Anís del Mono commemora el seu 150 aniversari apuntant cap a l’alta cuina, un segment en el qual guanya cada vegada més importància i que ha contribuït a disparar les vendes. La celebració del segle i mig de vida de la marca –tècnicament va ser l’any passat, però la pandèmia va obligar a posposar els actes de commemoració– arriba amb un augment del consum del 28 d’Anís del Mono a les llars, gràcies a l’auge de la rebosteria i la cuina, sobretot en ple confinament.

Així ho ha posat en relleu en una entrevista a Efe la responsable de la marca, Natalia Gómez, que ha explicat que el destil·lat de Vicente Bosch ha passat de ser un producte clau en la rebosteria a aventurar-se en el sector de l’alta cuina. Segons Gómez, un estudi de mercat encarregat pel grup Osborne, propietari de la marca, ha revelat que el 80% del creixement de les vendes es deriva de la popularitat de la rebosteria. Amb tot, l’ús d’aquest anís no només ha crescut per receptes tradicionals com les rosquilles o els bunyols, sinó que “cada vegada es fa servir més en plats sofisticats i fins i tot salats o en maridatges”.

El “doble vessant de consum” d’Anís del Mono explica, segons Gómez, el seu gran èxit: “És una beguda que es pren sola, en cafè o en cocteleria, també és un ingredient que s’usa cada vegada més al món de l’alta gastronomia i la sofisticació”. Per tot plegat, la perspectiva de vendes d’enguany és molt positiva, diu Gómez. “Tant si ens mantenim com si creixem més, serà positiu”, ha dit.

D’altra banda, explica que dins de l’estratègia del grup hi ha posicionar-se com una companyia gastronòmica d’alta qualitat. En aquesta línia, Anís del Mono ha llançat una edició especial limitada amb motiu del seu 150 aniversari amb una ampolla innovadora i 3.000 exemplars a un preu aproximat de 50 euros.

És la primera vegada que la marca modifica el disseny de la seva ampolla diamantada icònica per un format curvilini que s’inspira en el moviment del mar, “una al·legoria a Badalona”, i evoca el naturalisme típic de l’art i l’arquitectura modernistes. A més, aquesta edició especial rescata la recepta del licor original de Vicente Bosch, amb una selecció de grana d’anís matafaluga, doblement destil·lat en els alambins de coure originals del 1870 per “purificar” l’oli essencial, la “pedra filosofal” d’aquesta beguda. “Té un puntet més dolç i una mica més de grau alcohòlic”, ha resumit Gómez.

D’altra banda, la marca ha aprofitat el seu 150 aniversari per defensar l’aposta per Badalona, ja que al maig el grup Osborne va anunciar el trasllat de la línia d’embotellament al Puerto de Santa María (Cadis), on té la seu, fet que va aixecar crítiques dels sindicats. “A Badalona es fa tota la destil·lació de l’alcohol i l’oli essencial, que és la pedra filosofal de l’anís i l’important. L’única cosa que s’ha tret és la part última de l’embotellament, no el que aporta valor que, per motius d’eficiència i de millora de qualitat, no tenia molt sentit mantenir-ho”, diu Gómez.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.