La tertúlia proscrita

Apagar el foc amb bombes, el mètode extravagant d’extinció d’incendis que Suècia ja ha provat

  • Els experiments del govern suec amb bombes com a mitjà d'extinció d'incendis, en compte d'aigua, han obtingut resultats prometedors

VilaWeb
Redacció
10.08.2023 - 21:40

Corria el juliol del 2018, i Suècia lluitava contra els incendis més grans que el país havia viscut en més de quatre dècades. Més 25.000 hectàrees havien estat calcinades i desenes de municipis havien hagut de ser desallotjats. A Älvdalen, una petita vila del sud-oest del país, el foc avançava sobre un antic camp de tir de l’exèrcit ple d’explosius sense detonar, cosa que impedia l’accés al terreny dels efectius dels bombers. Va ser aleshores que el govern suec va optar per una alternativa poc convencional: enviar un avió de combat a l’àrea perquè deixés caure una bomba de precisió sobre el foc i, amb l’onada expansiva resultant, l’apagués. Però quin és el mecanisme rere aquest mètode peculiar d’extinció d’incendis i com de viable és, realment?

Un mètode d’extinció molt efectiu

La idea d’apagar un incendi a còpia de bombardar-lo pot semblar rocambolesca a primera vista, però el funcionament no ha de sorprendre gaire ningú que hagi bufat mai les espelmes d’un pastís. Com qualsevol altra mena de foc, un incendi necessita tres ingredients indispensables per a produir-se i propagar-se: combustible, calor i oxigen. En el moment de la detonació, l’onada expansiva de la bomba desplaça momentàniament tant les flames com l’oxigen atmosfèric de la font de combustible original i priva així el foc de dos dels tres elements que necessita per a continuar cremant, cosa que en causa l’extinció immediata. De fet, aquest és el mateix principi que es fa servir per apagar els incendis a les plataformes petrolieres, on l’aigua no acostuma a funcionar com a agent extintor atesa la gran inflamabilitat del petroli.

L’experiment a Suècia –enregistrat en vídeo per l’exèrcit– va ser molt efectiu: va extingir del tot el foc a cent metres a la rodona de l’indret de l’impacte i va ajudar a frenar l’avenç dels incendis pròxims. “No cal fer una anàlisi en profunditat per veure que la bomba ha tingut un efecte molt positiu en el foc”, es vantà poc després en una conferència de premsa el cap dels bombers suecs, Johan Szymanski.

Tanmateix, aquest mètode no s’ha tornat a emprar a Suècia d’aleshores ençà. Tot i l’èxit, els bombers van remarcar en tot moment que l’operació havia estat experimental, i que no es repetiria si no hi havia unes circumstàncies extraordinàries –com ara les de l’incendi d’Älvdalen– que impedissin l’accés dels mitjans convencionals al terreny.

L’exemple suec marca tendència

Sigui com sigui, Suècia no és el primer país que ha recorregut a les bombes com a mètode per a apagar incendis. Després de l’incendi d’un portaavions insígnia que deixà setanta milions de dòlars en danys el 2008, l’Agència d’Investigació Avançada (DARPA) del Departament de Defensa dels Estats Units es va bolcar a investigar com combatre el foc sense aigua, i el 2012 presentà un sistema –molt semblant en concepte al mètode suec– que emprava ones acústiques per extingir incendis. Tres anys després, el 2015, investigadors de la Universitat George Mason (Estats Units) van desenvolupar, després de dècades de gran debat acadèmic, un extintor portàtil que funcionava a còpia d’emetre ones acústiques.

Cap d’aquests prototips no s’ha estrenat encara en societat, però hi ha indicis que demostren que el govern nord-americà no els va desenvolupar com a mer exercici teòric: el 2018, sense anar més lluny, un oficial de les forces aèries dels Estats Units ja va insinuar que havia arribat l’hora de seguir l’exemple suec i començar a explorar vies noves per a combatre els incendis. No seria la primera vegada que Washington recorreria a les bombes per apagar focs: més de mig segle enrere, l’any 1935, l’exèrcit nord-americà va bombardar el volcà Mauna Loa, a Hawaii, per mirar de frenar-ne l’erupció, tot i que l’operació no va tenir els efectes esperats i la lava continuà brollant.

Una tecnologia de futur?

La idea d’apagar incendis a còpia de bombes pot tenir cert recorregut en un moment de proliferació, atiada pel canvi climàtic, dels anomenats mega-incendis: focs de tanta intensitat que superen d’uns quants ordres de magnitud la capacitat d’extinció dels mitjans aeris convencionals. El mètode és viable d’un punt de vista tècnic, com bé demostra l’exemple suec, i els avenços en la tecnologia militar –com ara el desenvolupament d’explosius específicament dissenyats per a combatre incendis, entre els quals destaca el prototip de la companyia russa Bazalt– reforcen aquesta opció.

Tanmateix, els entrebancs no són pas pocs. El primer és el cost: per apagar incendis amb bombes cal assegurar-se que els avions encarregats de les taques d’extinció tinguin una precisió gairebé quirúrgica, cosa que tan sols poden garantir avions de combat d’última generació de desenes de milers d’euros. Suècia, per exemple, a l’incendi d’Älvdalen va fer servir un avió de combat JAS-39 Gripen, amb un cost estimat entre 40 milions de dòlars i 60, que va deixar caure un bomba GBU-49 guiada per un sistema d’orientació dual –i altament complex– a partir GPS i làser. Aquesta mena d’operacions no solament són molt costoses, sinó que a més depenen d’equipament altament especialitzat que tan sols és a l’abast dels exèrcits nacionals i que no pot ser mobilitzat fàcilment.

Els riscs materials inherents en una explosió també són un altre factor a tenir en compte a l’hora d’avaluar la viabilitat d’un mètode d’extinció d’incendis com aquest. Per precisos que siguin els avions que els deixin anar, els impactes d’explosius són imprevisibles fins a cert punt. Això, d’entrada, en descartaria l’ús en àrees pròximes a nuclis urbans i els limitaria als terrenys forestals de gran extensió.

Tot i els moviments d’aquests darrers anys, la idea d’apagar incendis a còpia de bombardar-los és encara en una fase de desenvolupament molt primerenca, malgrat que els avenços en la tecnologia militar poden accelerar-ne la implantació a mitjà termini. Els anys que vénen decidiran si l’exemple suec acabarà esdevenint un model a seguir o, senzillament, una mera curiositat més que circula per les xarxes.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any