a explicar l’acomiadament de Cosials als membres de l’entitat. “La presidenta –digué ahir Dedéu en un piulet– ha donat la cara en l’àmbit privat (em consta: jo hi vaig parlar ahir mateix), però les explicacions s’han de fer al global dels socis i a micròfon obert, més encara en una junta que, degut a la pandèmia, no fou escollida pel vot de la nostra massa social.”

“L’Ateneu perilla”

En declaracions a VilaWeb, Passola explica que no s’oposa pas a convocar una assemblea extraordinària, però recorda que ja n’hi ha una de convocada per al mes de desembre per a abordar la renovació dels estatuts i que, sigui com sigui, una institució com l’Ateneu Barcelonès “té una burocràcia molt específica” que fa aquesta mena de convocatòries s’hagin d’organitzar amb setmanes d’antelació.

Sobre l’acomiadament de Cosials, Passola es defensa de les acusacions de presidencialisme tot dient que la decisió s’ha pres d’acord amb la vice-presidència cultural, la vice-presidència econòmica, la gerència i la tresoreria. Alhora, diu que la decisió s’inscriu en el projecte de govern de la direcció, que vol “posar l’Ateneu al segle XXI”.  I afegeix: “En menys d’un any l’hem virtualitzat tot i anem reparant les esquerdes a la biblioteca i l’estructura de l’edifici, cosa que val com a metàfora del nostre projecte.” Aquest projecte, tanmateix, té conseqüències que són dures d’assumir, diu, com ara la destitució de Cosials. Tanmateix, considera que després de tan sols un any i mig de mandat encara és aviat per a jutjar la tasca de govern de la direcció. “Demanem que se’ns avaluï pels resultats. Aquests resultats, a vegades, impliquen pèrdues doloroses”, acaba dient.

Passola assegura que el seu objectiu, com a presidenta, és inequívoc: “Salvar la institució, que perilla. No ho dic de broma.” Recorda que l’actual junta ha heretat la institució en un dèficit “fortíssim” derivat de l’impacte de la pandèmia, que va dur l’Ateneu a perdre un miler de socis en qüestió de mesos. “Ens trobem una situació al límit: si no haguéssim fet res, el dèficit hauria estat tan gran que hauríem d’haver sospesat de tancar-lo; però de moment, almenys, hem aconseguit d’aturar-ho una mica”, afegeix.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes