No és una mala notícia que els ports de l'Atlàntic i els del Mediterrani entrin al mapa. La decisió d'avui fa canvis al mapa: inclou el corredor de la mediterrània i també el de Porto a Valladolid, però tampoc no s'altera l'essència del mapa. El corredor central, que no articula mercaderies cap a Europa ni les articularà, segueix ocupant l'espai central perquè hi ha Madrid. Està bé perquè hi ha un canvi conceptual que és incorporar el corredor mediterrani, però serà en un disseny de cafè per a tothom sense que hi hagi més cafè. Per tant, aquests anys vinents quan passem del terreny conceptual a la pràctica haurem de discutir qui té cafè i qui aigüerola, i qui ho decidirà serà l'estat en la seva política d'inversions, en què s'acoblarà i es conjuntarà el cofinançament europeu. Ara solament veiem clar que per un finançament europeu semblant al que ja hi havia d'haver hi ha gairebé el triple de quilòmetres prioritaris per a invertir. Això ho anirà definint el context de restriccions pressupostàries i el finançament que hi anirà associant l'estat, i les prioritats que anirà definint. A la pràctica queda tot obert perquè hi ha moltes prioritats, i res no és prioritari, i perquè l'assignació de recursos escassos és el signe dels nostres temps.

Germà Bel.

(Opinió recollida per telèfon per la redacció de VilaWeb)

Aquests anys vinents quan passem del terreny conceptual a la pràctica haurem de discutir qui té cafè i qui aigüerola, i qui ho decidirà serà l'estat en la seva política d'inversions.