06.08.2010 - 11:01
El 6 d’agost de 1945, avui fa seixanta-cinc anys, l’aviació dels Estats Units va llançar la primera bomba atòmica de la història sobre Hiroshima (Japó), l’atac més ferotge de la II Guerra Mundial. Es calcula que va matar 140.000 persones, tres dies abans de llançar-ne una segona sobre Nagasaki. Per primera vegada un representant del govern nord-americà ha assistit als actes de commemoració que s’han celebrat al parc del Memorial d’Hiroshima (museu).
A un quart de nou del matí, hora local, el so d’una campana de pau s’ha sentit en la localitat japonesa, coincidint amb l’hora en la qual el 6 d’agost del 1945 l’avió de combat nord-americà B-29 ‘Enola Gay’ feia el seu primer atac amb la bomba atòmica. L’acte ha finalitzat amb un minut de silenci (vídeo).
L’ambaixador dels EUA al Japó, John Ross, ha estat avui a Hiroshima. Ara, molts supervivents a la bomba d’Hiroshima i la de Nagasaki esperen la visita del màxim representant nord-americà, el president, perquè mai fins ara hi ha assistit. Tot i que el president Obama ha defensat un món sense armes nuclears i va rebre el premi Nobel de la pau d’enguany, no hi assistirà; potser ho farà al novembre, durant el Fòrum econòmic Àsia-Pacífic. El govern dels Estats Units mai ha demanat perdó a les víctimes de forma oficial.
Els representants de França i el Regne Unit, dos països aliats de la II Guerra Mundial que avui tenen capacitat nuclear, i un secretari general de l’ONU en actiu, actualment Ban Ki-Moon, també han assistit als actes per primera vegada. Ki-Moon ha fet també una crida a un món sense armament nuclear.
Abolir l’armament nuclear
‘Clarament, la urgència d’abolir les armes nuclears és el que impregna la nostra consciència global’, ha dit l’alcalde d’Hiroshima, Tadatoshi Akiba, en un discurs seguit per l’alliberament de coloms blancs. La bomba d’Hiroshima, anomenada ‘Little Boy’, va ser la primera llençada per l’exèrcit nord-americà i de la història. Només tres dies després d’aquell atac, el 9 d’agost de 1945, els Estats Units va llançar una segona bomba nuclear sobre la ciutat de Nagasaki, al sud del Japó. Japó es va rendir sis dies després, posant fi a l’agressió militar que va portar a la Segona Guerra Mundial.
S’han organitzat actes per commemorar l’efemèride en ciutats de tot el món. Per exemple, una campanya internacional que demana l’abolició de les armes nuclears ha convocat una desena de concentracions. La campanya Million Pleas impulsada per l’ICAN vol aconseguir un milió d’adhesions i els usuaris poden deixar el seu missatge al web a través de les xarxes socials Twitter, Facebook i YouTube. El vídeo d’aquesta el protagonitzen un grup d’infants de l’escola d’Hiroshima i un supervivent de la massacre de 1945, que demanen un món lliure d’armes nuclears als nou països que tenen la bomba nuclear (mapa): EUA, Rússia, Corea del Nord, França, Israel, Regne Unit, Paquistan, Índia i la Xina.
Al centre de l’agenda
La qüestió de l’armament nuclear ha tornat amb força a l’agenda política internacional amb l’arribada a la Casa Blanca del president Barack Obama. Poques setmanes després de jurar el càrrec, va advocar en un discurs a Praga (Txèquia) per un futur sense armes nuclears i es va comprometre, per responsabilitat moral, a fer tots els esforços en aquest sentit.
El setembre passat, el consell de seguretat de l’ONU va aprovar per unanimitat una resolució contra la proliferació nuclear, en què s’instava tots els països que no han subscrit el Tractat de No-Proliferació a fer-ho, i demanava als signataris que mantinguin la promesa de no desenvolupar armes ni caps nuclears. Els cinc membres permanents del consell (els EUA, França, la Gran Bretanya, Rússia i la Xina) disposen de bombes atòmiques, fet pel qual va dotar de caràcter històric la unanimitat de la votació. La resolució aprovada també instava tots els països a pressionar Corea del Nord (especial) i l’Iran (especial) perquè aturin els seus programes nuclears.
I fa quatre mesos, el president dels EUA i el de Rússia, Dmitri Medvedev, van signar un acord bilateral que preveu la reducció d’un 30% dels seus arsenals nuclears. Es calcula que els EUA tenen desplegades unes 2.000 armes nuclears i Rússia, més de 2.500.
Enllaços
Array
Array
Array
