Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/73>

Alfons López Tena

16.09.2013

Catalunya independent i la Unió Europea

Cap norma dels tractats de la Unió Europea no estableix expressament què passa quan una part d'un estat membre es constitueix en estat independent. Per tant, s'ha d'analitzar cada aspecte regulat en els tractats amb el mètode de Jack l'Esbudellador: anem per parts.


1. Euro


Cada estat pren com a pròpia la moneda que vol. Hi ha estats de fora de la UE que tenen l'euro (Montenegro, Kossove, Andorra, etc.), com hi ha estats de fora dels Estats Units que tenen el dòlar (l'Uruguai, Panamà, l'Equador, etc). Ningú no pot expulsar la Catalunya independent de l'euro; únicament no admetre-la al consell de direcció del Banc Central Europeu, on per cert Espanya no hi és: la seva plaça, la hi ha presa Luxemburg.


2. Mercat únic: la lliure circulació de mercaderies, capitals, serveis i persones 


Ara totes les empreses i ciutadans dels estats membres de la UE tenen aquests drets a Catalunya, que és part d'un estat membre. Certament, aquests drets els poden perdre, però tan sols si els vint-i-vuit estats membres prenen aquesta decisió per unanimitat. Si és el cas, les empreses alemanyes ja no podran exportar a Catalunya ni establir-s'hi lliurement, ni exportar a la resta de la UE allò que fabriquen a Catalunya; els treballadors romanesos necessitaraen permís de residència i de feina; les financeres britàniques no podran moure-hi capitals lliurement; ni els professionals italians prestar-hi serveis sense traves. 


Presa la decisió, per unanimitat dels estats membres, d'expulsar la Catalunya independent del mercat únic, l'estat català pot establir els requisits, imposts i aranzels que li plaguin, com ara gravar amb més imposts el BBVA que el Banc Sabadell, determinar que tota empresa a Catalunya ha de tenir un mínim del 51% de capital català, que per a vendre a Catalunya l'aranzel d'importació dels productes francesos és del 500% i els dels EUA o Rússia del 0%, expropiar sense indemnització com fan l'Argentina o Bolívia, etc. Si ens expulsen, mans lliures.


3. Institucions europees: la presència al consell, la comissió, el parlament, el TSJ, etc.


Per a integrar-hi la República de Catalunya cal una decisió dels vint-i-vuit estats membres per unanimitat. A parer meu, això no té gens d'importància, perquè hi tindríem un pes equivalent a Dinamarca, i ja se sap que la Unió Europea és com la granja d'Orwell: tots els estats són iguals, però els uns són més iguals que els altres.


4. Conclusions


L'endemà de la independència de Catalunya, tot continua igual quant a la moneda, i quant al mercat únic mentre no ens expulsin per decisió unànime dels vint-i-vuit estats membres; però els nostres president, ministres, directors generals, etc. no aniran a les reunions de la UE mentre no ho acordin per unanimitat els vint-i-vuit estats membres.


Els interessa a tots i cadascun dels vint-i-vuit estats membres d'arriscar les inversions i exportacions a Catalunya? Li interessa a França, amb més de 1.400 empreses a Catalunya? A Alemanya, amb més de 1.000? A Itàlia, amb més de 700? Al Regne Unit i els Països Baixos, amb més 500 empreses cadascuna? Només el 2012 van invertir 2.614 milions d'euros a Catalunya: els interessa que puguem blocar-los els capitals i beneficis? Volen un tracte privilegiat per a les 800 empreses americanes i 300 japoneses que hi ha a casa nostra, i discriminatori contra les empreses dels estats que no reconeguin la Catalunya independent?


Realment els interessa a tots els vint-i-vuit membres de la UE que un estat independent, amb 7,5 milions d'habitants i un PIB de 200.000 milions d'euros, sigui fora del mercat únic, amb plena llibertat fiscal, comercial, política i militar? Volen que siguem un 'free rider'? Volen un estat espanyol membre amb un deute del 100% del PIB i un estat català no membre amb un deute del 25% del PIB? 


No sembla que els altres vint-i-set hagin fet un pacte de suïcidi amb Espanya. Els estats no tenen amics permanents ni enemics perpetus: tenen interessos --aquests sí: permanents i perpetus--. No cal parlar de drets, democràcia i valors europeus. Parlem dels seus interessos, que és l'única cosa que els importa, i és l'única que ens hauria d'importar als catalans.


Per cert, ens interessa a nosaltres de continuar a la Unió Europea?

Editorial