L’acord ERC-CUP: una direcció del procés per sobre del Consell per la República i dos anys de marge al PSOE per a negociar

  • La militància dels dos partits encara ha de dir si accepta els termes de l'acord

VilaWeb
Redacció
23.03.2021 - 08:16
Actualització: 23.03.2021 - 10:27

El pre-acord entre ERC i la CUP per a la investidura de Pere Aragonès i la formació d’un nou govern deixa dos anys de marge a la taula de negociació amb el govern espanyol abans de decidir si dóna fruits o no i si val la pena de mantenir-la. Segons que exposa el document sobre el qual s’haurà de manifestar la militància de tots dos partits, “durant la primera meitat del 2023 la taula de negociació valorarà els seus treballs (en cas que aquests encara siguin vigents)” i decidirà quins són els passos següents.

Els equips negociadors d’ERC i CUP-UNCPG han proposat el nou full de ruta independentista del govern en dos temps. En primer lloc, esperar si la taula de negociació amb l’estat espanyol aconsegueix una negociació per a “una solució política i democràtica basada en l’autodeterminació i l’amnistia”. Si la taula de negociació no ho aconsegueix, “sigui per la manca d’acords o per altres motius sobrevinguts (eleccions i canvi de govern, o per incompliments etc.)”, la CUP i ERC adquireixen aquest compromís: “Generar les condicions i els acords necessaris perquè puguem plantejar el nou embat democràtic, durant aquesta legislatura, per la via que el conjunt de l’independentisme valori com la més adequada derivada dels principis de consens estratègic i d’acumulació de forces socials i polítiques suficients per fer-lo efectiu, prioritzant la via del referèndum d’autodeterminació.

La manera com s’haurà de continuar el procés d’independència si la taula de negociació fracassa es decidirà en una “taula de direcció estratègica” amb la presència dels partits i entitats independentistes. “En aquesta taula s’haurà d’acordar com s’estableix la coordinació entre tots els espais existents, com el Consell per la República o l’Assemblea de Càrrecs Electes i s’hauran d’establir els grups de treball necessaris”, afegeix el text. Aquesta taula s’ha de convocar “tan aviat com es pugui” i “ha de ser un espai de treball de fora de focus que no estigui subjecte a les disputes del dia a dia més conjunturals o tàctiques”.

Així mateix, les dues organitzacions es comprometen que els seus representants a la mesa del Parlament de Catalunya garantiran “els drets materials, civils i polítics” malgrat les conseqüències que puguin tenir. Durant la legislatura anterior, el paper de la mesa i del president de la cambra va ser molt criticat per decisions com ara haver suspès la investidura de Carles Puigdemont, les traves perquè els exiliats poguessin votar telemàticament o la revocació dels drets polítics com a diputat del president Quim Torra arran de la seva inhabilitació. A més, ERC i la CUP es comprometen a reformar el reglament del parlament per garantir-ne la sobirania i “ser un mur contra el feixisme”.

Vegeu ací el document íntegre amb la proposta de preacord entre ERC i la CUP-UNCPG:

Qüestió de confiança d’Aragonès i possibilitat que la CUP entri en el govern

A la introducció de l’acord, ERC i la CUP deixen oberta la possibilitat de l’entrada de la CUP al govern de la Generalitat, “en funció del nivell d’acord i entesa i la concreció de l’agenda política del parlament i el govern”. S’insten a continuar treballant en la concreció d’aquest acord per fer-lo avançar cap a espais de col·laboració variables, sigui la investidura d’Aragonès, l’estabilitat parlamentària de la CUP des de fora del govern o l’entrada al govern.

A banda, en mostra de voluntat de compliment de l’acord, ERC es compromet que Pere Aragonès se sotmetrà a una qüestió de confiança abans d’acabar la primera meitat del 2023.

Suspensió temporal de les bales de ‘foam’ i revisió de les acusacions contra manifestants

ERC i la CUP han acordat una llista de propostes programàtiques que hauria de desenvolupar el govern d’Aragonès. Un dels àmbits que s’han fet veure més durant la negociació és el control de l’ordre públic, que inclou la suspensió d’ús de les bales de foam mentre no sigui públic el protocol d’actuació que fan servir els Mossos antiavalots. “S’exigirà que es faci un compliment estricte del protocol i que no es vulneren els drets fonamentals en la seva aplicació”, afegeix.

Un altre dels punts més polèmics de l’actuació de la Generalitat d’aquests darrers anys ha estat les acusacions penals contra manifestants independentistes. ERC i la CUP han pactat que la Generalitat retirarà les acusacions particulars contra participants en mobilitzacions socials i polítiques, “exceptuant aquelles on hi hagi lesions a agents acreditades amb certificat mèdic“. Però val a dir que aquest criteri ja s’aplica actualment, encara que siguin lesions lleus com ara contusions als dits dels agents antiavalots. Amb vista al futur, “la personació de la Generalitat es limitarà als casos de lesions acreditades, si s’escau, i se centrarà en el rescabalament de la responsabilitat civil en casos de lesions no lleus”.

