Hi ha llibres que haurien de portar obligatòriament índex onomàstic. Aquest que ha escrit Quim Torra sobre Muriel Casals n’és un. ‘Muriel Casals i la revolució dels somriures‘ es diu. L’ha editat Pòrtic, sempre amb el nas fi. El llibre no en porta, d’índex onomàstic. Potser a la segona edició l’hi afegiran. Sigui com sigui, és una peça d’unes 260 pàgines de lletra raonable i prou aprofitades. L’estil? Un Quim Torra inconfusible. En porta el segell. Com escoltar una conversa de sobretaula llarga de diumenge sense presses. I no vull pas dir que s’entretingui ni que es perdi per viaranys sense retorn, sinó que et porta aquí i allà sense ni tan sols adonar-te’n. Una mena de passeig ple de descobertes.

Aquest aquí i allà és ni més ni menys que la vida de Muriel Casals. ‘La dama de vellut del procés’ que vam perdre dramàticament el febrer d’enguany a causa d’un accident estúpid i fatídic. L’aquí i allà de la sobretaula entretinguda que ens proposa Torra és un anar i venir entre els cinc o sis anys de la revolució dels somriures i la vida de la Muriel abans de la Muriel. És a dir, aquella vida d’una Muriel no tan coneguda, no tan popular. Però no és cap biografia. No ho pretén pas. I això és d’agrair. La biografia, per anar bé, hauria d’esperar un temps. La distància ajudarà a veure més ben definits el personatge, la persona i la circumstància viscuda.

El retrat de Torra és el seu retrat. El d’algú que l’ha viscuda de prop i que l’ha estimada molt. Ahir, a la presentació que se’n va fer a la Setmana del Llibre en Català, la presidenta del parlament, Carme Forcadell, parella de ball cívic de Muriel, va explicar amb encert que el llibre és sensible sense ser ‘sensibler’. No cau en la llàgrima volguda. Ni en el plany. Ni en la tristor recreada. Emociona, colpeix en certs moments, però es manté en la línia de flotació i no s’ofega.

Jordi Cuixart, successor de la protagonista i de l’autor del llibre al capdavant d’Òmnium, també va intervenir en l’acte d’ahir. I descrivia el llibre com un manual d’instruccions per a aquells que tenen responsabilitats polítiques en aquest moment històric que viu el país. En la meva lectura m’ha semblat que es pot prendre com un llibre d’instruccions per a qualsevol qui vulgui la llibertat del país. No tan sols per als qui tenen responsabilitats específiques.

Torra ha fet aquest llibre comptant amb diverses fonts privilegiades. D’entrada, ell mateix. Vull dir que bona part d’aquests últims anys els ha viscuts al costat de Muriel Casals. Reunions, converses, decisions decisives, cimeres definitives i declaracions negociades fins a l’última coma, han estat viscudes i discutides per tots dos com a representants d’Òmnium. A més, Torra ha tingut accés als dietaris i agendes de ‘l’única persona a Catalunya coneguda només pel nom amb què va ser batejada’. La filla de Muriel Casals ha permès a l’autor de llegir aquests documents personals, que apareixen en comptagotes en el llibre i l’enriqueixen.

I, a banda d’això, Torra també ha parlat hores i més hores amb familiars, amb amics i amb la gent que més s’havia relacionat amb ella aquests últims anys. Amb unes coses i unes altres, ha confegit aquest llibre de temps rècord, però prou viscut, autèntic i coherent per a valer la pena. Forcadell deia ahir que la Muriel es mereixia aquest llibre fet a partir de l’amistat i la complicitat. I Cuixart hi afegia que si mai li haguessin demanat, a ella, qui volia que escrivís el llibre, hauria assenyalat sense dubtar Quim Torra. I tot això ho deien davant Isabel Casals, la germana, que no dubtava a indicar que aquesta Muriel retratada per Torra és tan sols un tros d’una Muriel molt més gran.

Tots els ponents de l’acte de presentació d’ahir, esguardats per la imponent catedral de Barcelona, s’avenien a subratllar que la Muriel dolça, potser fràgil i cerimoniosa que tots havíem observat no s’estava de defensar amb vehemència i contundència els seus arguments i les posicions que considerava correctes. Sempre disposada a l’entesa i facilitadora de l’acord, exigia de passar prèviament per un combat d’idees i propostes. ‘Quan calia, cridava i es feia sentir de debò’, explicava Forcadell, que demanava de rompre el clixé que les identificava com ‘el seny i la rauxa’ del procés. El llibre de Torra ho ratifica i també obliga a canviar algunes idees que la imatge més epidèrmica de Casals podia haver conreat.

L’acte d’ahir, conduït per l’editor Josep Lluch, va durar poc. Uns vint minuts de rellotge. Si els ho haguéssim permès, els quatre ponents ens haurien situat en aquella sobretaula sense pressa que dèiem al principi. Però l’agenda d’activitats de la Setmana del Llibre en Català és plena de gom a gom i calia deixar pas a noves presentacions i tertúlies.

La qüestió era, però, el llibre de Torra (ací podeu llegir-ne el primer capítol). Farcit de texts, notes i respostes de Muriel Casals. Les sensacions que va tenir durant la campanya de Junts pel Sí, l’article escrit el 1989 que s’avançava en el temps, l’escrit sobre la mort del seu pare, el relat de la sortida d’Òmnium de l’armari independentista, les converses explicades pels amics, la negociació en cada atzucac del procés… i aquell discurs antològic del lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al pare Massot. Una defensa clara i serena dels Països Catalans. Amb un final fusterià: ‘A qui li piqui, que es rasqui!’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb