Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Divendres  26.06.2015  06:00

El testament vital de Manuel de Pedrolo

Reproduïm el text de l'escriptor en què demanava de ser recordat 'com un català que va restar fidel a la seva terra i la seva llengua'

Men?ame
 

«…Però m'importa d'afegir que si en el futur he de ser recordat, m'agradaria ésser-ho no com un simple creador de mons imaginaris, de ficcions, sinó, per damunt de tot, com un català que en un moment de la història del seu país, aquell que li tocà de viure, un moment tan difícil i propici a tots els abandons, va restar fidel a la seva terra i a la seva llengua i que com que no podia servir-la d'altra manera ni tenia altres facultats, li donà unes dotzenes o uns centenars de criatures que eren, que són, també d'aquí, i que, fent això, contribuí a la continuïtat d'un fer cultural, a la prolongació d'un projecte que ens és propi i a donar fe d'una manera d'ésser i d'existir prou forta, prou plena de vitalitat, fins i tot prou exuberant per a permetre en el seu si la presència dels inconformistes que, com jo, voldrien revisar conceptes i estructures, no per vici ni afany de novetat, ans perquè l'home els fa mal i els fa mal la pàtria, i voldrien que uns i altra fossin millors, però ells mateixos, sense pèrdua de personalitat, al contrari, amb una personalitat acrescuda, prou poderosa per a imposar-se més que per la força o l'habilitat de maniobra, per la seva integritat i el valor indiscutible dels principis que tots hauríem de professar: llibertat i justícia en un món que ara per ara només manipula aquestes paraules que han deixat d'ésser, si ho foren algun cop, carn de la seva carn i sang de la seva sang.

En la nostra condició de catalans, de poble tan repetidament maltractat pels atzars de la història, tots sabem que només hi ha una manera d'ésser lliure i d'ésser just: ser conscients de nosaltres mateixos i no permetre que mai se'ns arrabassi aquesta consciència, perquè l'home que es renega ja no és ningú per a decidir i les seves obres ja no li pertanyen: ha perdut tot sentit de la responsabilitat. Per això sóc i vull seguir essent un escriptor català, i en aquest concepte poso tot el meu orgull. Vull ésser responsable i que la meva obra, constructiva o destructora, respongui per mi.

Res més.»

Manuel de Pedrolo, 1962.

 

Informació relacionada:

Entrevista amb Adelais de Pedrolo: 'Res ni ningú no va aconseguir doblegar mai el pare'