“Ell prenia les decisions”: els agents de l’UCO apunten a Zaplana en el judici del cas Erial

Un altre mal dia per a Eduardo Zaplana a la sala Tirant I de la Ciutat de la Justícia de València. L’ex-president de la Generalitat ha hagut d’escoltar avui com els tres agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que el van investigar el situaven al centre de la trama. “Ell era qui prenia les decisions, encara que no hi apareixia de manera directa.”

D’aquesta manera els tres agents que han declarat com a experts han rarificat les conclusions del seu informe. Relacionen Eduardo Zaplana amb tres societats per a disposar dels diners de les comissions: Costera del Glorio, Medlevante i Gedesarrollo. Els agents han dit que Zaplana, aparentment, va traure fonts de Costera del Glorio, i que darrere els moviments de les altres dues també hi havia decisions preses per ell.

Una visita de Pachano a l’hospital de la Fe

Quan el tribunal els ha demanat més detalls sobre les operacions, un dels agents ha explicat que l’ex-president es va oposar a obrir un compte bancari relacionat amb Medlevante. En el cas de Gesdesarrollo, ha dit que el testaferro confés Joaquín Barceló, Pachano, va rebre una oferta per a comprar una parcel·la a la Vila Joiosa. En aquell moment Barceló va dir que no podia respondre immediatament, que qui havia d’acceptar era un altre soci. Pachano no va dir el nom de Zaplana, però en el seguiment que li feien van veure que aquell mateix dia anava a l’hospital de la Fe de València, on hi havia l’ex-president ingressat. En eixir-ne, Barceló va fer una telefonada per acceptar l’oferta. “La paraula que va dir va ser: ‘conforme'”, ha recordat.

Reunions clau amb Juan Cotino

Els experts han descrit algunes reunions que han qualificat de “clau” durant els períodes en què s’adjudicaven els serveis. Concretament, s’han referit a trobades entre Zaplana i Juan Cotino, que va ser president de les Corts i director general de la policia espanyola i feia negocis mitjançant l’empresa familiar, Sedesa. “Juan Cotino va tenir un paper fonamental en la trama”, han dit. I han explicat que va ser ell qui anà a Luxemburg per a lliurar sis-cents mil euros en efectiu amb què es va constituir Imison, l’empresa que vertebra l’estructura de societats.

Els agents han dit que, després d’aquest viatge, Zaplana i Cotino es van reunir, que ho van tornar a fer quan es van obrir les propostes a la mesa de contractació i encara una altra vegada l’endemà de les adjudicacions. “Les reunions de Zaplana en cada moment temporal de la investigació van vinculades a la persona que en aquell moment és l’actor principal.”

Els investigadors han fet aquesta afirmació basant-se en les agendes d’Eduardo Zaplana. La setmana passada, un nebot de Juan Cotino declarà que el seu oncle havia estat un dels principals actors de la trama, però Zaplana va negar cap reunió amb l’ex-president de les Corts, va dir que no hi havia cap nota en la seua agenda que certificàs les reunions i encara va voler-ho remarcar tot dient que la relació entre ell i Cotino era molt dolenta. “No ens aveníem gens”, va dir.

Dinou anys de presó

L’audiència de València jutja Eduardo Zaplana i catorze persones més pel cas Erial, que té a veure amb el cobrament de més de deu milions d’euros en comissions per les adjudicacions del servei d’ITV i els parcs eòlics del País Valencià. S’ha calculat que el frau és de vint milions d’euros. La fiscalia demana per a Eduardo Zaplana una pena de dinou anys de presó. Al banc dels acusats s’hi asseu un altre ex-president, José Luís Olivas, també ex-president de Bancaixa.