Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  08.05.2014  06:00

Set preguntes i respostes sobre el segrest de tres-centes nenes a Nigèria

Quasi tres-centes nenes continuen segrestades pel grup gihadista Boko Haram · Us oferim algunes de les claus per a entendre què ha passat i quin pot ser el futur de les noies

Men?ame
 

El segrest, ara fa tres setmanes, de dues-centes setanta-sis nenes en una escola del nord-est de Nigèria ha colpit i commogut el món sencer. I ha posat el focus sobre aquest país, sobre el grup radical Boko Haram --que s'ha atribuït l'acció dient que tractaria les nenes com a esclaves-- i sobre un govern nigerià que sembla incapaç d'encarar-ho. Dilluns el mateix grup va segrestar vuit nenes més i l'endemà els Estats Units s'oferien a Nigèria per a coordinar-ne la cerca i el rescat. Però com és que aquest grup ha segrestat tantes nenes? Com és que el govern sembli totalment inoperant? I com és que els Estats Units s'hi impliquin? El periodista Zack Beauchamp, del diari digital americà Vox.com, ha mirat de respondre algunes d'aquestes preguntes en un ampli reportatge titulat 'Everything you need to know about Nigeria'a kidnapped girls' (Tot allò que cal saber sobre les noies segrestades a Nigèria'). Recollint aquest reportatge i afegint-hi algunes aportacions, us oferim un seguit de preguntes i respostes per a mirar d'entendre millor aquests fets.

Del segrest, se n'ha responsabilitzat el grup gihadista armat Boko Haram (que vol dir 'La cultura occidental és prohibida per l'islam'). Les motivacions d'aquest grup poden respondre a dos propòsits: per una banda, fer una demostració de força; i, per una altra, finançar-se venent les nenes com a esclaves al mercat negre o bé cobrant un rescat del govern nigerià. De fet, el segrest ha esdevingut una preocupació mundial, cosa que molt probablement era també un dels objectius dels segrestadors. Ferran Iniesta, professor d'història de l'Àfrica de la Universitat de Barcelona, posa en un context històric el segrest i el grup Boko Haram. En parlava ahir en una entrevista al 'Matí de Catalunya Ràdio'. Podeu escoltar-la ací, íntegra.


2. Com pot ser que Boko Haram segresti prop de tres-centes nenes i fugi sense que cap segrestador sigui retingut?

No és pas la primera vegada que el govern nigerià s'ha revelat plenament incapaç de combatre Boko Haram. Aquest grup opera sobretot al nord-est, als estats de Borno, Yobe, Adamawa i Bauchi, a més de tenir bases estables al Camerun, al Txad i a Níger, països que fan frontera amb Nigèria al nord-est. Aquesta part de Nigèria ha estat històricament una de les zones menys controlades pel govern, com també una de les que té menys serveis públics i fronteres més desateses. La sensació d'abandó de molta gent que hi viu ha estat aprofitada per Boko Haram per aconseguir adhesions i captar membres amb missatges contraris al govern. Tanmateix, darrerament el grup havia perdut bona part del suport popular perquè havia esdevingut cada vegada més violent. El govern nigerià ha intensificat amb els anys la lluita militar contra aquest grup, però no ha aconseguit mai colpir ni les seves bases principals ni cap dels seus caps. A més, el descontrol de les fronteres amb els estats veïns, que facilita el salt d'un estat a un altre per part del grup, ha dificultat encara més la lluita.

3. Què en farà Boko Haram, de les nenes?

Bàsicament, hi ha dues hipòtesis sobre què pot passar a les nenes segrestades. La primera: que siguin alliberades en canvi d'un rescat pagat pel govern nigerià; la segona: que siguin venudes com a esclaves al mercat negre. No és la primera vegada que Boko Haram segresta nenes, però mai una quantitat tan gran. En segrests dels anys 2011 i 2012, l'estratègia del govern nigerià, que no va ser capaç de localitzar-les, va consistir a detenir les mullers de membres reconeguts de Boko Haram, encara que cap d'un rang elevat. La resposta del grup va ser amenaçar de prendre represàlies contra més dones, amenaça que es va complir en una ocasió l'any 2013. Però en la gran majoria de segrests, el grup demanava un rescat en canvi de l'alliberament; un rescat que podia consistir en diners o en una quota de presos del grup alliberats. En canvi, aquesta vegada el cap del grup, Abubakar Shekau, sorprenentment, encara no ha fet cap petició de rescat i s'ha limitat a dir que vendria les nenes al mercat negre com a esclaves 'per Al·là'. Informes no oficials mencionats per Vox.com indiquen que algunes nenes ja han estat venudes per dotze dòlars. El tràfic d'esclaus és una pràctica encara viva en determinades zones de l'Àfrica occidental i la majoria de rutes d'esclaus passen pel Camerun i pel Níger, països als quals Boko Haram té un accés fàcil. Bona part dels esclaus amb qui trafiquen bandes criminals són nens. Vegeu en aquest gràfic el percentatge de nens en el tràfic de persones a Nigèria:


