La necessària regeneració de CiU

L’encausament d’Oriol Pujol ha desfermat una monumental tempesta política. El qui fins ara era secretari general de CDC i portaveu parlamentari ha decidit d’apartar-se de tots els càrrecs polítics, però conservar l’acta de diputat. I això ha motivat la reacció immediata de la majoria dels altres grups polítics, que li exigeixen que també plegue de diputat.

Crec que seria bo que Oriol Pujol renunciàs també a l’escó parlamentari. No per allò que puga haver fet, que ja ho decidirà la justícia, sinó per les circumstàncies del país i del moment. Durant massa temps CiU ha ajornat l’esforç de regeneració que li reclamava la societat. De regeneració contra la corrupció. I ara en paga les conseqüències. Potser si no haguessen deixat el cas Millet en aquests llimbs incomprensibles i sagnants, si Unió no hagués provat, cínicament, de fer veure que havia fet net del cas Treball o si no haguessen esclatat casos locals, i no tan locals, com el de Xavier Crespo, tot plegat seria més fàcil i més païdor. Però l’encausament d’Oriol Pujol se situa en línia amb tot això i obliga, a parer meu, a un gest fort, contundent, clarificador, que marque el límit. A un gest que no siga vist com un altre qui dia passa any empeny. 

S’ha de reconèixer que Pujol ha reaccionat de seguida, i avui cal recordar que encausament no equival a acusació, i encara menys a culpabilitat, i que no és tolerable que puga passar-se anys abans de saber si és acusat o no. Ni és normal que es divulguen en la premsa proves judicials. Tot això és veritat, però no n’hi ha prou per a compensar el malestar ciutadà, constatable i difícil d’esbandir si no es fa un gest potent, un canvi de rumb radical.

[Al llibre ‘A un pam de la independència’ (RBA) trobareu un recull dels editorials més importants que he escrit a VilaWeb els darrers cinc anys, el relat de com hi hem arribat i una proposta d’organització del futur estat. El podeu comprar a La Botiga de VilaWeb, amb descompte per als membres de +VilaWeb. I si així ho voleu no tinc cap problema, ben al contrari, per dedicar-vos-el…]