Xavier Muro, secretari general del Parlament de Catalunya. Fotografia: ACN

El Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) havia d’haver publicat íntegrament les resolucions aprovades al ple sobre la monarquia espanyola. Ho conclou una anàlisi jurídica del  Col·lectiu Maspons i Anglassell i  de la sectorial de l’ANC Secretaris, Interventors i Tresorers per la República (SlTxCAT) que ha estudiat la decisió del secretari general del parlament, Xavier Muro, de no publicar part del text aprovat. Muro va esgrimir que les parts suprimides contravenien sentències del Tribunal Constitucional espanyol (TC) i que tenia l’obligació d’impedir que es publiquessin, perquè havia estat requerit directament pel TC.

La mesa del parlament es nega a destituir el secretari general per la censura de les resolucions sobre la monarquia espanyola

El col·lectiu ha estudiat si és permès que el BOPC publiqui una resolució que no sigui una reproducció fidel d’allò que el ple del parlament ha acordat, si el secretari de la cambra pot trossejar una resolució per a evitar que una part sigui publicada al BOPC i si hi ha cap alternativa per a aconseguir que es publiqui íntegrament si el secretari s’hi nega, com ha passat. Cèlia Argilès, una de les autores de l’estudi, explica a VilaWeb que la instrucció del TC que Muro fa servir d’argument per a no publicar el text sencer no fa referència a aquesta resolució, sinó a anteriors. ‘És una interpretació que fa el secretari. Si la mesa admet a tràmit i el parlament aprova una resolució (que és on hi podria haver discussió jurídica sobre l’incompliment d’interlocutòries), el BOPC ho ha de publicar’, diu.

La funció del BOPC –continua l’estudi– és regulada per l’article 108 del reglament del parlament, que deixa clar que ha de publicar ‘els projectes i les proposicions de llei, els vots particulars o les esmenes que s’han de defensar en el Ple o en una comissió que actua en seu legislativa plena, els informes de ponència, els dictàmens de les comissions legislatives, els acords de les comissions i del Ple, les interpel·lacions, les mocions, les propostes de resolució, les preguntes i les respostes que s’hi donin que no siguin de caràcter reservat, les comunicacions del govern i qualsevol altre text o document la publicació del qual sigui exigida per algun precepte d’aquest reglament o sigui ordenada pel president’. Per contra, deixa clar que el reglament no preveu la publicació incompleta d’allò que el ple hagi acordat ni cap punt sobre la possibilitat de fer un judici previ a la publicació per a esbrinar si allò que es publica és conforme a dret o no. ‘Aquesta és una tasca que correspon a uns altres òrgans i que en tot cas s’ha d’exercir a posteriori, un cop efectuada la publicitat que li dóna la seva validesa’, diu.

Encara més, en diversos texts legals s’estableix la necessitat d’autenticitat dels textos publicats en els butlletins dels parlaments. ‘I quina autenticitat dóna allò que s’ha publicat respecte d’allò que va adoptar el ple del parlament si la publicació ha estat incompleta?’, demana l’anàlisi. A més, destaca que, segons l’últim apartat de l’article 108, ‘es pot publicar qualsevol text o document, bé perquè ho exigeix el reglament, bé perquè ho ordena el president’. D’aquest redactat, diu, s’evidencia que el president de la cambra, Roger Torrent, ‘està investit d’una auctoritas que li permet ordenar la publicació d’un document al BOPC’.

El secretari general del parlament pot decidir què es publica i què no?

L’article 249 del reglament del parlament exposa clarament que ‘el secretari general del parlament, sota la direcció del president i de la mesa del parlament, és el cap superior de tot el personal i de tots els serveis del parlament i compleix les funcions tècniques de suport i d’assessorament dels òrgans rectors del Parlament, assistit dels lletrats del parlament’. És a dir, que actua sotmès a la direcció del president i de la mesa del parlament.

L’anàlisi deixa clar que l’àmbit d’actuació del secretari és assessorar i assistir el parlament, de manera que ‘no disposa de la possibilitat de decidir què es publica o no es publica’. En tot cas, diu, pot emetre un informe jurídic que reculli el seu criteri i traslladar-lo al ple del parlament. Fins i tot, si ho creu adequat, pot advertir que la publicació íntegra d’una resolució pot vulnerar els requeriments fets pel Tribunal Constitucional, i publicar aquest advertiment. ‘Però el que no pot es ordenar la seva no publicació, o la seva publicació obviant-ne uns fragments’, insisteix. En última instància, diu l’anàlisi, és el president del parlament qui pot ordenar la publicació íntegra, malgrat els requeriments del TC, d’acord amb la seva potestat de direcció.

D’altra banda, el document diu que es podria fer una interpretació sobre si aquesta publicació vulnera els requeriments del TC o no, ‘que ho són en relació amb el deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa, jurídica o material que ignori o eludeixi la nul·litat d’una resolució’. Tanmateix, diu: ‘En aquest cas entenem que la publicació al BOPC no és una iniciativa, sinó un resultat.’ I insisteix que s’han de publicar totes les resolucions del parlament, independentment de si el contingut pot vulnerar normes o requeriments, perquè la publicació dota d’un element de ‘fe pública’, d’autenticitat, en relació amb la resolució adoptada. ‘Autenticitat que en aquest cas ha quedat desvirtuada’, afegeix.

Què cal fer si el secretari refusa de publicar la resolució íntegra?

Finalment, l’anàlisi observa la contradicció entre l’obligatorietat que el BOPC publiqui tot allò que s’aprova al parlament, com recull la normativa, i la discrepància personal de Xavier Muro que el va dur a censurar la resolució sobre la monarquia espanyola. En vista d’això, exposa que, segons l’article 2 dels estatuts de règim i govern interiors del parlament, al secretari general li correspon la direcció de tots els serveis i centres gestors del parlament, entre els quals hi ha el departament d’edicions, que gestiona les publicacions oficials. Però, d’acord amb el mateix article, aquesta direcció resta supeditada a les instruccions del president de la mesa.

‘En conseqüència, és al president de la mesa a qui correspon, malgrat els advertiments que pugui efectuar el Secretari General, donar les instruccions precises sobre si la publicació és íntegra, o es suprimeix algunes parts de la resolució, a criteri del Secretari General. I si existeixen aquestes instruccions, s’han de complir’, diu el text. De totes maneres, adverteix que aquesta situació no hauria de succeir mai, ‘atesa la claredat de l’art. 108 del reglament del parlament’, segons el qual s’han de publicar tots els acords del ple. Així, si el secretari general no n’ordena la publicació, el president és qui pot donar instrucció.

Podeu consultar ací l’anàlisi íntegra:

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.