La primera vegada que en aquesta nova legislatura de cinc anys que ha començat al Parlament Europeu un eurodiputat ha parlat ha estat per a denunciar la vulneració dels drets de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Toni Comín i dels més de dos milions de persones que els van votar. L’irlandès del Sinn Féin Matt Carthy ha demanat la paraula al president del parlament sortint, Antonio Tajani, que ja el veia venir, i l’anava avisant que no podia parlar de res que no tingués a veure amb el sistema d’elecció del nou president de la cambra. Aquest eurodiputat, nascut a Birmingham el 1977, crescut a Irlanda i polititzat durant els anys del conflicte al Nord, colpit per les vagues de fam de Bobby Sands i més activistes irlandesos, ha pronunciat unes paraules directes i contundents. Una fotografia de Puigdemont l’acompanyava, al costat. No gaire lluny, en un altre escó, Diana Riba tenia al costat una fotografia d’Oriol Junqueras. A l’exterior, ja feia més de dues hores que s’aplegaven milers de catalans per protestar contra això que Matt Carthy denunciava davant Tajani.

‘Voldria felicitar tots els eurodiputats que són avui aquí, però n’hi ha tres que no poden entrar, tres representants del poble català no poden ser aquí’, ha començat dient. Els seus companys de grup l’aplaudien quan ha apujat el to de la declaració: ‘Aquesta cambra ha de lluitar per la democràcia, pels drets humans. Si no, la credibilitat d’aquesta cambra es veurà soscavada. President, faci una declaració avui en nom d’aquests diputats electes i reforci d’aquesta manera la democràcia i els drets humans a Europa.’ Tajani ha fet com si sentís ploure, i ha continuat els tràmits de la sessió, de preparació de la votació del nou parlament, que es farà demà. Silenci de Tajani. I silenci de molts altres diputats. Aplaudiments, en canvi, de tot un sector de l’hemicicle ocupat pels més de setanta eurodiputats dels Verds-Aliança Lliure Europea i pels de l’Esquerra Unitària Europea, de la qual forma part el Sinn Féin de Carthy.

També hi ha l’EH Bildu de Pernando Barrena, que explicava a VilaWeb als passadissos de l’eurocambra: ‘La gent no s’ho pot creure. Jo parlo amb més eurodiputats i no s’ho poden creure. Però en aquesta qüestió –com en el passat també vèiem en coses que tenien a veure amb accions repressives o fins i tot contra el dret de l’estat espanyol en el cas basc– la gent a títol individual es posa les mans al cap. Aquí els grans grups polítics del parlament no mouran ni un dit en això, perquè estan condicionats per la presència del PP espanyol al grup popular o pel PSOE en els socialdemòcrates. I aquí al parlament, la solidaritat específica dels grups només la veurem a l’Esquerra Europea i a l’ALE. En els altres grups, de tu a tu sí que trobes solidaritat i suport, però no serà mai de caràcter polític, perquè el grup devora aquestes posicions democràtiques en favor d’interessos d’estat.’

Fotografia: Albert Salamé.

L’eurodiputat basc alertava: ‘Els diputats d’aquí que veuen això com una cosa exòtica no s’adonen que es disparen un tret al peu, perquè això pot implicar un precedent gravíssim. Perquè hi ha partits autoritaris amb posicions pròximes als governs d’estats membres de la UE, i si ara es posa de moda això que Espanya comença a fer de vetar càrrecs electes, es podran acabar vetant grups dissidents, crítics o representants de minories en qualsevol altra part d’Europa. És possible que Espanya doni ara mateix unes idees d’actuació a grups d’ultradreta.’ Carthy s’expressava també així en aquesta entrevista a VilaWeb: ‘Si a Espanya li és permès de fer això, què impedirà que un altre país imposi unes altres normes per impedir a uns altres eurodiputats que no els agradin d’ocupar els seus escons? Qui ha de decidir qui s’asseu al Parlament Europeu són els votants, la gent, i al poble de Catalunya li ha estat prohibit aquest dret.’

Hi hem parlat una estona més tard, quan, acabada la breu sessió al Parlament Europeu, ha participat –juntament amb una vintena més d’eurodiputats danesos, grecs, portuguesos, flamencs, letons, eslovens, bascs, escocesos, francesos, alemanys– en l’acte multitudinari convocat pel Consell per la República i al qual han donat suport nombroses entitats de la societat civil i partits independentistes. Carthy ha estat el més aplaudit, perquè ha traslladat a la gent aplegada al pont Joseph Bech l’entusiasme, la força i l’optimisme que havia insinuat davant Tajani. Ha alçat la veu amb una força i una loquacitat pròpies de parlamentaris i oradors polítics brillants. ‘Avui el cel brilla sobre Estrasburg, però hi ha un núvol fosc que plana sobre el Parlament Europeu’, ha exclamat. ‘La gent de Catalunya demana llibertat i autodeterminació, i si us manteniu units i ferms no us podran vèncer. Catalunya serà lliure.’