L’acord també estableix que es desplegarà la nova instrucció interna per marcar “uns barems proporcionals i homogenis en totes les actuacions, i garantir-ne la transparència”. Abans d’arribar a judici amb la Generalitat acusant els manifestants, la institució haurà d’impulsar una mediació amb els encausats mitjançant el Departament de Justícia. Aquest contacte s’haurà de fer efectiu tan bon punt s’incoen les diligències en un jutjat.

Actualment, el cos de Mossos d’Esquadra té un equip jurídic específic, una singularitat que no tenen la resta de funcionaris. És un equip de lletrats habilitats que treballen braç a braç amb els agents i que resta a la seva disposició per casos d’assistència i seguiment en les diligències judicials en què puguin trobar-se implicats. Són uns advocats molt policialitzats, és a dir, que han conviscut amb els mossos durant molt de temps i hi estan en permanent contacte. Sobre això, l’acord ERC-CUP estableix que els advocats del Departament d’Interior s’unificaran a l’estructura central de la Generalitat, de manera que s’esborri el privilegi que fins ara han tingut els Mossos d’Esquadra respecte de la resta de funcionaris.

L’acord també diu que s’hauran d’establir mecanismes per no aplicar la “llei mordassa” quan vulneri el dret de manifestació; que es garantirà que cap actuació policíaca no es basa en la discriminació; que es desplegarà un programa d’identificació policíaca eficaç per lluitar contra les identificacions per perfil ètnic i que aporti garanties a la població criminalitzada per racisme, antigitanisme, homofòbia, masclisme, islamofòbia i xenofòbia.

Per acabar, estableix la creació d’una comissió parlamentària sobre el model d’ordre públic i de model policíac “fonamentada en els principis de transparència, democratització, aturada de qualsevol mena d’abús policíac i control públic, independent i democràtic dels cossos policíacs”.

Habitatge, renda bàsica i millora del pressupost de l’atenció primària

Quant a les polítiques socials, l’acord estableix polítiques de protecció del dret a l’habitatge, com ara recuperar el decret llei 17/2019, que ampliava les mesures antidesnonaments i va ser suspès pel Tribunal Constitucional espanyol, aprovant-lo ara en forma de llei. També estableix que caldrà aprovar una llei de contractes de lloguer que allargui la durada contractes, estableixi pròrrogues automàtiques, prohibeixi el cobrament d’honoraris a arrendataris –com és habitual quan se signa un contracte de lloguer– i reconegui les organitzacions socials que defensen els drets dels llogaters capacitat específica per actuar en defensa d’aquests drets. També estableix tot de modificacions del protocol de desnonaments, com ara la prohibició que agents de la BRIMO i l’ARRO participin en desnonaments de famílies o persones vulnerables o la prevalença del dret de mantenir un habitatge fins que no hi hagi una solució alternativa.

Com a solució a la pobresa extrema, s’estableix l’aplicació d’un pla pilot de tres anys d’una renda bàsica universal. A banda, l’acord diu que es desplegarà un pla de rescat social que inclouria un augment de recursos per a reduir el nombre d’alumnes per grup a l’educació primària i secundària; un calendari de “recuperació de centres privats i concertats cap a l’educació pública”; un augment del pressupost de Cultura fins al 2%; la suspensió dels talls dels subministraments a gent vulnerable, mesura que formarà part d’un pla contra la pobresa energètica; o mesures per ajudar a l’arrelament i el treball de joves immigrats o ex-tutelats i garantir el dret d’asil de refugiats.

En l’àmbit de la Salut, l’acord d’ERC i la CUP inclou punts com ara la millora de les condicions laborals i retributives dels professionals sanitaris; la renacionalització de serveis externalitzats com el transport sanitari o el 061;  i la millora de l’atenció primària fent que rebi el 25% del pressupost de Salut i augmenti o, si més no, mantingui la plantilla actual comptant el personal de residències i el contractat per la covid.

Departament d’acció pel clima i impuls de sectors estratègics públics

ERC i la CUP han establert com a objectiu la creació d’un departament d’acció pel clima, que tindria les responsabilitats de fer complir els objectius de desenvolupament sostenible en matèria de transició energètica i transició ecològica. Quant a la defensa del territori i el medi, estableix que s’impulsarà un pla integral de protecció del delta de l’Ebre; que s’aprovarà una llei de transició energètica abans del 2022 i una llei de biodiversitat abans del 2023.

També s’estableix la transformació de l’Institut Català de Finances en una banca pública; un marc normatiu que faciliti la remunicipalització de serveis públics com l’aigua; i la creació d’una empresa energètica pública, a més de treballar per recuperar les hidroelèctriques amb concessions caducades i que acabin aquests anys vinents.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor