Anna Oliver

Anna Oliver (Carcaixent, 1972) és la nova presidenta d’Acció Cultural del País Valencià. Advocada i activista, és la primera dona que arriba a la presidència de l’entitat i la primera persona de menys de cinquanta anys que ocupa el càrrec. És l’exemple del procés de renovació que ha començat aquesta entitat de la societat civil, la més potent del País Valencià, agermanada amb Obra Cultural Balear i Òmnium Cultural. S’ha estrenat amb una diada del Vint-i-cinc d’Abril marcada per la pandèmia del coronavirus, però no s’arruga.

La primera dona que presideix ACPV. Ja era hora?
—Espere que no m’hagen triat per ser dona, perquè fa anys que era a la junta. Però està bé que ACPV la presidesca una dona. La junta ja era paritària i m’han escollit a mi, per diverses raons, com l’experiència i la disponibilitat. Sóc una dona de comarques i activista, no una acadèmica, com havien estat els presidents anteriors. I sóc la primera presidenta de menys de cinquanta anys. Tot això espere que es note.

Com?
—D’entrada, ACPV ha de ser més a peu de carrer, ha de ser més reivindicativa i s’ha de mobilitzar més.

Comenceu amb un Vint-i-cinc d’Abril confinat. No deu ser fàcil.
—Ens hem hagut d’adaptar a les circumstàncies i d’una manera forçada, perquè al començament no ens van informar de quant duraria el confinament ni quin abast tindria. És clar que no podem fer la manifestació que fèiem cada any i hem decidit de traslladar-la a les xarxes per visibilitzar les nostres reivindicacions.

Enguany, se centra en la defensa de la cultura.
—Hem de defensar i protegir la cultura més que mai. Ja estava precaritzada, però ara, amb la crisi del coronavirus, encara ho estarà més. Les administracions han estat poc valentes amb la cultura i hem de pressionar perquè siga un sector prioritari. Hem trobat bona recepció per part de tots els sectors, de la literatura a les arts escèniques, per a fer actes durant el dia que visibilitzen que la cultura no és un luxe, sinó un bé de primera necessitat.

El govern del Botànic no promou la cultura?
—Trobem a faltar un projecte global, un pla i uns objectius clars i, després, implementar-los. Quan hi ha imprevistos, com ara, han reaccionat amb la campanya ‘Reactivem’, per a fer front a les conseqüències de la Covid-19, però això és un pedaç, per a sortir del pas. Necessitem un projecte estructural per a enfortir el sector. També cal reforçar la llengua, amb la llei de funció pública, que ara està aturada, però en reprendrem les negociacions quan es puga. No ho deixarem de banda.

Una altra de les reivindicacions històriques és la reciprocitat entre les televisions públiques del País Valencià, Catalunya i les Illes.
—Aquest és un problema polític o, més concretament, de manca de voluntat política, perquè no hi ha cap problema tècnic que impedesca la reciprocitat. A més, la gent ho demana, hi ha una audiència possible. En un món global en què no tinc cap problema per a veure Al-Jazira o la CNN, no té cap sentit que no puga veure TV3 o IB3.

Aquesta frase fa anys que la sento….
—Els tres governs autonòmics diuen que hi estan a favor, però sembla que el govern de Madrid se n’ha desentès. O pitjor encara, el govern de Madrid ho va frenant.

Però si és un govern progressista i federalista…
—Ja s’ha vist amb la crisi de la Covid-19, que han aprofitat l’avinentesa per recentralitzar les competències. Esperem que això es revertesca, perquè seria molt greu que, amb la poca autonomia que tenim, aquestes competències es perdessen o es convertís en un fet consumat. Ja s’ha demostrat que la centralització no millora la lluita contra la pandèmia, perquè allunya les decisions de la gent, i s’han comès moltes errades, rectificacions, etc.

Mentre duri la pandèmia s’han d’ajornar les reivindicacions nacionals, diuen alguns.
—Una pandèmia s’ha de gestionar, s’ha de combatre, cal prioritzar la vida, però això no nega altres qüestions ni altres reivindicacions. És com si es digués que el món laboral ha d’ajornar les seues reivindicacions perquè vivim un temps excepcional. Prioritzar no vol dir negar els drets dels altres.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.