Aragonès espera rebre Puigdemont a Palau i vol un compromís de Sánchez per a negociar el referèndum

  • El president de la Generalitat considera feta l’amnistia, insisteix que acabarà la legislatura i reclama una “solució d’urgència” per al sistema de finançament

VilaWeb
Odei A.-Etxearte
26.09.2023 - 12:12
Actualització: 26.09.2023 - 14:22

Pere Aragonès vol acabar la legislatura i, preveient el fracàs del debat d’investidura d’Alberto Núñez Feijóo, veu en la investidura de Pedro Sánchez a curt termini una oportunitat per a avançar en la resolució del conflicte. El missatge que ha centrat el discurs amb què ha obert el debat de política general al parlament es fonamenta en dues peticions: amnistia i autodeterminació. Dues exigències que situa en calendaris diferents. L’amnistia per a començar, com a requisit imprescindible i inevitable per a la investidura. L’ha donada per feta: “Els mesos vinents podré rebre al Palau de la Generalitat el president Puigdemont, la Marta Rovira i la resta d’exiliats i exiliades com vaig fer amb els presos i les preses polítics”, ha dit, convençut. Però també ha insistit que amb l’amnistia no n’hi ha prou i que el PSOE ha d’assumir un “compromís ferm” per a acordar la via perquè Catalunya decideixi el seu futur els quatre anys vinents. Dit d’una altra manera: “Assentar les bases que ens han de permetre resoldre el conflicte de sobirania amb l’estat.”

Es tracta de la concreció de l’acord de la claredat que el president de la Generalitat ha propugnat, ara aprofitant la conjuntura de la investidura. Aragonès no exigeix un acord sobre com votar sobre el futur de Catalunya abans de la investidura de Pedro Sánchez, però sí l’expressió de la voluntat del PSOE de negociar-lo durant la legislatura espanyola. Tot i que Aragonès parla d’autodeterminació, no ha fixat explícitament com a condició el reconeixement d’aquest dret, sinó el compromís de Sánchez a acordar una via per a votar sobre el futur del país. Un referèndum en què insisteix que s’ha de votar sobre la independència. I creu que el moment polític és propici per a aconseguir-ho, perquè els partits independentistes (no s’ha referit explícitament a Junts) han d’aprofitar la posició decisiva que els van donar les darreres eleccions espanyoles: “Si en algun moment hem tingut força perquè Catalunya voti és ara”, ha dit.

El seu model és el del Canadà i el Quebec, però també el d’Irlanda o el del Regne Unit i Escòcia. Malgrat les diferències que tenen, diu que la resolució catalana s’hi ha d’emmirallar, aprendre de les vies que s’han obert abans. Ha reivindicat que ERC hagi aconseguit, per una banda, fer seure el govern espanyol en una taula per a dialogar, i per una altra els indults i la reforma del codi penal. Aragonès pretén que a partir d’ara s’estableixin les regles del joc perquè els ciutadans decideixin i demana “unitat” a Junts, sense esmentar-lo. Ben aviat, ha dit, el consell acadèmic a què van encarregar un primer informe sobre l’acord de la claredat presentarà les seves conclusions. És una proposta que, a parer seu, “ha d’ajudar a construir un consens intern i ampli en el si de la societat catalana” que estableixi com s’ha de poder votar sobre la independència, amb la màxima legitimitat per a poder aplicar-ne el resultat.

L’amnistia la considera cosa feta, tal com ha anat dient ERC d’ençà de les negociacions per la mesa del congrés, quan segons ell ja la van pactar. Ha subratllat que no és un punt final sinó un punt de partida, que ha d’incloure la repressió des del 9-N, passant per l’1-O, fins avui. I que és imprescindible per a enfilar la resolució del conflicte polític. L’ha descrita com un conflicte de sobirania: “Un conflicte que sorgeix en el moment que l’estat no és capaç d’atendre la demanda democràtica de la ciutadania que vol decidir lliurement el futur del país.” I que no és, per tant, un problema de convivència, ni d’encaix, ni d’acomodació.

Aragonès ha insistit a parlar de la Catalunya dels vuit milions d’habitants, “la més plural i diversa que ha existit mai”. Ha dit que la normalització de la llengua era un dels desafiaments en l’horitzó, després de constatar el retrocés que hi ha hagut en l’ús social del català al carrer, malgrat que el sistema educatiu hagi afavorit que “mai com ara” no hi hagi hagut tanta gent que sap la llengua. En relació amb això, s’ha mostrat confiat que el Pacte Nacional per la Llengua veurà la llum aquest curs polític. El president ha tornat a parlar d’allò que anomena les transformacions social, verda, feminista i democràtica, que ha volgut ressaltar que s’entomen amb voluntat de consens malgrat la minoria que sustenta el seu govern. Ha agraït el suport dels partits a la investidura i al pressupost, sense esmentar-ho explícitament. Ha remarcat que els comptes del 2023, que ERC va pactar amb el PSC i els comuns, es van complint, tenint en compte que van entrar en vigor el mes de març. “En sis mesos, portem un bon ritme de compliment dels acords”, ha dit, davant un PSC recelós que vol assegurar-se’n abans de negociar els de l’any vinent. Ara, Aragonès ha volgut posar el focus en el dèficit fiscal, actualitzat fa poc pel Departament d’Economia: “22.000 milions d’euros que van a l’estat i no tornen a Catalunya en forma de serveis i transferències.” Un maltractament que insisteix que s’ha de resoldre, malgrat que sigui estructural i denunciat per tots els consellers d’Economia de fa dècades, i que fa perillar el sistema de salut. “Amb el finançament actual no surten els comptes i cal trobar una solució d’urgència”, ha dit Aragonès, que ha afegit que calia trobar una solució aviat per al traspàs de Rodalia.

Aragonès ha assumit també alguns compromisos en aquest debat de política general, que continuarà demà amb la intervenció de tots els grups. Per exemple, ha promès 10.000 nou pisos de lloguer social fins el 2026. Si cal, amb l’expropiació de pisos de grans tenidors. També pretén acabar la legislatura autoritzant més 3.000 MW d’energia neta. Fins al juliol, en van autoritzar la meitat. Quant a la fibra òptica, ha garantit que enguany i l’any vinent connectaran el 98% de la població catalana. També ha assegurat la implantació d’un pla per a l’equitat menstrual que permetrà que l’any vinent totes les dones puguin recollir gratuïtament a les farmàcies del país productes reutilitzables per a la regla i ha anunciat l’ampliació del val escolar a secundària. D’una altra banda, espera que el parlament aprovi definitivament la llei de memòria democràtica i el rellançament del Memorial Democràtic, tenint en compte que Catalunya va ser pionera en les polítiques de memòria.

Sobre la situació econòmica, s’ha mostrat optimista. Segons ell, Catalunya encapçala la mobilització dels fons Next Generation: fins ara s’han assignat 5.837 milions d’euros. “L’economia de Catalunya va bé i hem de valorar que cada any batem rècords en importacions i exportacions. Estem creant ocupació com mai”, ha dit, tot i admetre que el cost de la vida s’havia disparat, cosa que perjudica sobretot els més vulnerables i és un fre per al creixement.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor