Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Diumenge  05.01.2014  10:08

Un multitudinari #sócunnoucatalà respon als comentaris racistes de Josep Anglada

La xarxa respon en massa a una piulada del dirigent de Plataforma per Catalunya

Men?ame
 

El dirigent de la racista Plataforma per Catalunya i regidor de Vic, Josep Anglada, va penjar dijous a Twitter una fotografia d'un nen etíop amb una estelada. El comentari que hi feia era aquest: 'Estem arreglats. Si aquests han de ser els nous catalans, jo marxo de Catalunya. Primer els de casa!' La família i els amics de l'infant de la foto va activar ràpidament una campanya, difosa a través de xarxes socials, que ha fet circular multitudinàriament respostes contra Anglada a través de l'etiqueta #sócunnoucatalà.

Mireia Riera, la mare del nen fotografiat, explicava per Facebook la impressió de veure el seu fill al piulet d'Anglada, i afegia que volia denunciar els fets a la justícia 'per mostrar, un vegada més, que hi ha prou raons per a il·legalitzar aquest partit'.

La carta oberta de Mireia Riera diu:

«Ahir em despertava amb la piulada del Sr. Anglada. Em vaig quedar glaçada, no sols pel contingut racista, no sols per haver posat al centre del seu odi un infant, un menor d'edat, sinó també perquè aquest nen és el meu fill. Les coses mai no són com semblen, PxC és un partit racista i xenòfob, encara que s'escarrassin a dir el contrari, i el meu fill és un català nascut a Etiòpia i adoptat quan tenia tan sols quatre mesos.

És fill i nét de catalans, el català és la seva llengua i cada Nadal fem cagar el tió. Però més enllà d'això, és tan català com en Bojan, ex-jugador del Barça, la Manpreet, filla del botiguer de sota casa i nascuda a Esparreguera fa cinc anys, en Mohamed, que va venir sota l'eix d'un camió en fa set i ara treballa en un institut, el Volodia, que va venir amb una beca i s'ha casat amb la Mònica, en Sergio, que va fugir del corralito argentí i viu en una preciosa casa de pagès a l'Empordà, o la Marisa, la néta de la Consuelo que no parla gaire bé el català, però que explica uns acudits boníssims.

Totes aquestes persones són catalanes, i no perquè jo ho digui, sinó perquè ser català es defineix per coses que van molt més enllà del color de la pell, fins i tot de la religió que practiques. El Sr. Anglada no té potestat per a dir qui és i qui no és català, tampoc per a agredir amb les seves piulades plenes de prejudicis cap persona, i menys un infant.

El meu fill creixerà i viurà lliurement en aquest país, el seu. Potser tindrà fills, i no seran de color blanc immaculat. Caldrà que el Sr. Anglada s'hi vagi acostumant, que s'acostumi que hi ha i hi continuarà havent famílies de tots colors, les unes amb fills i filles que tindran noms catalans i la pell bruna, o els ulls ametllats, i les altres amb fills que es diran Salim Casadevall o Marta M'bou.

I si no s'hi acostuma, que faci el que promet i se'n vagi d'aquí.

Volem recordar al Sr. Anglada les seves pròpies paraules, i per això us demanem que participeu en el recull de fotos de cares diverses dient: 'Sóc un nou català. Sr. Anglada quan vulgui ja se'n pot anar.»

Men?ame