Opinió

 

1/73>

Llorenç Valverde

20.01.2012

Llorenç Valverde: 'Ara sí que podem parlar d'un llibre digital de debò'

L'iBook Author és una autèntica meravella, si realment fa tot allò que diuen que fa --i no hi ha cap raó per a dubtar-ne. És un salt qualitatiu molt important en el llibre digital, que deixa de ser això que és ara: un llibre de paper que es pot llegir en una pantalla. Ara es converteix, fàcilment i a l'abast de tothom, en una autèntica eina de manipulació multimèdia. Jo no sé de cap eina com aquesta. Tot i que sabíem que es podia fer, ningú no havia aconseguit de fer una integració completa de tants formats diferents.

No em satisfà tant que únicament es pugui gestionar des de l'iBook 2 i que les exportacions que permet siguin molt limitades. En aquest sentit, el nou llibre digital d'Apple és segrestat pel seu propi sistema.

Des del punt de vista de la utilitat escolar i universitària, és francament sensacional. Seria perfecte en aquella situació en què tots els alumnes tinguessin l'iPad. I també és una bona notícia que es pugui marcar el preu del llibre i, si vols, puguis publicar-ne de gratuïts.

No cal ser gaire espavilat per a veure que és el mateix model i procediment que Apple va seguir amb la música, els iPods, i l'iTunes Store… Però tinc els meus dubtes que aquest model es pugui reproduir en la indústria dels llibres de text. Doncs perquè, per exemple, en un sistema públic d'ensenyament no hi ha diners, ni n'hi haurà durant molt de temps, per a pagar que tots els estudiants vagin amb iPads. I, si no hi ha diners, tampoc no es pot exigir als estudiants que se'l comprin.

Em sorprèn positivament --i demostra l'habilitat d'Apple, amb Steve Jobs o sense-- que hagin aconseguit d'involucrar-hi les empreses editores més importants dels EUA. És una lliçó que devien treure de la seva experiència en el terreny de la música. Els editors deuen haver valorat molt què ha passat en la indústria de la música.

El principal temor que tinc és que no es produeixi una fractura entre l'ensenyament públic i el privat. En un país com els Estats Units, on l'ensenyament privat universitari és majoritari, la incidència potser no serà tan gran. Però a casa nostra, on les universitats són majoritàriament públiques, la impossibilitat de costejar la despesa d'aquestes eines pot ser insalvable. Caldrà fer un gran esforç per evitar aquesta fractura i s'haurà d'estudiar com fer arribar totes aquestes eines als que no se les podran pagar.

Editorial