Josep Maria Espinàs, el periodista que mirava la gent
“Jo miro la gent”: aquesta forma senzilla i consistent d’entendre el periodisme que tenia Espinàs és una lliçó que tots hauríem d’aprendre i respectar
És una veritat universalment coneguda que un xarlatà en possessió d’un projecte megalòman sempre trobarà un polític català que li compri la martingala
Són elles les qui calmen el neguit i la culpa que sentim moltes mares i molts pares cada vegada que ens adonem que vivim en una societat, a l’estat de la qual la criança tant li fot
El coneixement sobre els peixos sol ser intermitent –i acumulatiu, també– al llarg de l'existència. Un saber perifèric que apareix com de casualitat
Primer capítol del relat de Julià de Jódar per aquest estiu
"El meu jo de vint anys vol sobreviure a l'edat i per això surt cada nit a cridar 'Hasel' per tota la ciutat"
Aquesta funcionalitat és per als membres de la comunitat de Vilaweb. Si encara no en sou subscriptors, cliqueu en aquesta pàgina per veure’n els avantatges.
S'ha afegit la noticia a Favorits.