Ara que rebrà ajuda dels Estats Units, Kíiv podrà capgirar la guerra d’Ucraïna?

The Washington Post · Ishaan Tharoor

El senat dels Estats Units aprovà dimarts una llei que concedeix a Ucraïna un nou salvavides. Mig any de zitzània política va acabar aquest cap de setmana passat després de l’aprovació a la Cambra dels Representants, amb el suport de legisladors demòcrates i republicans, d’un paquet d’ajuda militar valorat en uns 61.000 milions de dòlars. El president de la cambra, el republicà Mike Johnson, va optar per enfrontar-se a l’ala trumpista de la seva bancada a l’hora d’impulsar el programa, que ja ha estat ratificat pel president Joe Biden.

La tasca no ha estat pas fàcil per a Johnson, una figura relativament inexperta que ha estat catapultada accidentalment a la primera línia de la política nord-americana a causa de la disfunció i les batalles internes del seu propi partit. Després de mesos de donar allargues a les desesperades peticions d’ajuda d’Ucraïna, Johnson ha acabat reaccionant als informes de la intel·ligència nord-americana sobre la precària situació de Kíiv al camp de batalla, com també a les demandes d’un grapat de legisladors republicans d’alt rang considerat més pròxims a l’establishment polític nord-americà.

“La història ens jutja per allò que fem”, va dir Johnson en una conferència de premsa la setmana passada en resposta a la pregunta de si creia que la seva decisió d’acceptar el paquet d’ajuda desfermaria la ira de bona part del seu partit. “El món passa per un moment crític ara mateix. Podria ser egoista i prendre una altra decisió, però sóc ací per a fer allò que crec que és correcte”, va explicar.

Alguns legisladors del bàndol més extremista del Partit Republicà han plantejat obertament la possibilitat de destituir Johnson. A Europa, no obstant això, la seva decisió ha estat àmpliament aplaudida pels partidaris de Kíiv. “Val més tard que no massa tard”, va escriure a les xarxes socials el primer ministre polonès, Donald Tusk. “Espero que no sigui massa tarda per a Ucraïna.”

Els problemes d’Ucraïna després de més de dos anys de resistència a la invasió russa són ben sabuts. Les exhaustes forces armades del país van escasses d’efectiu i encara més de munició, i tant Washington com Kíiv adverteixen que la capacitat d’artilleria de les tropes ucraïneses aviat pot veure’s superada pels invasors russos en una proporció d’aproximadament deu a u. Lluny de recuperar el territori perdut, les forces ucraïneses són immerses en una batalla desesperada per mantenir intactes les línies del front, amb Rússia que concentra la darrera ofensiva a la ciutat oriental de Txàssiv Iar, a la regió parcialment ocupada de Donetsk.

En una entrevista a la cadena NBC, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va lamentar que el seu país havia perdut un temps molt valuós mentre esperava que el Congrés dels Estats Units anés a rescatar-lo. “Hem sofert pèrdues en diverses direccions, sobretot a l’est. Ha estat molt difícil”, va dir Zelenski. “Ara tenim possibilitats d’estabilitzar la situació i prendre la iniciativa, i per això necessitem l’ajuda nord-americana.”

És una valoració que comparteixen alguns legisladors nord-americans. “Ucraïna ha perdut perquè no vam ser prou ràpids a l’hora de respondre”, explica a The Washington Post la senadora republicana Joni Ernst. “La tardança ha estat molt costosa; s’han perdut moltes vides i els Estats Units ha perdut molta credibilitat en l’àmbit internacional.”

Ernst formava part d’una delegació bipartidista de sis membres que va viatjar a Ucraïna aquest mes sota els auspicis del Centre d’Estudis Estratègics i Internacionals, un think tank amb seu a Washington. En la seva visita, el grup no tan sols va viatjar a Kíiv sinó també la ciutat portuària estratègica d’Odessa, la ciutat de Butxa –l’escenari d’una matança infausta perpetrada per les forces russes durant les primeres setmanes de la guerra– i la ciutat septentrional de Txernihiv, on van visitar barris que, dies després, van ser víctimes d’un nou atac aeri rus.

El viatge va deixar els legisladors profundament impressionats, tant per la determinació de resistència dels ucraïnesos com per l’amenaça implícita i generalitzada que plana sobre la resta d’Europa si es permet a Rússia de consolidar els avanços territorials a Ucraïna. El representant demòcrata Tom Suozzi, un altre membre de la delegació, explica que el col·lapse de les línies defensives d’Ucraïna aplanaria al camí a Rússia perquè penetrés al cor d’Europa.

“El poble ucraïnès està increïblement motivat per no caure sota les urpes de Putin”, diu Suozzi, que explica que mira amb recel els col·legues extremistes a la Cambra de Representants, a qui acusa de “repetir com a lloros la propaganda del Kremlin”.

Mentrestant, els legisladors republicans que s’oposen a continuar finançant Ucraïna argumenten, entre més qüestions, que és un conflicte impossible de guanyar i que els programes continuats d’ajuda drenen els preuats recursos militars dels Estats Units. Suozzi compara aquests arguments amb els arguments de Charles Lindbergh i més aïllacionistes nord-americans al començament de la Segona Guerra Mundial. “Tenim dèficits, sí, però això no significa que hàgim d’eludir la nostra responsabilitat”, diu.

Zelenski ha explicat que l’ajuda militar nord-americana desblocada aquesta setmana ajudaria a reforçar les defenses ucraïneses i a preparar Kíiv per a una altra contraofensiva, després de l’estancament de la primera ofensiva llançada al sud-est d’Ucraïna l’any passat.

En un article d’opinió per a The Washington Post, Michael O’Hanlon, del think tank Brookings, esbossà una situació en què un exèrcit ucraïnès revitalitzat podria trencar les línies russes en punts clau i, tot seguit, aïllar i encerclar a les forces russes a l’oest.

“Amb 60.000 milions de dòlars més en ajuda militar dels Estats Units, un impuls en el reclutament i una avançada militar a través d’una petita secció del front, Ucraïna podria tenir l’oportunitat, a final d’enguany o començament del següent, d’alliberar la meitat –o més– del seu territori ocupat”, va escriure. “És difícil, però no impossible.”

Lluny del front, la sort no és gaire més de cara per a l’exèrcit ucraïnès. El cost de continuar lluitant és prohibitiu. La factura en danys i programes de reconstrucció, ara com ara, ascendeix a 486.000 milions de dòlars i no fa més que augmentar, segons una estimació conjunta del govern ucraïnès, el Banc Mundial i la Comissió Europea. I la malparada economia del país continua depenent, en gran manera, de l’ajuda internacional.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb