Navalni

Poca gent fora de Rússia coneixia l’existència d’Aleksei Navalni abans del 20 d’agost de l’any passat, quan va ser enverinat a Sibèria amb l’agent nerviós Novitxok. És un dels opositors més coneguts a Vladimir Putin, que governa Rússia d’ençà del 2000 amb mà de ferro, com a president o com a primer ministre. Tan sols ha deixat la presidència entre el 2008 i el 2012, quan impulsà la candidatura presidencial de la seva mà dreta, Dmitri Medvédev, perquè no podia presentar-se a causa de la limitació de mandat.

Putin pràcticament no té rival, i ara Navalni ha quedat silenciat. Actualment compleix una pena de tres anys i mig de presó. D’ençà del 3 de febrer, ha de complir dos anys i vuit mesos, atès que la resta de temps ja va passar-lo en arrest domiciliari. Un tribunal de Moscou va confirmar una condemna de l’any 2014 per presumpta malversació de fons. La pena de presó restava suspesa i ell estava en llibertat provisional, però el tribunal va executar-la perquè Navalni no havia comparegut per a complir les cites amb l’autoritat penitenciària que tenia els mesos anteriors perquè era a Alemanya recuperant-se de l’enverinament de l’agost passat. Al judici, Navalni va al·legar irònicament que tothom sabia on era i per què no havia pogut presentar-s’hi, però no li va servir de res.

L’opositor rus va trobar-se malament l’agost del 2020 durant un vol entre Tomsk i Moscou i els pilots van fer un aterratge d’emergència a Omsk. Allà van ingressar-lo a l’UCI, en coma i amb ventilació mecànica, però el diagnòstic fou un trastorn metabòlic causat per una baixada de sucre en sang. Els metges, primer reticents, van autoritzar el seu trasllat a Berlín dos dies després. El verí va dur-lo a una situació greu, però Navalni va respondre bé al tractament a l’Hospital Charité, especialitzat en intoxicacions, i va recuperar-se a Alemanya abans de tornar a Rússia aquest gener. Va acusar Putin d’haver ordenat que l’enverinessin, i tot i que corria el risc de ser arrestat, va decidir de tornar a Rússia. Fou detingut per la policia tan bon punt va trepitjar sòl rus el 17 de gener, i d’ençà d’aleshores no ha pogut recuperar la llibertat.

A la presó, el seu estat de salut va tornar a decaure. Divendres, Navalni va posar fi a una vaga de fam de vint-i-quatre dies. Volia rebre l’atenció mèdica de la seva metgessa de confiança, Anastasia Vasilyeva, perquè havia perdut sensacions a les extremitats. En un arrest anterior ja va tenir problemes de salut perquè havia respirat alguna substància tòxica. Vasilyeva va advertir que necessitava ser atès amb urgència, perquè la seva vida corria perill. Finalment, ha estat atès per metges de fora de la presó, però reivindica que el pugui visitar la seva metgessa.

L’empresonament de Navalni ha rebut les crítiques dels Estats Units, la Unió Europea i organitzacions defensores dels drets humans com ara Amnistia Internacional, i va causar una onada de protestes a Rússia reprimida amb violència policíaca i amb centenars de detinguts. El Tribunal d’Estrasburg també ha instat Rússia a alliberar-lo. Tanmateix, la UE no n’ha sortit ben parada. El cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, va recriminar al govern rus i a Moscou l’empresonament del dissident. Però va rebre una resposta fulminant del ministre d’Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, que va recordar-li en una tensa compareixença que l’estat espanyol té presos polítics independentistes.

Una dècada d’oposició a Putin i de guerra judicial

Segurament Navalni és l’opositor més conegut a Putin. Ha centrat bona part de la seva denúncia en la corrupció del govern rus, el partit del president, Rússia Unida, i els funcionaris de l’administració i de la policia, mitjançant l’ONG que va fundar, Fundació Anticorrupció. El seu activisme l’ha dut a comissaria en més d’una ocasió. El 2019 havia estat engarjolat, però trenta dies i prou. El motiu va ser que havia convocat mobilitzacions no autoritzades contra l’exclusió d’uns quants candidats opositors a Putin a les eleccions locals russes.

Advocat, activista i autor d’un bloc, Navalni va saltar a la palestra el 2008. El 2011 va encapçalar la convocatòria de protestes contra la corrupció, que van fer sortir milers de russos als carrers, a causa del presumpte frau electoral de les legislatives. Va passar dues setmanes empresonat. Els seus mítings solien acabar amb la intervenció dels antidisturbis i detencions, entre les quals d’ell mateix. El Kremlin l’ha definit com un agent occidental que pretén desestabilitzar Rússia, amb l’objectiu de restar-li credibilitat i autoritat entre els russos que s’oposen a Putin. La majoria de les protestes de suport a Navalni acaben amb repressió policíaca contra els participants i detencions.

L’ús de la guerra judicial contra Navalni és prou evident. A més de les múltiples detencions que ha tingut i de les condemnes, la justícia russa va impedir que es presentés a les eleccions presidencials. El 2017 van inhabilitar-lo, i tot i que el Tribunal Europeu dels Drets Humans va donar-li la raó, Rússia en va fer cas omís. El Tribunal Suprem rus i el Tribunal Constitucional rus van denegar-ne els recursos, i el Tribunal de Moscou va dissoldre la fundació amb què volia presentar-se als comicis. L’única victòria judicial interna ha estat gràcies a Estrasburg, que va ordenar al Suprem rus que anul·lés una condemna del 2013 per malversació de fons.

No va ser l’únic candidat exclòs, i va tornar a convocar protestes multitudinàries. Va fer una crida a votar qualsevol partit que no fos Rússia Unida, i va aconseguir que la formació de Putin retrocedís a Moscou i en algunes regions russes. La resposta no va fer-se esperar. La policia va escorcollar les seus i els domicilis dels col·laboradors de Navalni. A més, l’any passat el Tribunal Suprem rus va il·legalitzar el partit fundat per Navalni, La Rússia del Futur, a petició del Ministeri de Justícia rus.

Vladimir Putin

D’aquesta manera, es va evitar que Navalni s’enfrontés a Putin a les urnes, tot i que la popularitat del president rus sempre ha estat molt alta. Tanmateix, el govern rus tem la capacitat del seu opositor per a mobilitzar milers de persones i la seva influència entre els joves. De fet, Navalni té milions de seguidors a les xarxes socials.

A més de la denúncia de la corrupció del govern rus i del partit de Putin, Navalni s’ha expressat a favor de la legalització del matrimoni homosexual a Rússia, prohibit expressament pel president rus després de l’aprovació de la reforma constitucional. Putin és de moral ultraconservadora i defensor de la fe ortodoxa, i manté oberta una batalla amb el col·lectiu LGTBI.

Les ombres de Navalni

Navalni és un opositor reconegut i respectat a Occident, però també té algunes ombres. Amnistia Internacional, tot i que n’exigeix l’alliberament i una investigació sobre l’enverinament, va deixar de considerar Navalni un pres de consciència. L’entitat considera que algunes declaracions fetes en el passat podien constituir apologia de l’odi i incitació a la discriminació, la violència i l’hostilitat. Es referien a uns posicionaments de Navalni durant la campanya electoral per la batllia de Moscou el 2013.

El diari francès L’Humanité explicava el 2017 que Navalni havia estat exclòs del partit liberal Yabloko deu anys enrere per la seva participació en les marxes russes, considerades un punt de trobada de l’extrema dreta russa. Posteriorment, se’n va desmarcar. El 2013, durant la campanya, havia tingut actituds xenòfobes, culpant els immigrants de cometre la meitat dels delictes greus de la ciutat.

A Navalni també l’han criticat uns quants mitjans de comunicació occidentals pel seu ultranacionalisme, al qual lligaven la seva actitud xenòfoba. Quan Rússia va envair Crimea el 2014 i va annexionar-se-la il·legalment, tot vulnerant la sobirania d’Ucraïna, Navalni va mostrar-se a favor dels fets consumats i no va criticar l’actuació del Kremlin.

Navalni

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.