Benvolgut Jordi,

Aquesta carta hauria de ser privada, però les condicions del moment que vivim faran que siga també pública. De tota manera, no evitaré algun record que, per la part que em toca, pot resultar massa personal. Com ara la teua resposta als amics del grup editorial Som, que t’havien enviat, com a Nadala, un text meu sobre la necessària lectura dels clàssics, on deies, entre altres coses: ‘Amb tota la transcendència de l’afirmació d’en Mira: “Elimineu els clàssics, i no quedarà res, no serem res”.’ Afirmar i escriure això des de la presó de Soto del Real, a propòsit del rellançament de la col·lecció Bernat Metge, és tota una declaració de principis: som un país europeu tan digne com els altres, o més, perquè, a més d’alguns altres atributs, conservem l’herència dels clàssics antics, i l’hem sabuda incorporar a una cultura moderna. I, si m’ho permets, encara voldria citar unes paraules teues, ja fa molts mesos, quan començava a mostrar-se clarament la violència de la persecució política, judicial i policial que heu hagut de patir tan durament. Jo havia publicat un comentari crític i dur sobre la brutal injustícia de l’estat, i tu em vas enviar un missatge on escrivies: ‘Volem donar-te les gràcies pel teu compromís amb la democràcia. Hi ha moments històrics en què hi ha certs límits que no es poden deixar traspassar. Amb el teu gest has demostrat un gran sentit de dignitat pel qual t’estarem sempre agraïts.’ Son paraules que em van provocar un sentiment d’orgull molt íntim. I recorde també, amb una certa recança, la darrera vegada que ens vam veure, a Mallorca, quan  passàrem un dia sencer al santuari de Randa, en una reunió de la Federació Llull (l’Obra Cultural Balear, Òmnium i Acció Cultural del País Valencià). Fa un mes, el dia de la manifestació del 25 d’abril, dinàvem a València amb el vice-president Mauri, i parlàvem de tu, dels teus companys empresonats, i dels temps terribles que us ha tocat (ens ha tocat) viure i patir. Quan, algun dia, tot haurà passat, tornarem a compartir altres moments memorables, i estic segur que seran tan feliços com mereix el vostre esforç i sacrifici.

Joan F. Mira, president d’ACPV

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.