05.04.2016 - 15:20
Enregistrar els treballadors sense que en siguin del tot conscients ja és legal. Així ho ha ratificat la sentència del Tribunal Constitucional espanyol 3/3/16, emesa aquest mes de març, que estableix que l’empresa podrà vigilar amb càmeres els empleats sense informar-los de la finalitat concreta d’aquests enregistraments i sense tenir-ne el consentiment. Un distintiu genèric de ‘zona videovigilada’ és suficient. Fins ara, s’exigia que els empresaris donessin informació ‘prèvia, expressa, precisa, clara i inequívoca’ als treballadors sobre la finalitat d’instal·lar càmeres de videovigilància als llocs de treball. Aquesta sentència implica un canvi de doctrina i ‘xoca de ple amb el dret a la intimitat i a la dignitat, i empara certa presumpció de culpabilitat’, afirma el professor Pere Vidal, col·laborador de Dret de la UOC i advocat laboralista expert en dret del treballador.
Diu Pere Vidal: ’Amb l’anterior sentència, STC 29/2013 era necessari que hi hagués distintius anunciant la instal·lació de videovigilància, que es notifiqués la creació del fitxer a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades i que s’indiqués en quins casos les imatges serien examinades, amb quins propòsits i durant quant de temps, explicitant si s’utilitzarien com a sistema de control de la feina i si s’imposarien sancions disciplinàries’. Afegeix que, ‘encara que les càmeres fossin apreciables a simple vista, l’empresa tenia el deure d’informar-ne els treballadors de manera precisa’.
Treballadors videovigilats, desinformats i sospitosos
‘Ara, la mera sospita que un treballador comet una irregularitat converteix la instal·lació de càmeres en una mesura idònia per a l’empresari i emparada per la llei’, explica Pere Vidal. ‘No es necessita el consentiment exprés del treballador per al tractament d’imatges enregistrades’, perquè, segons el Tribunal Constitucional, ‘es tracta d’una mesura destinada a controlar el compliment de la relació laboral, dels drets i deures laborals del treballador, i no atempta, com fins ara, contra el seu dret a la intimitat ni a la dignitat’.
L’advocat laboralista afirma que ‘l’empresari, davant d’una ‘sospita prèvia acreditada i fundada’, té l’empara per a instal·lar càmeres de videovigilància sense explicitar-ne la finalitat als treballadors’, però alerta que els límits entre sospita i indici poden ser confusos i massa subjectius. ‘El perill d’aquesta sentència és que, de vegades, pot ser difícil determinar quan ens trobem davant d’una sospita fonamentada i quan el que es vol realment és controlar l’activitat dels empleats, tractant d’’enxampar-los’ en un incompliment sense haver-los advertit de la presència de càmeres.’
Treballadors presumptament culpables
De fet, tal com alerta Pere Vidal, la doctrina ‘pot contradir la relació de bona fe entre treballador i empresari i sembla instaurar una ‘presumpció de culpabilitat’ que empara la instal·lació de càmeres’. Som davant d’un nou sistema de control laboral i Pere Vidal considera que, ‘de conformitat amb l’article 64 de l’Estatut dels treballadors, l’empresa hauria d’avisar els representants legals dels treballadors (el Comitè d’Empresa o els delegats de personal), informant-los de la instal·lació de càmeres, la seva ubicació i els motius de la mateixa’ tanmateix, la sentència no es refereix explícitament a aquest punt.
Més videovigilància, més inseguretat laboral
Es tracta d’una sentència que permet enregistrar qualsevol espai on es duen a terme tasques laborals, des de despatxos fins a botigues. ‘Són les grans empreses les que’, segons Neus Soler, professora col·laboradora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, ‘es poden sumar a aquesta tendència. És una mesura que permet fer molt palès el nivell de productivitat dels treballadors, la implicació amb l’empresa i la seva honestedat, i fer més visibles determinades ‘irregularitats”.
‘Tot i això, la instal·lació de càmeres ha de ser equilibrada amb les necessitat de l’empresa i la finalitat pretesa’, explica Pere Vidal, que afirma que la sentència té en compte la proporcionalitat, és a dir, ‘si dues càmeres són suficients per a aconseguir la finalitat pretesa, no se n’han d’instal·lar sis, i si amb l’enregistrament visual n’hi ha prou, no caldrà enregistrar el so’. Neus Soler explica que, tot i la proporcionalitat, ‘per als treballadors, la sensació de sentir-se vigilats comporta incomoditat, ningú se sent còmode sabent que és vigilat, i encara menys sense saber-ne la finalitat o els motius’. L’experta afegeix que aquesta mesura ‘augmenta la inseguretat laboral dels empleats. Saber que estàs controlat pot crear incertesa, estrès i angoixa’.
El dilema rau, en definitiva, a ‘decidir si les mesures de control poden augmentar la productivitat dels treballadors o no’. Neus Soler conclou que ‘restringir l’autonomia de les persones és negatiu i que per augmentar la productivitat cal motivar els treballadors i confiar en la seva responsabilitat’.
Article cedit per l’oficina de comunicació de la UOC, amb opinions de Pere Vidal, professor col·laborador dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC i advocat laboralista expert en dret del treballador, i Neus Soler és professora col·laboradora dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC.
