“Amunt el teló del Poliorama per València”, un cicle de teatre solidari amb les companyies afectades per la gota freda

La gota freda del 29 d’octubre va colpejar durament el sector de la cultura, que en va sortir encara més afeblit. Societats musicals, companyies de teatre, sales, grups de música… Tothom hi va tenir pèrdues, a més de totes les actuacions que es van haver de cancel·lar. D’ençà del primer moment, la societat civil del Principat s’abocà a ajudar les zones afectades, i arribaven voluntaris d’arreu a comarques com l’Horta Sud i la Ribera Alta.

Ara, el Teatre Poliorama de Barcelona ha volgut tenir un gest de solidaritat amb algunes de les companyies de teatre afectades. A més, són tres companyies amb una trajectòria llarga: Albena Teatre, l’Om Imprebís i l’Horta Teatre, amb trenta, quaranta i cinquanta anys d’història, respectivament. La setmana vinent, el 25 de juny, arrancarà el cicle “Amunt el teló del Poliorama per València”, que s’allargarà fins l’11 de juliol.

“Aquest any en què sembla que l’estupidesa humana, tant a escala local com global, vol arribar a nivells estratosfèrics, marcians i plens de llim, els nostres germans del País Valencià ens porten una mica de llum de tota la que ells acumulen en els darrers anys de producció teatral. Ja que les vies oficials semblen completament obturades per la dana permanent que s’ha instal·lat sobre la nostra cultura i la nostra llengua, ens fa l’efecte que és un bon moment per a eixamplar les comunicacions i veure de prop què es cou als escenaris valencians”, diu Joan Lluís Bozzo, soci del Poliorama i un dels impulsors del projecte.

Un viatge per la memòria

La primera companyia que aterrarà en l’escenari de la sala barcelonina serà Albena Teatre, que representarà l’obra Waterloo. La gota freda va arrasar el seu magatzem a l’Alcúdia (Ribera Alta), i el material de tota la seua trajectòria va desaparèixer. “Haguérem de llançar sis camions de fem, imagina’t. Et desprens d’una part emocional, perquè és part de la teua història, i has de llançar al fem un material que ja no podràs reutilitzar perquè ha quedat molt danyat”, diu Carles Alberola, cofundador de la companyia.

Per sort, els materials de Waterloo, com que feien ronda, els tenien en un altre lloc, i gràcies a això van poder continuar. Amb tot, encara es ressenten de l’impacte de la gota freda. “Hi ha teatres a la zona zero que tardaran, en alguns casos, anys a tornar a estar en funcionament perquè quedaren absolutament destrossats. Altres s’han danyat i s’han anat recuperant. Ara cal també que la programació s’estabilitze i es programe d’una manera regular”, diu. En relació amb això, expressa agraïment cap als companys del Poliorama. “Són gent amb qui ens hem format i amb qui hem treballat braç a braç en projectes, i des del primer moment van pensar en aquesta possibilitat de donar-nos un aparador on poguérem mostrar els nostres espectacles”, diu.

Quant a Waterloo, és un monòleg interpretat per Alberola, un viatge per la memòria a partir d’una d’aquestes fotos familiars que amaguen moltes històries. L’obra pretén donar veu a aquells que ja no hi són. “Ningú no deixa d’existir mentre algú conta la teua història. I l’espectacle és un viatge per un fet que va marcar una família, des de la mirada d’un xiquet que va veure com el seu món, tot allò que més estimava, la seua família, el seu hort, es va esfumar, va desaparèixer, es va destruir, a partir de –com sol passar– insignificances que, en un moment determinat, fan que un dinar familiar es convertisca en una tragèdia”, diu.

Teatre a velocitat de vertigen

Del 30 de juny al 4 de juliol serà el torn de l’Om Imprebís, amb Hoy no estrenamos. En el seu cas, van perdre decorats, equips de so, de llum i, fins i tot, un piano de cua, que eren a casa d’un dels quatre actors que conformen la companyia. Però el perjudici més gran van ser les cancel·lacions. Per això ha volgut agrair a Tres Per 3 aquella primera gala de “Amunt el teló per València” al Teatre Tívoli, i ara també al Poliorama.

“D’aquesta desgràcia n’ha sorgit l’avinentesa que el públic de Barcelona conega unes obres i unes companyies. Curiosament, totes tres havíem tingut relació amb Catalunya, però semblava que s’havien trencat eixos ponts. De la mateixa manera que caldrà bastir ponts a Paiporta i Picanya, per on nosaltres passem diàriament, doncs hem de bastir també aquest pont entre el País Valencià i el Principat”, diu Santiago Sánchez, director de l’Om Imprebís.

La comèdia que presenten és un espectacle bilingüe que s’adapta al lloc on es representa, cosa que experiències úniques. “Sobretot és un gran homenatge al teatre i a la força i la capacitat que tenen les arts per a millorar la vida de la gent”, diu Sánchez. Quatre actors interpreten personatges que es multipliquen i es metamorfosen, en un teatre a velocitat de vertigen. Un espill social de tot allò que se’ls ocorre, amb la llarga experiència de la companyia en la improvisació.

La felicitat d’actuar

Per a tancar el cicle, l’Horta Teatre presentarà L’últim ball del 7 a l’11 de juliol. De la mateixa manera que les altres dues companyies, van perdre molt de material perquè se’ls va inundar el magatzem i, a més, també els va afectar la sala de teatre l’Horta, que tenen a la pedania de Castellar-Oliveral (València). “Ens va entrar aigua a tot el magatzem, al taller, el baix de l’escenari… Vam haver de netejar-ho tot, buidar-ho tot. Afortunadament, ens va colpejar, però no ens va tombar. Al cap d’un mes i mig vam aconseguir obrir”, diu Alfred Picó, coordinador de la companyia.

Per a ells, era important de reprendre la normalitat tan aviat com fora possible i la iniciativa del Poliorama n’és un al·licient. “Sempre hem dit que la millor manera d’ajudar-nos és facilitar-nos de poder continuar treballant. Ja fa uns quants anys que s’ha fet molt complicat el transvasament de companyies catalanes a València, de les companyies valencianes a Catalunya, i aquesta iniciativa és un punt d’inflexió que espere que intente apropar el nostre teatre a Barcelona, en aquest cas, i la gent puga gaudir de tres propostes molt distintes i molt divertides. Crec que és del millor teatre que es fa ara per València”, diu.

L’obra que presenten, L’últim ball, és una comèdia dramàtica en què dos vells actors anònims de les perifèries, que no coneix ningú, després de deu anys sense parlar-se, troben una oportunitat per a fer un últim ball junts. Interpretats per Picó i per Carles Alberola, un d’aquests actors ja està apartat del món laboral i l’altre malviu com pot. “Aquesta parella es retroba i s’adona que només és feliç quan actua, que només són ells quan pugen dalt un escenari i poden mostrar-se tal com són”, apunta Picó. A més a més, convida tothom a anar-hi perquè, probablement, serà el comiat d’aquest espectacle. “Serà un fermall d’or acabar una gira en un lloc tan emblemàtic i tan estimat per a nosaltres”, diu.