Més de vuitanta anys i encara per vaccinar: l’assignatura pendent de Catalunya

  • Catalunya és la comunitat autònoma que ha destinat menys vaccins a aquest col·lectiu, que és el de més risc

VilaWeb
Josep Rexach Fumanya
02.04.2021 - 21:50
Actualització: 05.04.2021 - 09:02

Europa vaccina a un ritme lent. Ho constatava ahir l’OMS. I Catalunya no se n’escapa. Tres mesos després d’haver administrat la primera dosi, només el 6% de la població ha estat immunitzada. Una xifra comparable a la resta de l’estat espanyol i que és una derivada directa de la manca de subministrament de vaccins que hi ha hagut en certs moments. Però hi ha una dada que posa en evidència el pla de vaccinació fet a Catalunya, i és la cobertura de les persones de més de vuitanta anys.

Fins ara, un 63% d’aquest col·lectiu ha rebut la primera dosi, fet que contrasta amb altres col·lectius que van molt més avançats, com ara els interns de les residències (95%) –es comptabilitzen a banda dels més grans de vuitanta anys–, el personal d’aquests centres (78%) i el personal de l’àmbit sanitari i sociosanitari (82%). Cal no oblidar que dels 21.000 morts que hi ha hagut fins ara del coronavirus, 14.921 tenien més de vuitanta anys. Parlem del 70% i, per tant, del col·lectiu de més risc.

Aquesta diferència en el ritme de vaccinació entre col·lectius ha molestat els fills i els néts dels més grans de vuitanta anys, que en alguns casos han vist com passaven els dies i no els trucaven per a anar al CAP a rebre la primera dosi. En molts casos són persones dependents, amb patologies i que conviuen amb persones que, per qüestions laborals, es mouen.

És el cas de l’Amadeu, de la Seu d’Urgell i de vuitanta-tres anys. Té quatre bypass, insuficiència cardíaca, insuficiència renal, diabetis i un càncer de pròstata que li ha fet metàstasi a l’esquena. El protocol de Salut diu que l’edat i els factors de risc determinen la prioritat a l’hora de rebre el vaccí, però el fet és que ningú no el va avisar i el 7 de març es va haver d’aïllar després d’un resultat positiu de la prova de la covid-19. “Amb la vacuna hauria agafat el coronavirus? No som Déu i no ho podem pas saber, però és clar que l’haurien hagut de vacunar molt abans”, es queixa la seva filla Anna. Diu que el seu pare ja ha superat la malaltia, però ha quedat “tocat” i té permanentment la tensió baixa. Al CAP li han dit que, com que està immunitzat, li administraran el vaccí d’ací a sis mesos.

No és l’únic cas. La Laura, de Corçà, explica que els seus pares, de 90 anys i 86, encara no han rebut el vaccí. Al CAP li han dit que són a la llista, però que encara no és el seu torn: “El més molest és que no siguin transparents, que la població no és beneita. Que diguin clarament que els falten vacunes o que han preferit d’administrar-les a altres col·lectius”, es queixa. I afegeix: “Ni que sigui per estètica, després de la mortalitat que hi ha hagut entre la gent gran, ja haurien d’estar tots vacunats”.

Les xifres del Ministeri de Sanitat espanyol indiquen que Catalunya és la comunitat que menys ha vaccinat en aquesta franja d’edat. Les que més, Andalusia (90,8%), Extremadura (82,5%) i Navarra (78,4%). El País Valencià i les Illes, un 77% i 67%, respectivament. El cas d’Andalusia és significatiu perquè, igual com Catalunya, té 400.000 persones de més de vuitanta anys. Gerard Giménez, analista de dades, ho resumeix així: “Tenen el 90% amb una dosi i el 58% amb dues dosis. És a dir, Andalusia ha administrat gairebé 150 dosis per cada 100 habitants d’aquesta franja d’edat. A Catalunya, en canvi, ens trobem amb unes 80 dosis administrades per cada cent habitants d’aquesta franja. És a dir, el doble.”

El nombre de dosis rebudes no és el motiu d’aquesta diferència, perquè seguint amb l’exemple, Andalusia i Catalunya han rebut el mateix nombre de vaccins de Pfizer, que és el vaccí que principalment s’utilitza per a les persones de més de vuitanta anys. Això indica que a Catalunya no s’ha prioritzat aquest col·lectiu i que s’ha estimat més diversificar l’ús del vaccí Pfizer amb altres grups, com el personal sanitari i els treballadors essencials.

Cal tenir en compte que aquests altres col·lectius poden vaccinar-se amb AstraZeneca, però els retards en el subministrament del vaccí d’Oxford van portar Salut a suplir-ho amb Pfizer: “És força públic que s’ha administrat la vacuna de Pfizer a molts administratius, gent que no estava en contacte directe amb els pacients en centres essencials com els CAP o centres sanitaris”, denuncia l’analista de dades Gerard Giménez.

Aquesta setmana, després d’haver rebut dilluns 120.000 dosis de Pfizer, Salut ha premut l’accelerador i és previst que dilluns vinent n’arribin 195.000 més. En quatre dies s’ha passat d’un 36,5% del grup amb la primera dosi a un 63%, per la qual cosa és molt probable que, tal com preveia Salut, d’ací a dues setmanes el 100% del col·lectiu ja l’hagi rebuda.

I les residències?

Els interns de les residències no estan inclosos en el grup de més grans de vuitanta anys, sinó que es comptabilitzen a banda, en el procés de vaccinació. El Departament de Salut n’ha prioritzat la cobertura i això es nota amb les xifres de mortalitat, tal com s’aprecia al gràfic.

Ara mateix, un 91,6% d’aquest col·lectiu ja ha rebut la segona dosi. I això ha repercutit directament en el descens de la mortalitat. Aquest mes de març, només 44 morts de les 590 han estat en residències, cosa que representa un 7,5% del total, lluny del 40% que trobem en el global de la pandèmia. A més, d’ençà del 25 de març, hi ha hagut una sola mort en residències i, igualment, només 19 dels 1.454 ingressats en hospitals per la covid són usuaris de residències.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any