05.04.2008 - 06:00
La Sala d’Actes de la Biblioteca i la Sala d’Exposicions del C.C.Calisay acullen, a partir de dissabte, una exposició retrospetiva de l’obra de Joan Subirats i Lemos (La Ràpita, 1955- Arenys de Mar,1997). Amb el títol No tinguis por es presenta per primera vegada a Arenys de Mar una exposició sobre l’obra gràfica i pictòrica d’aquest artista arenyenc.L’exposició està organitzada per Vilaweb, la Regidoria de Cultura i la Biblioteca P. Fidel Fita i es podrà visitar fins al 27 d’abril. La inauguració serà a les 7 de la tarda a la Biblioteca i anirà a càrrec de la regidora de Cultura, Isabel Roig, l’escriptor Jordi Bilbeny, la periodista Assumpció Maresma, i la neboda de Joan Subirats, Margot Joan. Seguidament, s’anirà fins al Calisay, on es donarà per acabada la inauguració amb un brindis.
SALA D’EXPOSICIONS CALISAY. OBRA PICTÒRICA
Aquesta exposició antològica d’homenatge a Joan Subirats Lemos mostra una part de la seva obra pictòrica, la que va del 1980 al 1996. No sempre l’obra exposada és la més significativa, perquè els seus quadres es troben disseminats entre moltes col•leccions particulars i encara no se n’ha fet la catalogació completa. En els seus primers exercicis adolescents Subirats ja cerca els secrets dels grans mestres, de Caravaggio a Millet, per captar la llum o aquell instant que cal robar al present. Obsedit a construir un univers propi més enllà de la norma, fa del diàleg amb la llum el seu aliat. Subirats se serveix de tècniques lligades al realisme en un moment en què l’abstracció és l’estil predominant. Retrats, paisatges, bodegons li fan companyia. De primer, amb tècniques hiperrealistes; més tard, amb una pinzellada ràpida, solta, desinhibida. Cerca la bellesa i la retrata crua. La seva pintura no és un mirall tranquil, n’és el revers.
SALA D’EXPOSICONS BIBLIOTECA P.FIDEL FITA: OBRA GRÀFICA
Joan Subirats Lemos es va decidir, de molt jove, a guanyar-se la vida amb les seves habilitats artístiques, evidents des que era ben petit. Si ara això no és fàcil, a l’Arenys de Mar de principi dels setanta ho era menys. En un ambient clarament hostil a tota sensibilitat artística, sobreviure manifestant la diferència, la discrepància, era entrar en conflicte. No s’hi respirava gens d’aire de tolerància. Tot i amb això, Subirats sempre va cercar un forat, on fos, per anar més enllà. Si als quinze anys hagué d’anar a treballar al tèxtil, de seguida es va posar a fer dissenys; si no hi havia més feina que la de vidrier, va provar de fer alguna cosa més que tallar finestres i va dissenyar aparadors inspirats en el modernisme, com els de Can Blanch (desapareguts). Deslliurat del servei militar, es va instal•lar a Barcelona, on va poder alenar per primera vegada. Trobar feina no li va costar gens; a l’estudi del dissenyador italià Mario Resmini el van rebre amb els braços ben oberts. Sabia dibuixar i aprenia ràpidament. Aviat va dominar la tècnica dels estampats tèxtils d’alta qualitat, feina que no va abandonar mai del tot. El seu domini del dibuix, en una època en què no hi havia ni escànners, ni Photoshop, li permeté d’excel•lir, sobretot, com a il•lustrador. Bon coneixedor de la tècnica de l’aerògraf, va treballar per al sector publicitari i editorial. Poc abans de morir era un dels principals pioners del disseny gràfic per internet.
