23.11.2010 - 07:07
De bon matí, quan els estels es ponen i comença l’onzè dia de campanya electoral, la xarxa va plena de notícies sobre polítics de fora que ens visiten per incorporar la seva aportació mediàtica a aquest mercat de Calaf en què s’està convertint la campanya preparatòria del 28 de novembre.
Hi són tots: el “compañero” Felipe, “nuestro” Mariano, “el amigo” ZetaPé, “Pepe Borrel”, Esperanza “la artillera”, ministres i ministrables, diputats i presidents autonòmics, dia sí i dia també el millor de cada casa. I no pas en petites dosis, no: “Todos juntos y en unión”. Com a la casa d’en Sisa, aquí podem dir ben bé que no hi falta ningú.
Vist el panorama es diria que aquella exposició que en temps del règim pujolista es va dir “Cataluña, tierra de acogida”, pensada per fer-nos els simpàtics quan encara hi havia qui es creia allò de “les Espanyes”, ha reviscolat. Però com que la memòria és feble i les conveniències fortes, alguns dels que ens visiten de més enllà han confós els termes i per comptes de terra d’acollida no tenen cap escrúpol a considerar-nos “tierra de cogida”. No pas en l’accepció argentina del verb “coger” (tot i que de vegades també ho sembla) sinó en el sentit tauròmac de l’expressió: la trompada i l’“acoso y derribo”.
L’última perla de la sèrie ens l’ha esquitxat la sublim Esperanza Aguirre, presidenta de la comunitat de Madrid, que ha vingut a terres de missió per predicar la veritat popular i fer pràctiques de català. Llegiu les seves tesis al portal d’El Periódico i vegeu-la en el següent vídeo parlant la llengua de Verdaguer i citant de passada Josep Pla.
No s’acaba amb aquest, però, la nòmina de vídeos pornogràfics dels quals tan generosa se’ns està mostrant la campanya. I val a dir que n’hi ha per totes les bandes i colors. Aquí podeu veure, per exemple, la senyora Maria Lapiedra passejant amb calces per Madrid i remenant una estelada. Diu que la peça forma part de la campanya de suport a Joan Laporta. Jo, en canvi, juraria que la idea l’ha parit algun dels seus nombrosos enemics que se li ha infiltrat a casa.
El que fa més pena de tot és que el candidat de Solidaritat sembla viure en un altre món. Vegeu, si no, les seves paraules reproduïdes a Racó Català en el sentit que a tot el món s’estan prenent molt seriosament la seva proposta d’independència.
La darrera (ara com ara) aportació al circ audiovisual es podria emmarcar sota el lema “Tot s’aprofita”. Em refereixo a l’operació de maquillatge -ara en diuen “tuneig”– que un castís ha fet en l’espot de les joventuts socialistes de la noia que es posava d’allò més contenta en votar Montilla. Amb uns simples retocs a la banda sonora me l’ha transformat en un espot a favor de Barcelona Decideix i amb una pregunta final d’allò més assenyada: per què hi ha votacions que són un plaer i unes altres que són il·legals?
Una de les frases del dia ens la dóna el senyor Joan Puigcercós: “El que no vulgui quedar mai malament que no faci política”. La va pronunciar en el transcurs d’una entrevista amb el periodista Xavier Sardà. Mirant-s’ho amb ulls perversos es diria que estem davant d’una variant d’aquella frase atribuïda al general Franco que recomanava als seus íntims que fessin com ell i no es fiquessin en política.
Una variant de la fauna altiplanesca relativament recent, però ja digna d’estudi, és la coneguda amb el nom d’“intel·lectuals espanyols” i el malnom de “la penya de la cella a la ZP”. Els identificareu de seguida: són aquella colleta -Almodóvar, Sabina, Bardem, Ríos, Banderas…- que es mobilitzen amb una portentosa facilitat per donar suport a qualsevol causa justa… que com a mínim estigui a mil quilòmetres de la Puerta del Sol. De les reivindicacions de més a prop, en canvi, ni cinc, tu. Doncs bé, la gran notícia d’ahir és que tota la congregació ha signat un manifest de suport a Iniciativa i al seu candidat Joan Herrera. En parla El País amb un preciós titular “La ‘ceja’ que votó a Zapatero se pasa a Herrera” i també, com no podia ser altrament, la pàgina web d’Iniciativa. El diari Público també se’n fa ressò. I amb un titular que tira pel broc gros: “La cultura española ‘vota’ a Herrera”.
Un altre dels noms del dia és el de la senyora Núria de Gispert. A la pàgina del senyor Mas podem llegir la crònica de l’acte en el transcurs del qual es va fer públic que, si els resultats de diumenge ho permetien, seria la candidata que proposaria per a la presidència del Parlament. A La Vanguardia se’n parla també i amb una mica més de detall.
A les portes del que serà el segon debat televisat -si la Junta Electoral Central no acaba dient que no- val la pena llegir l’editorial d’ahir de Racó Català. Parla del debat del diumenge i de les invisibilitats que hi va haver. Invisibilitats de dues menes: la del candidat Montilla (que -diuen- hi era, però no es notava) i la de les forces extraparlamentàries.
A la pàgina de Reagrupament trobem una entrevista al candidat Joan Carretero feta en llenguatge de signes català per als sords i la crònica de l’acte que va celebrar a l’Auditori de Barcelona amb dos mil militants i un titular dels que, si més no, es fan llegir: “Carretero vaticina un tsunami al Parlament”.
Hi ha paraules que et criden l’atenció i altres que, en canvi, no canvien mai. Com la “frase de la setmana” del candidat Albert Rivera que no ha variat des de l’inici de la campanya. En canvi, una de les alegries d’aquest cronista matiner és l’enjòlit per saber quina serà la frase del dia triada pel portal digital del diari El Mundo. Me la posen a la capçalera de la pàgina, en una secció que es diu “28-N: Lo mejor de la campaña” i només de veure-la ja m’animo. La d’avui va sortir de la boca del senyor Felipe González i anava adreçada al seu correligionari José Montilla: “Si el ruido de tripartito no hubiera impedido explicar tu pedazo de gestión, estaríamos en otras condiciones.” I si els hi fa cosa, poden anar a La Vanguardia que també parla de tot allò del “ruido” que va dir l’expresident espanyol.
Com una flor enmig d’un abocador a La Vanguardia trobem una paraula que semblava ja oblidada: “educació”. La llegim en boca del senyor Mas que en relació al debat d’aquesta nit diu que “accepta per educació les condicions del president”.
Pel que fa a la lectura recomanada del dia jo em decantaria per l’article de Vicent Sanchis a l’Avui titulat “Vilingüïsme”. És curt, se li entén tot i, a més a més, està carregat de raó. Què més es pot demanar en aquestes hores matineres?
Enllaços
Array
