Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  03.12.2013  06:00

Autor/s: Martí Crespo

L'èuscar, la llengua dels baleners

En ocasió del Dia Internacional de l'Èuscar, us parlem de l'expansió d'aquest antic idioma, fa tres segles, fins a la llunyana Islàndia

Men?ame
 

El 13 de novembre es va celebrar el tres-cents cinquantè aniversari del naixement de l'erudit islandès Árni Magnússon (1663-1730), propietari d'una singular col·lecció de manuscrits d'aquest país nòrdic. Va arribar a aplegar-ne quasi tres mil, a més de catorze mil documents, la majoria dels quals es conserven, en format original o digitalitzat, a l'Institut Árni Magnússon d'Estudis Islandesos de Reykjavík. Entre aquests, hi ha dos valuosos vocabularis d'un pidgin èuscar-islandès parlat al segle XVII.

Tots dos glossaris es poden consultar a la web de l'Institut Árni Magnússon: el primer, 'Vocabula Gallica', és format per mig miler de paraules i frases, a més d'una cinquantena de numerals; el segon, 'Vocabula Biscaica', és més curt, de poc més de dues-centes paraules, a més de quaranta-nou numerals. Però com explica l'estudiosa Viola Miglio, aquest segon vocabulari té una importància en termes lingüístics perquè hi ha verbs, frases i sentències breus en una cosa que sembla un llenguatge pidgin que devien usar els pagesos islandesos i els baleners i pescadors bascs per comunicar-se: 'També és interessant des del punt de vista històric perquè és una evidència de la comunicació i la curiositat mútua entre bascs i islandesos.'

Tots dos documents que demostren el parlar basco-islandès (amb influències de l'anglès, el castellà i el francès) s'han situat temporalment en el segle XVII i, geogràficament, als fiords de l'oest del país. Amb tot, l'activitat marítima dels bascs en aquelles latituds de l'Atlàntic es documenten des del 1412. I és que la importància de la pesca de la balena al País Basc clava les arrels als segles XII i XIII, aleshores delimitada al golf de Biscaia. L'edat d'or de l'activitat balenera va arribar al final del XV i el començament del XVI, ja amb expedicions transoceàniques que van portar les embarcacions basques a Islàndia, Grenlàndia, Labrador i Terranova (en terres nord-americanes també es va desenvolupar un altre pidgin, amb les llengües de les primeres nacions). El pes d'aquella lucrativa i arriscada indústria és demostrat amb la presència de balenes en els escuts de molts municipis costaners: Bermeo, Biarritz, Getaria, Hendaia, Hondarribia, Lekeitio, Mutriku…

Tot i que, parafrasejant Miglio, els glossaris aplegats fa tres segles per Árni Magnússon demostren la 'curiositat' entre bascs i islandesos, també cal dir que la relació no sempre va ésser d'entesa i intercomunicació. A la mateixa zona dels fiords occidentals, entre el 1615 i el 1616 hi hagué un esdeveniment tràgic quan tres vaixells baleners van naufragar i una trentena de mariners bascs que n'havien sobreviscut van ésser assassinats pels habitants locals, per raons que no s'han pogut esbrinar. L'episodi, conegut com a Spánverjavígin ('la matança dels espanyols'), és considerat la primera i única matança ocorreguda mai a Islàndia.

Dos glossaris més

Els dos glossaris esmentats no són els únics que documenten l'existència d'un pidgin èuscar-islandès. N'hi havia un altre, que malauradament s'ha perdut. Però al segle XIX, Sveinbjörn Egilsson va descriure'l i en va copiar onze paraules, que ens han pervingut. Paral·lelament, Miglio i Ricardo Etxepare van anunciar el 2010 la descoberta d'un quart glossari a la biblioteca de Harvard.

Men?ame