L'agost amb Jeanne Moreau

Retrospectiva de l'actriu de presència insubmisa i llum fulgurant a la Filmo

El 'Walking dead' d'Inés Arrimadas

«Allò que havia de ser una passejada de multituds es va convertir en una espècie de 'Walking dead' per una ciutat que celebrava la festa del Renaixement, però que per uns minuts va quedar intencionadament fossilitzada»

Que l'amor s'hi posa

«Aquells mateixos ulls acusadors com si fossis a punt de cometre el més greu dels crims i crear un trauma a la criatura que al final no sabrà si és nen o nena amb tant de rosa i encara el desviaràs del recte camí que tenim pensat per als mascles, per una banda, i les femelles, per una altra.»

La llengua, els jutges i les vergonyes al sol

«Desmentiu-m'ho, si us plau. Desmentiu-m'ho i rectificaré feliç d'haver-ho de fer. Però és que no he sentit ni llegit ni trobat ni res cap reacció a aquesta sentència ignominiosa des del Principat»

El dilema del presoner

«Hi ha cap manera que guanyi tothom? El dilema no es resol demanant confiança (una petició absurda) sinó produint-la a partir dels mateixos interessos egoistes que motiven la deslleialtat»

Estius de mantega de colorets

«Com m’agradaria tornar a enxiquir-me entre els braços del meu iaio, arrecerar-me a la falda de la iaia, que m’acotxaren al llit i em tornaren a explicar històries a la llum de la lluna»

Aquesta doble vara de mesurar

«Com sempre que un unionista 'x' perpetra una ocurrència vandàlica, els atacats –perquè si ens toquen a una, ens toquen a etcètera– ens demanem retòricament què passaria si naltros féssim exactament igual»

'Grogor, grogooor, llum de la meva vida…'

Monocromia del conflicte: el groc inunda el paisatge i la grogor els mitjans. Ara, amb l'última atzagaiada del Llareno solitario, ells (aparentment) han quedat ben groguis. Però no cal patir: el nou cabdill del PP hi posarà el pertinent toc luti

Ítaca

«Hem arribat a un punt en què ja no tenim l’opció d’aturar-nos, de fer marrada, ni tan sols de frenar. O avancem o ens esclafaran»

Ara és l'hora, presoners!

«Així, doncs, jo ara espero, més que mai, rebre immenses dosis de mala bava de les presons. D’acidesa. De lucidesa. De caràcter endurit. De poca broma. De molta pressa. De molta calma.»

Carme Garcia, fotos des del terrat

Exposició i llibre d’aquesta fotògrafa de mirada neta que tant retrata la vida de dones i criatures al terrat com la venda d’heroïna al carrer

L’exorcista

«Si s’ha creat aquesta figura és, no ens enganyem, perquè deu fer falta»

Elogi de l'art rebel

«Quan un museu que porta el nom de la reina d'Espanya vol amansir artistes rebels com Picasso, Miró o Tàpies i buida les seves obres de tota la càrrega subversiva que contenien, l'engany arriba a cotes de frau absolut»

Qui vol jugar als micos d'imitació?

«Qui no té més projecte polític que anar a la contra té tot el temps del món per a dedicar-se a jugar amb els indepes susceptibles, però en aquesta banda tenim massa feina per a donar-los gust i caure en les provocacions»

Postal de Menorca (estiu 2018)

«Menorca, a gran diferència de Mallorca i també d’Eivissa, ha sabut preservar part dels encants de l’illa dels embats del turisme de masses»

Una assignatura no computable

«La història de tota religió és la història de la consolidació d'una comunitat, i una comunitat existeix per oposició a unes altres»

Ecos d'Ekidistan: suprematisme d'esquerra

Política internacional. A Itàlia passen coses. Salvini és la novetat; el suprematisme d'esquerres, el fòssil enquistat. Però, en l'entremig, un fenomen impensable fins fa ben poc: ganes de comprendre les aspiracions sobiranistes

Sant Tornem-hi

La justícia europea no veu problemes penals amb el 1r d'Octubre.

Les exportacions ja representen un 64,5% de les vendes fora de Catalunya

L'activitat de la indústria és clau per a continuar rebaixant la dependència de l'estat espanyol, però és urgent millorar l'encaix entre empresa i universitat

Davant del 'Guernica'

Les coses que ha vist el quadre de Picasso, també en la versió en tapís quan es va declarar davant seu la guerra de l’Irac

La ratafia, quan tinguem els presos a casa i la República al carrer

«El govern del PSOE farà com ha fet sempre, però a hores d'ara ja hauríem de conèixer la pell de xai amb què es cobreix. Molts anys viscuts i patits. I en la memòria recent, encara calenta, un primer d'octubre que tampoc no va ser debades»

Qui vigila els vigilants?

«No ens sorprèn pas, és clar, a hores d'ara, l'ús d'això que anomenen 'forces i cossos de seguretat de l'estat' en operacions de claveguera i guerra bruta. És només que podria ser que, en aquest cas, ens trobéssim en un estadi peculiar de la pràctica»

43 morts, 47 ferits, 13 responsables, 0 condemnats

«Després de tants anys ja és hora de depurar responsabilitats, no només els de la causa de l’accident, també els de l’apagada informativa, els de la manipulació del cas, els jutjats que han omès proves i de tots aquells que han afegit patiment a les víctimes»

Mosquits per a combatre la festivalització

«El cap de setmana vinent, els dies 13 i 15 de juliol, aquest esdeveniment que havia arribat a portar el nom de 'festival', renaixerà precisament per atacar les entranyes de la festivalització»

Seria possible, avui, un altre Puyal?

«Amb l’adeu de les seues ‘transmis’ molts sentim que s’acaba una època. L’època que tota una gent es va esforçar per (re)construir un patrimoni que avui, de tant de creure’ns que l'hem assolit, de tant de donar-lo per descomptat, no ens ve d’aquí de bandejar-lo amb aquella alegria.»

Passar fractura

Més que fracturada, la societat catalana és fractal per naturalesa. Un trencadís harmònic com el del banc sinuós del Park Güell. Condemnat a incorporar peces noves contínuament

'Momentum'

«Però aquesta espera del 'momentum' és també, alhora, expectativa d'esperança. Perquè, malgrat tot, no ens hem rendit. Perquè no hem renunciat, no estem disposats a renunciar»

La bomba Boye

«Creixerà més o menys, l'independentisme? Dependrà del judici. Ciutadans tindrà vots a les municipals? Dependrà del judici»

La Marçal ressonant

Veus poètiques i narratives entre els vint-i-nou i els quaranta troben en la seva obra un referent de ritmes, mètriques i temes

L’estiu, malgrat tot

«Una gran ocasió per a despullar-se, metafòricament i literalment, per a deslliurar-se d'abillaments i de disfresses i per a, nus i transparents, repensar-se, encara que per a fer-ho a voltes calgui, precisament, no pensar res en concret»

Tremolem! Rafa Nadal opina de política

«Quan les esglésies perden poder i els polítics ho perden tot, la mirada de la societat que vol un guia es posa en el món de l’esport. Quina calamitat!»

Aixecar les faldilles ja no fa gràcia

«No sé fins a quin punt podem parlar de nanos innocents, en una societat capaç de convertir els violadors en herois mediàtics i en què l’edat de topar amb el primer porno de violació és a nou i deu anys»

Els articles que no escric

«Penso justament això, que a la meva gent la preocupa la situació política del país i que només quan aquesta situació es normalitzi podrem dedicar-nos a escriure articles sobre altres qüestions»

Societats truncades

Mentre la vida moderna reviscola espècies semiextingides ('equidistar', 'disruptiu'), engendra híbrids ('interlocutar') i fossilitza exemplars vius ('progre'), a Itàlia commemoren el referèndum que engegà la monarquia a dida

El nou Noucentisme com a provocació

«Si esgrimir la cultura com a eix d'una política no es percep com la provocació que de fet és, això és perquè ningú, ni els més incultes, no gosaria oposar-s'hi en les actuals circumstàncies»

Vas bé per anar a Sants

'20-S', de mediadors a presos

Crònica documental d’unes hores decisives després convertides en relat jurídico-polític de protesta violenta

Amazon? Punt negatiu!

«La història se situa ara en ple segle XXI. A Anglaterra. En una d'aquelles empreses 'txatxipirulis' que se suposa que són paradigma de la modernitat asèptica i megasupereficient. És la nova economia, no? Tot net. Tot ràpid. Tot meravellós mentre no li miris els budells»

Quan l'única sortida és llançar-se per la finestra

«La víctima del desnonament s'ha d'afrontar a la mort social. Desposseïda de la llar, inclosa en llistes de morosos que li impedeixen l'accés a qualsevol mena de finançament o a la contractació de serveis»

Batre un ou a la presó

«Encara que a les presons podien menjar patates o truita, no era el mateix. La desconnexió entre els aliments i el resultat final demostrava les petites privacions que condueixen a una vida precària»