Les dues hipòtesis (l'alliberament en canvi d'un rescat i la venda de les nenes com a esclaves) no són excloents. Shekau podria amenaçar de vendre les nenes per a fer pressió contra el govern abans de demanar un altre rescat, que probablement serà discret. Una font anònima citada per Associated Press i presentada com a mediadora entre govern i segrestadors, diu que Boko Haram es mostra obert a negociar un rescat, però de moment no ha fet cap demanda concreta.

4. Què fa el govern nigerià?

El govern diu que treballa per trobar les noies, però les famílies de les nenes i els activistes locals no s'ho creuen i hi ha una gran controvèrsia sobre aquest punt. És ben sorprenent que el president Goodluck Jonathan no parlés del segrest fins al cap de tres setmanes. I quan en va parlar, el 5 de maig, va negar que hi hagués cap negociació en curs amb els segrestadors. Això sí, va assumir el compromís de d'alliberar-les. L'endemà passat, la policia va oferir una recompensa de 312.000 dòlars per qualsevol informació útil sobre l'indret on són retingudes. Però l'actuació del govern ha creat molts dubtes a tota la comunitat internacional. I cal recordar que el govern de Jonathan no té precisament un historial gaire brillant en matèria de drets humans i d'eficàcia en la protecció civil. L'any passat Jonathan va declarar l'estat d'emergència als estats on Boko Haram té implantació (Borno, i Adawama) i va desplegar-hi l'exèrcit per a lluitar contra el grup. Segons Human Rights Watch, les forces de seguretat de l'estat van fer-hi detencions indiscriminades de sospitosos de pertànyer al grup i els van torturar i fins i tot executar. Boko Haram va continuar actuant com si no hagués passat res.

5. Quina col·laboració han ofert els Estats Units?

Els Estats Units ha desplegat un contingent militar i policíac per donar suport als esforços del govern nigerià, però no prendran pas part en uns hipotètics combats contra les forces de Boko Haram. En concret, hi aportaran dos-cents efectius per ajudar en l'assessorament de la recerca de les noies. Segons la portaveu del departament d'Estat, Jen Psaki, el desplegament americà consisteix en una 'cèl·lula de coordinació' i, si escau, de negociació per a l'alliberament dels ostatges. Cal tenir en compte, també, que Nigèria és un país molt ric en petroli i que una situació d'inestabilitat podria perjudicar greument les empreses petrolieres, la majoria americanes, que hi ha instal·lades.

6. Quina polèmica hi ha entorn de la primera dama nigeriana arran dels segrests?

Patience Jonathan, l'esposa del president Goodluck Jonathan i primera dama de Nigèria, va ordenar dilluns la detenció de dues dirigents del moviment de protesta contra la inoperativitat del govern. Aquestes dues activistes, una de les quals és mare d'una nena segrestada, s'havien reunit diumenge amb la primera dama, després d'un dia de protestes a la capital del país, Abuja. Però Jonathan les va acusar de ser agents secretes de Boko Haram i d'intentar perjudicar el govern del seu marit. Segons una d'elles, Patience Jonathan va arribar a dir que els segrests havien estat un muntatge per a malmetre el govern. Aquestes detencions, juntament amb el vídeo en què la primera dama apareix plorant i declarant-se perplexa per la suposada mala gestió del govern de Borno (l'estat on van ser segrestades les nenes), han encès encara més els ànims i han convertit la primera dama en el blanc de les crítiques dels activistes, que l'acusen d'hipòcrita:

7. Què és #bringbackourgirls?

Les etiquetes #BringBackOurGirls ('torneu-nos les nostres noies') i #WhereAreOurDaughters ('on són les nostres filles') han esdevingut les més utilitzades per a denunciar la inoperància del govern i per a demanar el retorn de les nenes segrestades. L'usuari de Twitter Ibrahim M. Abdullahi en fou l'impulsor i ara ja té un equip de vint persones per a la difusió a les xarxes de les demandes i denúncies de les famílies afectades. També es fan servir les etiquetes #SaveOurGirls ('salveu les nostres noies') i #FreeOurGirls ('llibertat per a les nostres noies'). El 30 d'abril, dia en què  es van tenir les primeres informacions sobre el segrest, l'etiqueta #BringBackOurGirls va esclatar internacionalment. Heus-ne ací un gràfic:

Men?ame