L’Ajuntament de Barcelona dispara al pianista

Causa estupefacció que es responsabilitzi un establiment sense taules al carrer d’un problema de soroll que és competència de l’administració

Ramon Solé
11.08.2022 - 21:40
Actualització: 12.08.2022 - 08:35
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Fa poc, ens vam assabentar pels mitjans de comunicació que l’Ajuntament de Barcelona vol implementar una sèrie de mesures en sectors de la ciutat que anomena amb les sigles ZATHN (“zones altament tensionades en horari nocturn”). Nosaltres ens trobem en una d’aquestes zones (carrer de Joaquín Costa). Tenim com a font d’informació les entrevistes a premsa i televisió d’alguns regidors, atès que no hem rebut cap notificació oficial ni oficiosa de l’autoritat municipal. El regidor Rabassa afirma que ha enviat cartes als restauradors, però que no han estat acceptades pels destinataris. Hem preguntat a alguns col·legues i ningú no en sap res.

Ens causa estupefacció que un establiment sense taules al carrer, que disposa d’un mesurador de soroll a l’interior que dóna dades diàries a un organisme regulador, que ha sobreviscut amb prou feines a l’aturada pandèmica, se’l responsabilitzi d’un problema a la via pública on la competència és exclusiva de l’administració. El veïnat té tota la raó quan es queixa del soroll al carrer, però no tothom qui circula per Joaquín Costa és client dels bars.

El soroll que no deixa dormir és el soroll del que passa al carrer. I el que passa al carrer és que hi ha un descontrol generalitzat i creixent. Precisament, les persones que consumeixen a l’interior dels locals són les que no participen en els comportaments incívics. L’entrompada diària que es fa davant el MACBA convoca moltíssima gent. Joaquín Costa és un dels accessos més importants al Raval, una mena de riu que es va ramificant cap al sud de la ciutat. També cal considerar que és una via oberta al trànsit rodat perquè l’ajuntament va decidir, en el seu moment, de no convertir-lo en carrer de vianants, tot i que les obres de reforma apuntaven en aquest sentit. No tenim voreres, però tenim cotxes. De fet, és un carrer que està “tensionat” (quin neologisme més petulant!) tot el dia, no solament la nit.

Algú hauria d’avisar els veïns que l’hora suprimida al comerç legal serà substituïda pel comerç il·legal en el mateix moment d’abaixar les persianes, tal com passa ara. Tot tornant a les declaracions dels regidors Badia i Rabassa, és curiós que la paraula “llauner” no formi part de les tensions que tensen les ZATHN. Fa vint anys que dura aquesta situació i cap administració municipal de les que han passat per la regidoria de Ciutat Vella ha estat capaç de posar fi a aquesta plaga delinqüencial que garanteix el subministrament d’alcohol quan els bars pleguen. Si l’ajuntament no sap evitar la venda ambulant d’alcohol, com proposa de retallar el comerç legal i regulat? A diferència d’un agent policial, un cambrer no té cap mena d’autoritat un cop fora del local on treballa.

De vegades hem de gestionar conflictes que es generen a l’interior i ens fem responsables de la seguretat dels nostres clients. És obvi que a l’ajuntament li costa de mantenir l’ordre públic i sabem que no és cosa fàcil. Hi va haver una època que existia una taula de seguretat del Raval on es debatia l’estat del districte. Representants de veïns i comerciants escoltàvem les explicacions dels responsables dels cossos de seguretat. Sempre calien més recursos i més efectius i, sobretot, lleis més actualitzades. Sovint, els participants en les reunions teníem la sensació que no aconseguíem gaire cosa, però almenys ens fèiem càrrec de les limitacions de cadascú. D’això se’n diu conèixer la realitat. Ara tenim un sonòmetre damunt mateix de la porta del nostre local.

També sabem que hi ha funcionaris que es dediquen en cos i ànima a millorar la situació, a peu de carrer, i que el seu professionalisme està per damunt dels canvis d’aire polítics.

Les altres mesures, com augmentar la neteja, les sancions i les inspeccions, bé es podien haver fet efectives abans de decidir la retallada d’horari, de cop i volta i sense consultar els restauradors ni avisar-los.

Els regidors parlen d’accions quirúrgiques, però és un eufemisme per a amagar accions discriminatòries. Uns sí, i uns altres no? Aquesta mena de micro-toc de queda tindrà compensacions econòmiques? De moment, el regidor Rabassa ha declarat que “els empresaris de la restauració” (durant la pandèmia ens deien “petits comerciants”, més difícil de demonitzar) s’hauran d’adaptar a la nova situació. Ens agradaria molt que l’Il·lm. Sr. Regidor de Ciutat Vella sortís del despatx i es reunís amb una representació dels restauradors afectats. Si més no, com un exercici democràtic.

Ramon Solé

Casa Almirall, des de 1860

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes