Notícies

Dijous  15.06.2006  06:00

Fèlix Martí, Rosa Cullell i l'estatut

Men?ame
 

Segons Fèlix Martí, president, entre més coses, del Centre UNESCO de Catalunya i de l'associació catòlica Pax Romana, el nou estatut solament és un pas endavant, però no pas el salt que necessita Catalunya, i per això demana el no al text. En canvi, la directora del Liceu i una de les impulsores de la plataforma Estatut Jo Sí, Rosa Cullell, considera que aquest estatut és precisament el salt endavant que Catalunya necessita.

1. Quin vot demana per a l'estatut i amb quines raons fonamentals el defensa?

2. Aquest estatut és millor o és pitjor que el del 1979?

3. És acceptable la rebaixa d'aquest estatut respecte del que va aprovar el Parlament?

4. Quines conseqüències pot tenir una victòria del sí o del no?


Fèlix Martí

1. He escrit un article defensant el no perquè em sembla que en aquests moments hi ha una bona part de la població de Catalunya que desitjaria fer un salt, no un pas endavant, com els partidaris del sí diuen. Hi ha molta gent que pensem que ara és el moment de fer un salt, si més no de crear una consciència col·lectiva diferent de la que representen aquests petits passos que s'han anat fent aquests últims anys, perquè jo crec que allò que ha donat de si l'Espanya de les autonomies és massa limitat, i que per la via de les autonomies no es pot anar gaire més lluny. Per tant, a mi em sembla que el no, que jo he defensat, és l'explicitació de tot aquest sector de gent que volem fer un salt en l'autogovern. Ara, a mi em sembla, i això també cal dir-ho, que tant el sí com el no expressen la voluntat d'una gran majoria de la població catalana de progressar en l'autogovern. És a dir, no hi ha ningú que es vulgui quedar allà on som, i això em sembla molt positiu.

2. És millor. No gaire millor, és tècnicament una mica millor, però té trampes perquè deixa moltes coses per a una negociació posterior, i això és molt perillós. En els principis sembla que és un estatut que permet un progrés qualitatiu notable, però llegint-lo a poc a poc hi ha massa qüestions obertes que després s'hauran de negociar amb l'estat, i tornarem a tenir un llarguíssim procés de negociar, de demanar i de no obtenir. És un camí que desgasta molt les energies de Catalunya, i per això jo em penso que és molt positiu que molta gent plantegi que allò que necessitem és un salt diferent.