Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  14.02.2013  06:00

Enric Casasses: 'Espriu és el poeta de la Catalunya morta'

Us oferim uns fragments de l'entrevista en vídeo que li ha fet el crític literari Jordi Galves

Men?ame
 

El poeta Enric Casasses és refractari a la premsa, a les entrevistes, a aparèixer en els mitjans. Però fa pocs dies que va acceptar de fer una entrevista en vídeo amb el crític literari Jordi Galves, responsable del bloc 'Un dia en les carreres', un crític punyent que no deixa indiferent ningú, per bé o per mal. Us oferim uns fragments de l'entrevista, enregistrada a VilaWeb, on Casasses parla dels 'paradisos artificials', del procés de Catalunya cap a la independència i de la relació amb el País Valencià i les Illes Balears. I també del poeta Salvador Espriu i del Dalí literari. Trobareu l'entrevista íntegra al bloc de Galves, 'Un dia en les carreres'.

Heus ací alguns arguments d'Enric Casasses:

'Els polítics ho estan impedint tant com poden, però a Catalunya el que passarà és que se separarà d’Espanya pacíficament. Immediatament --o després d’un temps-- el País Valencià i Mallorca demanaran tractes i es crearà a la llarga una federació valenciana-catalana-balear, i això sí que serà una federació com Déu mana entre tres que tenen una cosa en comú. Això seria l’interessant, o sigui, canviar una mica el mapa d’Europa, i canviar els colors de la península Ibèrica... Una mica de canvi fa il·lusió i jo crec que sí... Catalunya és l’únic país del món que té una cultura diguem-ne plena sense estat. Els altres que hi ha estan folcloritzats o putejats d’una manera que no hi ha un Ausiàs Marc, un Ramon Llull, un Josep Carner, o sigui tota una literatura i tota una cultura... Ni a Bretanya, ni a Occitània, ni a Sardenya, ni a Còrsega, ni al Tirol, ni enlloc. És l’única cultura plena sense estat. I, hòstia, sembla que a Europa els foti vergonya reconèixer-ho.'

I sobre Espriu diu això:

'Jo penso que si volen fer de l’Espriu el poeta nacional de Catalunya l’han cagat. O sigui, Espriu seria el poeta nacional de Catalunya si Catalunya es mor, ell és el poeta de la Catalunya morta. El poeta del 'Cementiri de Sinera'... No, no. La llengua de l’Espriu, per començar, és molt rara, és molt seca i molt rara. Les proses últimes potser tenen alguna una cosa més... però jo el veig trist, i la metafísica aquesta del laberint i tot això és prima. Va a parar al no-res d’una manera fàcil.'

I sobre Dalí:

'El Dalí ha sigut un dels grans ambaixadors de Catalunya a fora, sens dubte. La propaganda del Francesc Pujols, mundialment... Arriba un punt que a França no saben si això del Pujols és un invent del Dalí o què. Això ho vaig haver d’explicar. Perquè el que diu el Dalí no és un estirabot, és real. I l’espardenya i la barretina i el cap de Creus i tot hi surt a l’obra. Si hi ha qui comença a estudiar Dalí es trobarà amb Cadaqués, es trobarà amb el Josep Pla, es trobarà amb el Fages de Climent, es trobarà amb el Pujols, es trobarà amb l’Eugeni d’Ors i la Lídia, es trobarà amb tota la cultura catalana. Es trobarà amb el gran putrefacte pelut d’en Guimerà. I haurà de saber qui és i ho buscarà al Google. Es trobarà amb la pàgina de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. És una porta.'

Men?ame