Fotografia: Albert Salamé.

Els manifestants, que han vingut de tots els racons del país, amb cotxes particulars, autobusos organitzats i avions, demanaven una altra vegada la unitat dels partits, perquè aquesta força mobilitzadora de l’independentisme que s’ha tornat a demostrar tingui una traducció política. Feia dies que omplien els carres d’Estrasburg, empesos en bona part per una expectativa que no s’ha complert. Perquè ni Carles Puigdemont ni Toni Comín no han pogut entrar al Parlament Europeu, i ni tan sols a la ciutat, pel gran perill que fossin detinguts per policies espanyols en virtut d’un conveni entre França i Espanya del 2002 pel retorn a sengles estats de persones reclamades per una de les parts. Tots dos s’han arribat a Kehl, a l’altra banda del Rin, en territori alemany. I han valorat, juntament amb Gonzalo Boye, la possibilitat de travessar el riu i atansar-se al Parlament Europeu. Finalment han cregut que era més prudent de no fer-ho. Boye sí que ha anat fins a Estrasburg, per a explicar la situació als manifestants.

La galleda d’aigua freda va arribar ahir al vespre, amb la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de no concedir a Puigdemont i Comín les mesures preventives que demanaven per a assistir a la sessió inaugural del nou parlament a Estrasburg. Però entre els manifestants hi havia una convicció més gran, que era la de denunciar que no es poden liquidar més de dos milions de vots en unes eleccions europees i la voluntat de fer sentir la veu de l’independentisme al cor de la UE. I així ha estat. L’expectació mediàtica internacional ha desbordat els organitzadors. Dels setanta periodistes acreditats els dies previs per a cobrir l’acte (deu dels quals eren de fora de l’estat espanyol), al matí n’han anat venint de nous, més d’un centenar, la meitat dels quals de mitjans que no eren ni catalans ni espanyols. Molts cobrien l’obertura de la legislatura europea, i han topat amb una manifestació de catalans que és la més gran que es recorda davant del Parlament Europeu a Estrasburg.

Fotografia: Albert Salamé.

I han sentit com l’eurodiputada portuguesa del Bloc d’Esquerra Marisa Matias deia: ‘Per als portuguesos Catalunya té un significat molt important, perquè l’autodeterminació i la independència de Portugal es va deure a Catalunya el 1640. Vosaltres vau pagar un preu perquè els portuguesos poguessin ser lliures i independents. Irònicament, l’opressor del 1640 era un Felipe, i encara continuem amb un Felipe.’ I han sentit l’eurodiputat dels Verds Gérard Onesta, que ha criticat que no es permetés que Puigdemont, Junqueras i Comín fossin al Parlament Europeu, però que es deixés passar sense problemes representants electes ‘que volen destruir Europa, perquè són racistes, xenòfobs, homòfobs, sexistes i que senzillament són aquí per a destruir la democràcia’. I ha fet un recordatori sobre la simbologia del Rin, que és allà mateix passant per Estrasburg, vorejant pràcticament l’edifici del parlament, i que avui ha estat frontera per a Puigdemont i Comín, que no l’han pogut travessar per por de ser detinguts. Aquesta és l’Europa que s’atansa i que espanta i que tots aquests eurodiputats han denunciat.

[VÍDEOS] Les intervencions dels quatre eurodiputats en defensa de Puigdemont, Junqueras i Comín

Puigdemont i Comín no han pogut adreçar-se directament a aquella gentada, que tenien tan a prop físicament. Junqueras, a 1.200 quilòmetres, tancat en una presó; tant ell com Raül Romeva, ex-eurodiputat molt estimat tant a Estrasburg com a Brussel·les, s’han adreçat als manifestants per carta. El president i el conseller exiliats, per videoconferència. ‘Sóc a escassos metres… hauríem de ser aquí. Perquè és el que vau decidir més de dos milions de persones’, ha dit Puigdemont, que ha demanat a qui sigui el nou president del Parlament Europeu que abandoni ‘la deriva de la limitació democràtica’ de Tajani. Perquè ara, ha reblat, ‘sou a temps de demostrar que aquesta cambra representa tots els europeus’.

Més informació del seguiment de la jornada a Estrasburg: Deu mil persones protesten davant el parlament europeu en suport a Puigdemont, Junqueras i Comín

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb