argillà argentona

Des dels càntirs per a anar a buscar aigua fresca a la font fins a les escultures contemporànies més trencadores, la cultura del fang a Catalunya és ben arrelada i admirada. I si es parla de ceràmica i terrissa, una cita imprescindible del començament de l’estiu és la Fira Internacional de Ceràmica Argillà Argentona, que aplegarà una seixantena de mestres ceramistes i un grapat d’activitats del 5 al 7 de juliol en aquest municipi del Maresme.

La fira obrirà de deu del matí a deu del vespre, amb seixanta d’expositors de mestres terrissaires i ceramistes d’arreu del país, a més d’una representació internacional ben diversa de països com ara Alemanya, l’Argentina, Bèlgica, Espanya, França, Itàlia, el Japó, el Marroc, Polònia, el Regne Unit, Rússia i Turquia. L’Argillà és la fira més important del país en aquest sector, tant pel nombre i la qualitat dels participants com pel nombre de visitants, que voreja els vint-i-cinc mil. És un referent de la ceràmica i la terrissa al sud d’Europa.

Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes

Qui ha passejat per Argentona sap que s’hi pot trobar càntirs gegants pintats per un artista. Aquesta és una de les activitats destacades de la fira Argillà. Enguany serà Glòria Badosa, que dissabte a les cinc de la tarda pintarà un càntir en directe. A més, durant tot el cap de setmana hi haurà diverses activitats, com ara tallers de ceràmica al torn, demostracions de terrissa tradicional i una mostra de cinema sobre ceràmica, a banda una exposició de ceràmica contemporània que es podrà veure al Museu del Càntir fins el 8 de setembre. És ‘Cal·ligrafia puntual’, de Jordi Marcet i Rosa Vila-Abadal, una síntesi entre estructures geomètriques, lletres, xifres i punts que es transformen en llenguatge damunt el gres o la porcellana.

Portugal, el país convidat

La ceràmica portuguesa serà la gran convidada a la Fira Argillà Argentona. Portugal és un país amb ceràmica de gran tradició: identitària, popular i activa. Si bé el país sempre ha tingut presència a la fira, enguany en serà un dels eixos centrals. A banda de tenir més expositors dedicats, també se’n podran veure dues exposicions.

La ceràmica de Portugal té una llarga història, però amb una constant vocació de reinventar-se. Sempre ha tingut molta diversitat d’activitat terrissera i ceràmica, amb una gamma molt àmplia de productes, dels més artesanals als industrials. Actualment, és un dels productors de terrissa més importants d’Europa; es destaca en la ceràmica utilitària i decorativa i combina a la perfecció la tradició i la innovació.

Les dues mostres dedicades a la ceràmica de Portugal són:

Ceràmica contemporània portuguesa. ‘Contentores e contenores’. Heitor Figuereido. Casa Gòtica. Del 5 al 21 de juliol. Una mostra de ceràmica artística contemporània d’aquest ceramista que ha dissenyat l’exposició expressament perquè tingui relació amb Argentona. El motiu, els contenidors. ‘Com que el càntir no és sinó un contenidor d’aigua, vaig pensar a triar les peces meves que tinguessin relació amb l’emmagatzematge –explica Figuereido–, sigui per a líquids, aliments o més coses, com ara sentiments, emocions i fins i tot diners.’

Ceràmica tradicional portuguesa. Saló de Pedra. Del 5 al 7 de juliol. Mostra il·lustrativa dels utillatges de la ceràmica més tradicional que es fan a totes les ciutats i viles terrissaires portugueses. L’exposició ofereix una visió de tot allò que encara es fa en petits nuclis de ceràmica.

El càntir i el cartell de l’any, un record per la Bauhaus

El Càntir de l’Any, i ja en fa seixanta-nou, és una obra original del prestigiós dissenyador Miguel Milà i Sagnier (Barcelona, 1931), un dels referents del disseny industrial del sud d’Europa. Membre de la generació dels pioners del disseny dels anys 50, alguns dels seus mobles i llums han esdevingut clàssics. Ha tingut un paper fonamental en la història del disseny català modern. Ha basat el treball a posar la tradició al dia: algunes de les seves peces mantenen validesa encara, malgrat el pas del temps.

Milà és deixeble directe de l’escola Bauhaus, que enguany fa cent anys. Se’n veu l’estil sobri i utilitari en el disseny d’un càntir que recupera el color del fang vermell tradicional i poua en la modernitat, amb l’acabat de color blanc i la nansa que uneix el broc i el galet. Milà explica que, de primer, quan van demanar-li de dissenyar el càntir, li va semblar una feina avorrida, però que després en va veure la bellesa i sobretot l’esperança en la utilitat: el càntir i els contenidors ecològics d’aigua en contra de l’ús excessiu del plàstic i materials contaminants. Un any més, el càntir té les mides adequades per a cabre a la nevera.

El cartell d’enguany també és una manera de picar l’ullet a l’herència de la Bauhaus. Les línies i les formes d’aquesta escola van inspirar Jaume Arnau Anastasi per fer el disseny gràfic de la fira:

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb