Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  11.04.2013  06:00

Article X del tractat d'Utrecht

Sobre la cessió de la sobirania de Gibraltar a la Gran Bretanya

Men?ame
 

El rei catòlic per si mateix i pels seus hereus i successors cedeix per mitjà d’aquest tractat a la corona de la Gran Bretanya la plena i entera propietat de la ciutat i castell de Gibraltar, juntament amb el port, defensa i fortaleses que li pertanyen, i en dóna la propietat absolutament perquè la tingui i en gaudeixi amb enter dret i per sempre, sense cap excepció ni impediment. Però per evitar qualsevol abús i frau en la introducció de mercaderies, el rei catòlic vol, i suposa que així s’ha d’entendre, que l’esmentada propietat se cedeixi a la Gran Bretanya sense cap jurisdicció territorial i sense cap comunicació oberta amb el país circumveí per la part de terra. I com que la comunicació per mar amb la costa d’Espanya no pot ser oberta ni segura sempre, i per això els soldats de la guarnició de Gibraltar i els veïns de la ciutat es poden veure empesos a grans tràngols, com que el rei catòlic només té en ment impedir, com queda dit més amunt, la introducció fraudulenta de mercaderies per la via de terra, s’ha acordat que en aquells casos es pugui comprar amb diners comptants en terra d’Espanya circumveïna la provisió i la resta de coses necessàries per a l’ús de les tropes del presidi, dels veïns i de les naus assortides al port. Però si es detecten algunes mercaderies introduïdes a Gibraltar, tant si és per a permuta de queviures com per a qualsevol altra finalitat, s’adjudicaran al fisc, es presentarà queixa d’aquesta contravenció del tractat i es castigaran severament els culpables. I sa majestat britànica, a instàncies del rei catòlic, consent i convé que no es permeti sota cap motiu que jueus ni moros habitin ni tinguin domicili a la ciutat de Gibraltar, ni es doni entrada ni acollida a les naus de guerra mores al seu port que puguin tallar la comunicació d’Espanya a Ceuta, o infestar les costes espanyoles del cors dels moros. I  com que hi ha tractats d’amistat, llibertat i freqüència de comerç entre els anglesos i algunes regions de la costa de l’Àfrica, s’ha d’entendre sempre que no es pugui negar l’entrada al port de Gibraltar als moros i les seves naus que només hi van a comerciar. També promet sa majestat la reina de la Gran Bretanya que als habitadors de la ciutat de Gibraltar se’ls concedirà l’ús lliure de la religió catòlica romana. Si en algun moment a la corona de la Gran Bretanya li semblés convenient de donar, vendre o alienar de qualsevol manera la propietat de la ciutat de Gibraltar, s’ha convingut i concordat per mitjà d’aquest tractat que es donarà a la corona d’Espanya la primera acció abans que a les altres per redimir-la.

Men?ame