10.06.2004 - 08:04
El primer bisbe contemporani a escriure les pastorals en català, Ramon Masnou i Boixeda (Taradell, 1907), va morir ahir a la matinada a Vic als 96 anys. Masnou era el degà dels bisbes ibèrics i era bisbe emèrit de Vic des del 1983, en què es va jubilar i va ser substituït per Josep M. Guix. La mort de Masnou es va rebre amb consternació a la ciutat de Vic, on era molt apreciat i ahir es van decretar tres dies de dol oficial. La capella ardent de Masnou, que s’ubicarà a la Sala de Sínodes del Palau Episcopal de Vic, s’obrirà aquest matí a les nou i l’acte d’enterrament tindrà lloc demà a dos quarts de dotze del migdia a la catedral de Vic. Posteriorment, Masnou serà enterrat a la mateixa seu vigatana, concretament a la capella de la Mare de Déu de Montserrat.
La tasca de Masnou al capdavant del bisbat de Vic (1953-1983) va destacar sobretot pel seu compromís ferm en defensa tant de la llengua com de la nació catalana en uns temps especialment difícils. Va ser el primer bisbe que, durant el franquisme, va escriure les pastorals en català i també va impulsar activitats com l’aplec del Matagalls, els concursos de Cantonigròs i el naixement de la revista per a nois i noies Cavall Fort. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi “en reconeixement dels seus grans mèrits al servei de l’espiritualitat i cultura del nostre poble i a favor de l’ús pastoral, pedagògic i general de la nostra llengua”.
Ramon Masnou també va escriure més d’un desena de llibres amb títols com Cine: cuentos y verdades (1950), Qüestions d’actualitat (1979), El poblema català (1986), Carta pastoral de comiat (1993), I si parléssim de diners? (1996) o Carta sobre nacionalismes (1996), que s’ha traduït a l’anglès, el castellà i l’italià.
La carrera eclesiàstica de Masnou es va encetar el 1919 amb la seva entrada al Seminari de Vic. El 1928 va ser enviat a Roma, on es va doctorar en teologia per la Pontifícia Universitat gregoriana. Durant la Guerra Civil va viure amagat i es va dedicar a traduir textos de l’alemany al català i a escriure llibres com Hores de recolliment. Diari íntim dels darrers mesos de la guerra, que no es va editar fins al 1996. El 1939 va ser nomenat professor de teologia dogmàtica del Seminari de Vic i el 1948 va ser nomenat canonge de la Catedral de Vic en uns moments en què també es va convertir en el primer professor de llengua catalana al Seminari des de la Guerra Civil. (Avui 10-06-04)
